RECURSOS.

Documentos, enlaces y recursos de interés relacionados con la Educación Social
Eduso.net > Recursos > Documental > Hemeroteca > Quaderns d'Educació Social - Cataluña

Quaderns d'Educació Social - Cataluña

(136)
  • QES – Núm. 22 Tot anirà bé? Confinaments, incerteses, invencions…

    ¿Todo irá bien? Confinamientos, incertidumbres, invenciones … (Original en catalán)
    2020.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    El context de pandèmia per COVID-19 que estem vivint requereix que els professionals de l’educació social ens adaptem un cop més. Presenta nous reptes, però sobretot suposa una crisi humana, social i econòmica per a tots i totes. La nostra professió s’hauria de fer més visible ara més que mai, no tant en la seva vessant tècnica i metodològica, sinó en la seva funció sociocrítica i política. Per a nosaltres no és negociable: posem la vida al centre. Optem per la defensa de la vida, la vida digna, la vida plena. Ens reivindiquem com una professió de vida.

    Des de Quaderns hem volgut defugir la mirada curta i hem evitat afegir-nos al soroll de la immediatesa informativa que ha marcat el temps de confinament, aportant una mica de distància i perspectiva. Obrim una escletxa que ens faciliti elements per confrontar-nos amb aquest desafiament.

  • QES – Núm. 21. Acció, reflexió i recera

    Acción, reflexión y búsqueda (Original en catalán)
    2020.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    En aquest número es va apostar per fer visible la tasca intel·lectual que s’activa en el fet educatiu, dedicar-hi el monogràfic, posant la lupa entorn de projectes on la reflexió esdevé el motor de l’acció.

    Així, ens interroguem al voltant de qüestions diverses que potser ens poden ajudar a prendre consciència del valor del cercle reflexió, recerca, acció, reflexió…, algunes de les quals podrien ser: es pot avançar sense saber?, quines necessitats formatives emergeixen durant la seva trajectòria i com les satisfan?, com construeixen coneixement?, com desenvolupen estratègies metodològiques adequades?, com fomenten la creativitat?, com poden alimentar el desig per seguir endavant? La idea del monogràfic no és que hi trobeu les respostes, però sí elements suggeridors per poder-les respondre.

    A banda i fora del monogràfic, hi trobareu diferents continguts de temàtiques diverses, com els adolescents que migren sols, els horts socials ecològics o d’eines per transformar el masclisme i l’heteronormativitat amb joves.

  • QES – Núm. 20. Identitats

    Identidades (Original en catalán)
    2018.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    L’entrada al nou mil·lenni ha comportat una sacsejada a la condició humana. La visió de la globalització econòmica, la irrupció de les noves tecnologies virtuals, la hiperconnectivitat, la robotització del món laboral, les bombolles i crisis sistèmiques, el canvi climàtic, la mobilitat geogràfica, l’extensió de la guerra, les diferències entre continents, la irrupció de nous moviments socials igualitaristes i d’extrema dreta a Occident o les noves dinàmiques laborals.

    Tots aquests factors han estat en constant evolució al llarg dels anys i, d’alguna manera, el canvi forma part de la humanitat. Però podem coincidir en el fet que ens trobem en una paradoxa d’època: mentre estem connectats i podem explorar la condició humana amb quotes de llibertat mai vistes, també ens trobem amb els límits d’un sistema que produeix grans desigualtats i consumeix el planeta, fent necessària una aturada per pensar-nos com a éssers dependents.

    Aquest context fa mutar les concepcions i les maneres de construir la identitat, una de les grans preocupacions de les disciplines socials. En tant que duem a terme una pràctica socialitzadora, les educadores no podem mirar aquesta realitat de reüll.

    La identitat la construïm a partir de l’experiència, entre allò que està establert i la capacitat de transgressió i recreació que tenim com a éssers culturals. És en aquest “entre” on l’educació se situa i pot pensar en la seva tasca.

    L’educació social és una pràctica que pot ser útil a les persones si és capaç de generar alternatives als trajectes socialment previstos i obre espais on les persones puguin desplegar les seves capacitats mentre circulen pel món social i cultural que les envolta.

    Massa sovint la nostra manera de treballar es tradueix en una acció individualitzada que, sent necessària, resulta incompleta. Acostumem a deixar en un segon pla la mirada col·lectiva; és a dir, ens fxem poc en els condicionants socials i com afecten allò individual. En conseqüència, no acostumem a plantejar respostes col·lectives a problemes individuals.

    Aquest número dels Quaderns d’Educació Social us proposa una aturada per pensar entorn de la identitat i la seva construcció. Ho fem des de llocs diversos i amb voluntat d’obertura. Davant el context actual, podem optar pel pessimisme paralitzador o per la incertesa que reconeix els dubtes però troba camins per explorar.

    Bona lectura!

    Joan Gener Barbany
    Membre del Consell de Redacció

  • QES – Núm. 19. Número especial. 20 anys i més

    Número especial. 20 años y más
    2017.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Aquest any, el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya celebra el seu 20è aniversari. Una bona manera de celebrar-lo és recordant i avaluant aquests 20 anys, reflexionant sobre aquells elements que han estat més rellevants en la nostra professió.

    Per això es presenta un Quaderns d’Educació Social diferent, exclusiu per a aquests 20 anys, que utilitza la cronologia temporal (des de l’any 1996 fins a l’actualitat) com a pretext per poder introduir diversos temes clau relacionats amb l’educació social, com ara la mediació, la legislació marc, la formació dels professionals, la deontologia professional, entre molts d’altres, i per conèixer la seva evolució al llarg d’aquests anys.

    Hi trobareu articles en diferents formats que aporten elements històrics, reflexions actuals i visió de futur; és a dir, volem deixar per escrit el nostre passat (d’on venim, per a què estem aquí…), entendre el que estem vivint (el present de la professió) i aportar pinzellades de cap a on anem (futur).

    Des dels Quaderns seguim compartint el saber per afavorir la difusió i l’aprofundiment de temes d’interès per a l’Educació Social.

  • QES – Núm. 18. En terra de meravelles. Un viatge per la salut mental

    En tierra de maravillas. Un viaje por la salud mental (Original en catalán)
    2016.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Vam demanar a la Patrícia –àlies Patossa– que s’inspirés en l’Alícia en Terra de Meravelles per il·lustrar la portada del nostre número 18. I res millor que el capítol on la llebre i el barreter prenen el te, un dels més esbojarrats del llibre de Lewis Carroll. El viatge de l’Alícia està ple de personatges psicodèlics, surrealistes, extravagants, tocats de l’ala que, en el seu context, es mouen com un peix a l’aigua.

    Un univers on l’Alícia, presumptament l’únic personatge assenyat, és la que no encaixa, la  inadaptada, la rareta. Avui sabem moltes més coses del nostre cervell i, com més coses sabem, més complicat ens és posar etiquetes de bona o mala salut mental. Tot i així, ens continua fent por allò que no entenem. Només cal veure com recorren a aquestes etiquetes els mitjans de comunicació quan no tenen respostes per al comportament agressiu d’algú. No relativitzar ni minimitzar els problemes de salut mental (no tot són maneres de ser al davant de la vida) ni etiquetar o estigmatitzar les persones és el camí.

    L’única possibilitat d’un abordatge humà passa pel coneixement: entendre i comprendre la ment ens ajuda a construir una societat en què barreters, llebres, reines, conills, alícies i gats de Cheshire puguin tenir, tots, el seu lloc al món.

    Sera Sánchez
    Membre del Consell de Redacció

  • QES – Núm. 17. De política

    De política (Original en catalán)
    Desembre (Diciembre) 2015.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Fa 10 anys, en Jordi Navarro presentava el sisè número de Quaderns d’Educació Social dient: “Els dos móns [política i educació social] estan estretament lligats, per activa o passiva (…); formem part de la política (…), no ens en podem estar, no en podem prescindir. És, doncs, important i necessari que reflexionem sobre aquests aspectes des de diferents dimensions, àmbits i funcions” (2005: 5-7). Onze Quaderns més tard, continuen vigents moltes de les qüestions que es plantejaven en aquells moments: com a professionals del camp social, fem política? Com s’entén la política dins del nostre camp d’acció?

    No és d’estranyar que en moments com els que estem vivint (canvis socials, polítics i econòmics constants) sigui interessant fer un nou número sobre “política” per veure com han evolucionat les reflexions que es feien sobre aquest tema fa 10 anys.

    L’any 1997, en el seu llibre “A la sombra de este árbol”, Paulo Freire ja deia que hem de saber reconèixer la realitat en la qual ens trobem, però mai ens hauríem d’acomodar en el discurs dominant. Esperem que aquest número de Quaderns ajudi a identificar en quin moment ens trobem i ens doni pistes sobre com millorar la nostra realitat.

    Així doncs, en l’apartat del monogràfic podreu trobar diferents visions sobre “política i educació social”. A part d’això, també podreu llegir articles de temàtiques variades com el futur dels joves extutelats o la cal·ligrafia com a eina per treballar les emocions, entre altres.

    Esperem que gaudiu de la lectura!

    Núria Ferrer Santanach
    Membre del Consell de Redacció

  • QES – Núm. 16. A cop d’art

    A golpe de arte (Original en catalán)
    2014.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    A la presó o al carrer, en un centre residencial o en un centre obert, en una residència per a gent gran o en un esplai, la paraula és per als educadors socials l’eina de relació i, consegüentment, d’acció per excel·lència. La més propera, la més comuna, la més emprada, i la més gastada.

    El fet que les interaccions personals entre educands i educadors siguin possibles, i efectives, i empàtiques, i interactives, i útils, i transformadores, passa per trobar, entre altres aspectes, l’encaix precís i la modulació adequada entre el nostre llenguatge verbal, el no verbal i el paraverbal.

    Però, si parlem d’eines d’acció educativa, haurem de parlar també de la vista i de l’oïda, oi? És a dir: de la força captivadora de la imatge i del color, de l’impacte absorbent del so i del silenci, de la màgia comunicadora d’un cos en moviment, de la intensitat transformadora del gest i de la mirada d’un mim…

    Quan la paraula ens resulti escassa i escadussera, quan l’escenari relacional d’acció esdevingui estret i eixorc, quan el missatge i l’aprenentatge se’ns escolin amb la fosca de cada nit, quan els actors estiguin actius i contemplatius respecte a la participació i els canvis, quan tinguem necessitat d’explorar camins d’innovació i transformació, és cert i segur que ens serà útil i oportú tirar d’art a fons i sense manies, repensar i redreçar i reprendre i reforçar l’acció educativa a cop d’art.

    Sí, sí, tal com sona: a cop d’arts escèniques, d’arts visuals, d’arts plàstiques, d’arts literàries. Molts són els fronts oberts, i a l’horitzó ja està a punt de despuntar el sol.

    Que tingueu una molt i molt bona feina, artistes!

    Salvador Miquel i Estrada
    Consell de Redacció

  • QES – Núm. 15. Innovació social, entre el desig i la realitat

    Innovación social, entre el deseo y la realidad (Original en catalán)
    2013.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Vivim temps de crisi i, com a professionals de l’educació social, lògicament, això ens afecta. Ens afecta en la dotació dels serveis en què treballem; ens afecta en la demanda social envers la nostra tasca, i, fins i tot, ens afecta pel que fa a l’existència o continuïtat del nostre espai de treball.

    Davant d’això, es busquen sortides en direccions molt diferents. Hi ha qui confia en la força de la iniciativa personal o en grup. Cal abandonar els hàbits de funcionari, es diu, i es confia en construir un món millor, o en resoldre les situacions concretes des de l’esperit emprenedor. D’altres hi afegeixen la innovació com a ingredient. No serà només la iniciativa privada el que ens salvi, es pensa, sinó també la nostra intel·ligència i capacitat per a incorporar-hi nous coneixements i tecnologies en l’educació social. També hi ha qui busca les noves sortides en l’apoderament i en la connexió amb la societat. Es creu que la força, la legitimitat i l’eficiència de les noves propostes s’ha de trobar en el seu arrelament social. Finalment -i sense afany de donar la llista per definitiva- hi ha qui posa l’accent en el canvi polític global. Trobarem noves sortides quan siguem capaços de canviar el marc global en què ens inserim.

    En aquest número de Quaderns hem intentat explorar en totes aquestes direccions, amb l’esperança que cada un de nosaltres trobem bones idees i motivacions a incorporar en la nostra acció.

    Jordi Oliveras
    Membre del Consell de Redacció

  • QES – Núm. 14. L’Educació Social en temps de crisi

    la Educación en tiempos de crisis (Original en catalán)
    2012.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Després d’un procés de participació i reflexió, amb aquest número comencem una nova etapa amb esperit de renovació i amb molta il·lusió que volem compartir amb els nostres lectors. Ara més que mai, en un context de crisi econòmica mundial, de profunds canvis socials, i de vertiginoses innovacions tecnològiques, considerem que l’educació social ha de plantejar nous models d’interacció social, que donin resposta a les necessitats actuals de les persones.

    Els nous paradigmes de l’educació social suposen noves pràctiques que van més enllà d’un perfil professional determinat. En aquesta línia, valorem la necessitat de crear nous discursos que incorporin altres mirades i perspectives, que sumin esforços i comparteixin coneixement.

    En definitiva, apostem per una línia d’obertura en el discurs de l’educació social, i perquè el debat, la investigació i la innovació esdevinguin eines que ens ajudin a prendre el pols de l’actual situació socioeconòmica, formulant noves idees i proposant noves pràctiques.

    Charo Quero
    Membre del Consell de Redacció. Referent de Comunicació de la Junta de Govern del CEESC

  • QES – Núm. 13. L’Educació Social i les Formacions

    La Educación Social y las Formaciones (Original en catalán)
    2010
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    En aquest tretzè número de Quaderns fem un recorregut que es decanta per experiències i per professionals que donen valor tant a la pràctica de reflexionar sobre l’escena professional, com a la pràctica de teoritzar-hi, per tal de compartir les experiències i el coneixement.

    Apostem per la formació, com a eina i procés, per a l’apropiació i l’ús de les competències necessàries per implementar les nostres funcions professionals. Aquestes funcions les podem compartir, però hi hem d’observar la multiplicitat de pràctiques, institucions, orientacions teòriques i canvis d’època, així com la singularitat de les persones amb què treballem; és per això que parlem de formacions en plural.

    Esperem que la lectura dels articles permeti generar preguntes i converses en relació amb el paper i l’estat de la formació en l’educació social. Aquest monogràfic pretén, doncs, ser un retall d’una realitat múltiple i canviant

  • QES – Núm. 12. Educació Social i Tecnologies de la Informació i la Comunicació

    Educación Social y Tecnologías de la Información y la Comunicación (Original en catalán)
    Octubre 2008.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    La voluntat d’aquest dotzè número de Quaderns és fer un primer acostament des d’angles diversos a algunes experiències que ens ajudin a crear un discurs propi de l’educació social en relació amb l’ús de les tecnologies, i que n’estimulin la incorporació en tots els àmbits.

    Un altre dels nostres objectius és fer camí per assolir, com a col·lectiu, la idea d’empoderament que faci possible estendre un ús crític i responsable de la tecnologia per tal que pugui esdevenir, per a la nostra comunitat, una experiència transformadora i alliberadora, en línia amb els objectius de l’educació social.

    Amb aquests Quaderns pretenem, doncs, iniciar un procés de reflexió al voltant d’una temàtica que sovint veiem allunyada de la nostra pràctica educativa diària.

    Per fer-ho comptarem amb les reflexions d’experts o persones que fa temps que treballen amb tecnologies i educació social al voltant del concepte de societat del coneixement i els nous conceptes que genera, i procurarem donar una visió transversal de l’ús educatiu fent recerca d’experiències amb TIC en els diferents àmbits de treball.

  • QES – Núm. 11. Educació Social i Inserció Sociolaboral

    Educación Social e Inserción Sociolaboral
    Abril 2008.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    L’educació social es renova i s’actualitza en la mesura que s’interroga sobre les noves condicions d’accés social a la ciutadania. Una mostra d’això és el present número de Quaderns d’Educació Social dedicat a la inserció laboral.

    El lloc que el treball ocupa en les nostres societats s’ha anat transformant i és per això que l’educació social, progressivament, s’ha aproximant a les noves problemàtiques que això planteja, i ho ha fet reflexionant sobre les seves possibilitats, proposant programes i estratègies d’actuació, elaborant metodologies o revisant els efectes de les seves pràctiques.

    Amb el títol “Educació social i inserció laboral. Reptes i propostes per a la inclusió” us presentem un document imprescindible per entendre què s’està fent a Catalunya en el camp de la inserció laboral. La riquesa en els temes abordats dóna compte de l’amplitud i el rigor amb què s’està treballant. Però es tracta també d’una proposta original ja que situa el discurs educatiu en l’eix de les reflexions sobre la inserció laboral. Aporta matisos per pensar quins seran els nous horitzons del treball educatiu per a la inserció laboral. Reptes i propostes per a un futur imme

  • QES – Núm. 10. Ètica i Educació Social

    Ética y Educación Social (Original en catalán)
    Octubre 2007.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Després de 10 anys de Col·legi, i ja tancat el cercle de reconeixement institucional amb l’aprovació del Consell General de Col·legis Professionals d’Educadores i Educadors Socials, s’obren sense dubte noves portes, però també nous reptes per a la professió.

    El fet de passar del coneixement social al reconeixement efectiu porta implícit un valor afegit, segurament vinculat a la qualitat de l’exercici professional, a COM fem el que diem que fem. Potser ha arribat el moment de l’ètica i la deontologia.

    Aquest número de Quaderns d’Educació Social pretén oferir un conjunt de reflexions conceptuals i experiències ètiques i deontològiques que ens haurien d’ajudar a incrementar el compromís individual en l’exercici ètic, així com la promoció de les bones pràctiques. Paral·lelament, vol reafirmar el compromís col·legial de continuar invertint esforços en la Comissió deontològica del CEESC.

    Cal recordar que el terme ètica deriva del vocable “costum”. Potser per això se la defineix amb freqüència com la doctrina dels costums. La lectura d’aquest número de Quaderns pot ser, sense cap dubte, l’inici d’un bon costum.

  • QES – Núm. 09. L’Animació Sociocultural en l’Educació Social

    La Animación Sociocultural en la Educación Social (Original en catalán)
    Gener (Enero) 2007.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    L’animació sociocultural és part essencial de l’educació social; forma part d’allò pel que l’educació social és el que és; es troba en l’educació social de manera permanent i invariable; constitueix la natura pròpia de l’educació social. Sense l’animació sociocultural, l’educació social no existiria com la coneixem actualment al nostre país, seria una altra cosa.

    En aquest número de Quaderns es parteix d’un recorregut històric que és llarg, amb un present amb múltiples perspectives i complicitats possibles, i es planteja que als educadors i educadores socials en animació sociocultural els queden encara un bon munt de reptes a treballar, complexos i, alhora, profundament excitants.

  • QES – Núm. 08. Educació Social i Treball amb la Comunitat

    Educación Social y Trabajo con la Comunidad (Original en catalán)
    Abril 2006.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    El fet comunitari des de la perspectiva d’un educador social presenta una doble concepció: d’una banda, ha de ser un objectiu general de la intervenció, la transformació en positiu de la comunitat en i amb la que s’intervé; de l’altra, ha de suposar una metodologia, un conjunt de posicionaments, mecanismes i estratègies per arribar a produir aquesta transformació des de la participació activa de la comunitat mateixa.

    Aquesta publicació ha volgut expressament donar veu als educadors socials per tal que expliquin la seva vivència d’això que anomenem el treball amb la comunitat, sense bandejar altres aportacions coincidents en l’esperit. Lògicament, el treball amb la comunitat no és un àmbit exclusiu de l’Educació Social. Més que en cap altre cas, potser, es fa òbvia la necessitat de la interdisciplinarietat.

  • QES – Núm. 07. Educació Social i Gent Gran

    Educación Social y Personas Mayores (Original en catalán)
    Gener (Enero) 2006.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    La realitat social de la gent gran es transforma progressivament, però es transforma juntament amb la realitat social de totes les edats. La gent gran del demà tindrà diferents característiques demogràfiques, socials i econòmiques i la imatge social millorarà lentament en el futur, en la mesura que l’envelliment deixi de ser una novetat històrica al nostre país i sigui més evident en diferents àmbits socials.

    L’increment d’aquesta població representa un desafiament per a la societat en general i per a la intervenció socioeducativa, en particular, i l’educació social hi té un paper important a desenvolupar.

    Aquest número de Quaderns presenta una sèrie d’experiències socioeducatives des de l’educació social. S’hi recullen tendències de la intervenció, de condicions actuals i de futur professional, així com l’activitat i la participació en la societat, i la imatge i les representacions de la gent gran en diferents centres i serveis, amb l’objectiu de difondre la nostra realitat i contribuir a l’intercanvi de coneixements sobre la intervenció socioeducativa.

    Construir una societat per a totes les edats des de l’educació social suposa unir esforços en el coneixement de les diferents i nombroses accions que intervenen en aquest procés, al qual el CEESC s’uneix amb el màxim interès.

  • QES – Núm. 05. Educació Social i Persones amb discapacitat

    Educación Social y Personas con discapacidad (Original en catalán)
    Març (marzo) 2005.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Els Quaderns d’Educació Social aposten per fer un recorregut per tots els àmbits on intervenen les educadores i els educadors. A partir de les diferents tasques, volem donar a conèixer maneres, models i experiències de treballs diferents i, basant-nos en elles, analitzar i reflexionar sobre la pluralitat d’espais d’intervenció de l’educador social.

    En aquest número de Quaderns hem volgut incorporar les experiències de les educadores i els educadors amb persones amb discapacitat desenvolupades bàsicament en els espais d’atenció A centres ocupacionals i de treball, oci i espais de vida quotidiana; àmbits en què la intervenció de l’educador social juga un paper molt rellevant.

    Hi volem plantejar els canvis de perspectiva que a poc a poc s’han anat introduint en l’atenció de les persones amb discapacitat, constatant la plena vigència del concepte de normalització, i defensant la figura de l’educador com un acompanyant qualificat de les persones.

    Únicament a través d’un canvi en l’actitud i el comportament social envers la diferència, podem preveure amb un cert optimisme, un futur més just i solidari.

  • QES – Núm. 02. Salut Mental i Educació Social

    Salud Mental y Educación Social (Original en catalán)
    Novembre (Noviembre) 2002.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    La salut mental ha estat un dels àmbits que amb l’evolució del concepte de salut ha anat adquirint progressivament més importància. Hem de considerar la salut mental com una de les bases de la salut entesa de manera integral.

    El benestar social a nivell conceptual ha esdevingut un dels factors més importants que incideixen en la salut. En conseqüència, els factors socials i ambientals tenen una incidència considerable en el concepte actual de salut.

    Els factors psicològics i educatius adquireixen una importància cabdal en la prevenció i en el guariment, i en l’aprenentatge de viure de manera responsable, lliure i feliç; a saber viure a gust amb un mateix i amb els altres i a participar activament en la vida social.

  • QES – Núm. 01. Mediació i Educació Social

    Mediación y Educación Social (Original en catalán)
    Abril 2002.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    La Mediació, per la seva utilitat social, està inquietant la nostra societat. La seva actualitat fa que es presenti com a una metodologia efectiva a l’hora d’estimular la convivència en les relacions socials. Gaudeix de nous complements que caldrà identificar, valorar i incorporar en les nostres dinàmiques habituals d’intervenció.

    Tanmateix, l’educació social, ben acompanyada per un munt de disciplines que li són inseparables, ha de proporcionar a la mediació els seus horitzons humanistes i les seves tecnologies de formació de la persona, en la recerca del bé col·lectiu.

    Amb aquest primer número de la revista del CEESC, Quaderns d’Educació Social, volem iniciar una línia oberta de difusió i aprofundiment per a la fenia de les educadores i educadors socials i, naturalment, també pels estudiants i altres col·lectius presents a l’escenari de l’acció social.

Documental → Hemeroteca → Quaderns d'Educació Social - Cataluña → QES Nº 11 (11)

  • Reflexions sobre una proposta integral de l’itinerari d’inserció

    Reflexiones sobre una propuesta integral del itinerario de inserción (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 11 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Elisenda Xifre.
    2008.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: En el present article explicarem el treball fet des d’Escaler Cooperativa i des de Garbet Cooperativa d’Inserció per a la inserció de dones i joves immigrats. Reflexionarem al voltant de la idea d’integrar el treball de l’empresa d’inserció dins el disseny global de l’itinerari d’inserció i de com entenem el model actiu de les empreses d’inserció. Per altra banda, també explicarem què ens aporta el model de competències en aquesta proposta global i per què creiem rellevant tenir en compte aquests pilars metodològics a l’hora de treballar amb persones (dones i joves) immigrades.

    Castellano: En el presente artículo explicaremos el trabajo hecho desde Escaler Cooperativa y desde Garbet Cooperativa de Inserción para la inserción de mujeres y jóvenes inmigrantes. Reflexionaremos en torno a la idea de integrar el trabajo de la empresa de inserción dentro del diseño global del itinerario de inserción y de cómo entendemos el modelo activo de las empresas de inserción. Por otra parte, también explicaremos qué nos aporta el modelo de competencias en esta propuesta global y por qué creemos relevante tener en cuenta estos pilares metodológicos a la hora de trabajar con personas (mujeres y jóvenes) inmigradas.

  • El projecte professional amb una mirada de gènere

    El proyecto profesional con una mirada de género (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 11 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Marta Colomé.
    2008.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: Aquest article neix de la reflexió permanent que es fa a Surt, Associació de Dones per a la Inserció Laboral, una entitat que té com a missió afavorir el procés d’incorporació de les dones al mercat de treball, especialment aquelles que es troben en situació de vulnerabilitat social i laboral.

    Castellano: Este artículo nace de la reflexión permanente que se hace en Sale, Asociación de Mujeres para la Inserción Laboral, una entidad que tiene como misión favorecer el proceso de incorporación de las mujeres al mercado de trabajo, especialmente aquellas que se encuentran en situación de vulnerabilidad social y laboral.

  • Reflexió des de la pràctica socioeducativa en l’àmbit de la inserció sociolaboral amb població gitana

    Reflexión desde la práctica socioeducativa en el ámbito de la inserción sociolaboral con población gitana (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 11 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Lluís Vila.
    2008.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: La inserció sociolaboral amb població gitana és un tema tan ampli i divers que se’n podrien fer diferents tesis doctorals. Naturalment, no és el cas d’aquest article. Entenc que l’oportunitat que se m’ofereix de parlar sobre aquest tema ha de servir per convidar a la reflexió els professionals de l’educació social i per posar sobre la taula l’equilibri existent entre la teoria i la pràctica quan parlem d’inserció sociolaboral amb persones d’ètnia gitana. ¿El desenvolupament de competències professionals, des de la pedagogia, és diferent si la persona és paia o gitana? ¿Calen serveis, accions i pedagogia específica per als gitanos i les gitanes? ¿Hi ha alguns factors crítics d’ocupabilitat que afecten exclusivament les persones gitanes?

    Castellano: La inserción sociolaboral con población gitana es un tema tan amplio y diverso que se podrían hacer diferentes tesis doctorales. Naturalmente, no es el caso de este artículo. Entiendo que la oportunidad que se me ofrece de hablar sobre este tema debe servir para invitar a la reflexión a los profesionales de la educación social y para poner sobre la mesa el equilibrio existente entre la teoría y la práctica cuando hablamos de inserción sociolaboral con personas de etnia gitana. ¿El desarrollo de competencias profesionales, desde la pedagogía, es diferente si la persona es paya o gitana? ¿Hacen falta servicios, acciones y pedagogía específica para los gitanos y las gitanas? ¿Hay algunos factores críticos de empleabilidad que afectan exclusivamente a las personas gitanas?

  • La vida és com una capsa de bombons

    La vida es como una caja de bombones (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 11 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Mercè Garcia, Carolina Colomer.
    2008.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: El títol, que fa referència a la famosa frase que pronuncia el protagonista de la novel·la i el film homònim Forrest Gump, ens serveix per situar-vos de manera explícita en el conjunt de persones a qui donem suport. Es tracta de persones amb capacitat intel·lectual límit que, com us explicarem tot seguit, són força autònomes tot i que necessiten suports puntuals de forma intermitent. Aquestes persones formen part del grup dels discapacitats intel·lectuals amb necessitats de suport intermitent, DINSI (DINAI en castellà).

    Castellano: El título, que hace referencia a la famosa frase que pronuncia el protagonista de la novela y el film homónimo Forrest Gump, nos sirve para ponerte de manera explícita en el conjunto de personas a las que apoyamos. Se trata de personas con capacidad intelectual límite que, como explicaremos a continuación, son bastante autónomas aunque necesitan apoyos puntuales de forma intermitente. Estas personas forman parte del grupo de los discapacitados intelectuales con necesidades de apoyo intermitente, dentro (DINA en castellano).

  • QES – Núm. 11. Educació Social i Inserció Sociolaboral

    Educación Social e Inserción Sociolaboral
    Abril 2008.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    L’educació social es renova i s’actualitza en la mesura que s’interroga sobre les noves condicions d’accés social a la ciutadania. Una mostra d’això és el present número de Quaderns d’Educació Social dedicat a la inserció laboral.

    El lloc que el treball ocupa en les nostres societats s’ha anat transformant i és per això que l’educació social, progressivament, s’ha aproximant a les noves problemàtiques que això planteja, i ho ha fet reflexionant sobre les seves possibilitats, proposant programes i estratègies d’actuació, elaborant metodologies o revisant els efectes de les seves pràctiques.

    Amb el títol “Educació social i inserció laboral. Reptes i propostes per a la inclusió” us presentem un document imprescindible per entendre què s’està fent a Catalunya en el camp de la inserció laboral. La riquesa en els temes abordats dóna compte de l’amplitud i el rigor amb què s’està treballant. Però es tracta també d’una proposta original ja que situa el discurs educatiu en l’eix de les reflexions sobre la inserció laboral. Aporta matisos per pensar quins seran els nous horitzons del treball educatiu per a la inserció laboral. Reptes i propostes per a un futur imme

Documental → Hemeroteca → Quaderns d'Educació Social - Cataluña → QES Nº 12 (6)

  • El treball multimèdia i comunitari de Ravalnet

    El trabajo multimedia y comunitario de Ravalnet (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 12 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Aida Sánchez de Serdio.
    2008.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: Ravalnet és la xarxa ciutadana ubicada al barri del Raval de Barcelona que neix el 1998 a partir de l’Associació per a Joves Teb. Com a xarxa ciutadana, l’objectiu de Ravalnet és promoure l’ús social de la tecnologia, és a dir, la comunicació, la cooperació, els intercanvis i l’accés a Internet i a les tecnologies de la informació i la comunicació de tots els ciutadans, associacions, etc. que constitueixen la comunitat local, així com obrir aquesta comunitat a la comunicació amb la resta del món. Un dels àmbits de què consta Ravalnet s’anomena Ravalmedia i està dedicat a l’ús comunitari dels mitjans de comunicació, en especial la ràdio i també tot un seguit de produccions audiovisuals com ara la fotografia i el vídeo digitals. Alguns d’aquests projectes mediàtics es realitzen en la seu física de l’entitat, que comparteix amb l’Associació per a Joves Teb, i són fruit del treball compartit amb els educadors d’aquesta última.

    Castellano: Ravalnet es la red ciudadana ubicada en el barrio del Raval de Barcelona que nace en 1998 a partir de la Asociación para Jóvenes TEB. Como red ciudadana, el objetivo de Ravalnet es promover el uso social de la tecnología, es decir, la comunicación, la cooperación, los intercambios y el acceso a Internet ya las tecnologías de la información y la comunicación de todos los ciudadanos, asociaciones, etc. que constituyen la comunidad local, así como abrir esta comunidad a la comunicación con el resto del mundo. Uno de los ámbitos de que consta Ravalnet llama Ravalmedia y está dedicado al uso comunitario de los medios de comunicación, en especial la radio y también toda una serie de producciones audiovisuales como la fotografía y el vídeo digitales. Algunos de estos proyectos mediáticos se realizan en la sede física de la entidad, que comparte con la Asociación para Jóvenes TEB, y son fruto del trabajo compartido con los educadores de esta última.

  • Usos i reptes de les TIC a les organitzacions socials

    Usos y retos de las TIC en las organizaciones sociales (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 12 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Jaume Albaigés.
    2008.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: Els darrers anys, a mesura que les organitzacions socials s’han anat professionalitzant, la seva influència i el seu impacte han experimentat un creixement significatiu. Això s’està produint en un context social on les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) són les protagonistes omnipresents en l’àmbit laboral, en les formes relacionals, en l’oci i l’entreteniment, etc. En aquest entorn, la societat alerta sobre els riscos de l’exclusió digital de certs col·lectius, i les entitats la intenten combatre amb resultats prou positius. Malgrat tot, però, aquestes mateixes entitats no aconsegueixen, estratègicament parlant, la solvència tecnològica que els permetria aprofitar les oportunitats generades per les TIC. Formació i coneixement insuficients i recursos econòmics escassos es presenten com els obstacles principals en la incorporació de les TIC a l’estratègia de les organitzacions.

    Castellano: En los últimos años, a medida que las organizaciones sociales se han ido profesionalizando, su influencia y su impacto han experimentado un crecimiento significativo. Esto se está produciendo en un contexto social donde las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) son las protagonistas omnipresentes en el ámbito laboral, en las formas relacionales, en el ocio y el entretenimiento, etc. En este entorno, la sociedad alerta sobre los riesgos de la exclusión digital de ciertos colectivos, y las entidades la intentan combatir con resultados bastante positivos. A pesar de todo, sin embargo, estas mismas entidades no consiguen, estratégicamente hablando, la solvencia tecnológica que les permitiría aprovechar las oportunidades generadas por las TIC. Formación y conocimiento insuficientes y recursos económicos escasos se presentan como los principales obstáculos en la incorporación de las TIC en la estrategia de las organizaciones.

  • Reptes de les TIC amb gent gran i gent gran amb dependència

    Retos de las TIC con personas mayores y personas mayores con dependencia (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 12 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Xavier Lorente.
    2008.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: Tot i que endevinar el futur ha estat sempre una temptació, no és aquest l’objectiu d’aquest article; entre altres coses perquè en desconeixem les tècniques i perquè no tenim les tecnologies adequades, com ara la bola de vidre, les cartes o el pòsit del te –com diria C. Alba–. Un cop abandonat aquest intent, en aquest article es tracta d’analitzar alguns aspectes actuals que expliquen com s’estan utilitzant les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) amb la gent gran.

    Castellano: Aunque adivinar el futuro ha sido siempre una tentación, no es este el objetivo de este artículo; entre otras cosas porque desconocemos las técnicas y porque no tenemos las tecnologías adecuadas, como la bola de cristal, las cartas o el poso del té -como diría C. Alba-. Una vez abandonado este intento, en este artículo se trata de analizar algunos aspectos actuales que explican cómo se están utilizando las nuevas tecnologías de la información y la comunicación (TIC) con la gente mayor.

  • QES – Núm. 12. Educació Social i Tecnologies de la Informació i la Comunicació

    Educación Social y Tecnologías de la Información y la Comunicación (Original en catalán)
    Octubre 2008.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    La voluntat d’aquest dotzè número de Quaderns és fer un primer acostament des d’angles diversos a algunes experiències que ens ajudin a crear un discurs propi de l’educació social en relació amb l’ús de les tecnologies, i que n’estimulin la incorporació en tots els àmbits.

    Un altre dels nostres objectius és fer camí per assolir, com a col·lectiu, la idea d’empoderament que faci possible estendre un ús crític i responsable de la tecnologia per tal que pugui esdevenir, per a la nostra comunitat, una experiència transformadora i alliberadora, en línia amb els objectius de l’educació social.

    Amb aquests Quaderns pretenem, doncs, iniciar un procés de reflexió al voltant d’una temàtica que sovint veiem allunyada de la nostra pràctica educativa diària.

    Per fer-ho comptarem amb les reflexions d’experts o persones que fa temps que treballen amb tecnologies i educació social al voltant del concepte de societat del coneixement i els nous conceptes que genera, i procurarem donar una visió transversal de l’ús educatiu fent recerca d’experiències amb TIC en els diferents àmbits de treball.

Documental → Hemeroteca → Quaderns d'Educació Social - Cataluña → QES Nº 13 (8)

  • Educació social: quina formació per a quin professional?

    Educación social: ¿Qué formación para qué profesional?
    Artículo publicado en el nº 13 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: José García Molina, Juan Sáez Carreras.
    2010.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: Les lògiques constituents de les disciplines universitàries –les formes d’investigar i ensenyar– tenen efectes directes en la formació de professionals. Responent a hàbits i tradicions academicistes, de caràcter cientificoracionalista, topen amb el propi objectiu de la universitat: formar professionals i ciutadans crítics. La formació universitària dels educadors socials no pot limitar-se a una formació aplicada (teòrica o tècnica) i requereix aprendre capacitats reflexives i ètiques que ajudin a socialitzar l’estudiant en les complexitats del quotidià professional. La pràctica professional dels educadors socials no es limita a la pura acció educativa; en la seva tasca quotidiana es veuen enfrontats a la necessitat de pensar, decidir i actuar en equips interdisciplinaris i multidisciplinaris. Per tant, aquest nucli de l’activitat professional ha d’orientar els principis i mètodes de la formació. Potser no puguem ensenyar a educar dins l’aula, però podem promoure processos cognitius i metodològics col·lectius que serveixin als futurs professionals per a l’anàlisi i la presa de decisions conjuntes pel que fa a la contingència de les situacions amb què treballaran. Aspirem, a favor d’una pràctica de la teorització, a desfer-nos de l’antagonisme gastat entre teoria-pràctica als territoris de la formació d’educadors socials.

    Castellano: Las lógicas constituyentes de las disciplinas universitarias -las formas de investigar y enseñarles tienen efectos directos en la formación de profesionales. Respondiendo a hábitos y tradiciones academicistas, de carácter cientificoracionalista, topan con el propio objetivo de la universidad: formar profesionales y ciudadanos críticos. La formación universitaria de los educadores sociales no puede limitarse a una formación aplicada (teórica o técnica) y requiere aprender capacidades reflexivas y éticas que ayuden a socializar al estudiante en las complejidades del cotidiano profesional. La práctica profesional de los educadores sociales no se limita a la pura acción educativa; en su tarea cotidiana se ven enfrentados a la necesidad de pensar, decidir y actuar en equipos interdisciplinarios y multidisciplinarios. Por tanto, este núcleo de la actividad profesional debe orientar los principios y métodos de la formación. Quizás no podamos enseñar a educar en el aula, pero podemos promover procesos cognitivos y metodológicos colectivos que sirvan a los futuros profesionales para el análisis y la toma de decisiones conjuntas con respecto a la contingencia de las situaciones con las que trabajarán. Aspiramos, a favor de una práctica de la teorización, a deshacernos del antagonismo gastado entre teoría-práctica en los territorios de la formación de educadores sociales.

  • Formació i saber

    Formación y saber (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 13 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Toni Garin.
    2010.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: La formació encarna en si mateixa, i entre altres aspectes, una teoria, uns objectius, uns continguts, una metodologia, una programació… Tot això es conforma com l’acte prèviament constituït de la formació i és on rau la diferència entre la formació i el saber, ja que aquest ha de ser instituent. És un moviment que es nodreix d’un buit que cal generar i lligar-lo en la mesura que sigui possible amb la formació. Aquest lligam és esquiu, la seva consecució, parcial, però l’orientació del formador quant a la seva recerca ha de ser constant. Des d’aquesta perspectiva, la formació queda entesa no com a acumulació, sinó com a despossessió.

    Castellano: La formación encarna en sí misma, y entre otros aspectos, una teoría, unos objetivos, unos contenidos, una metodología, una programación … Todo esto se conforma como el acto previamente constituido de la formación y es donde radica la diferencia entre la formación y el saber, ya que éste debe ser instituyente. Es un movimiento que se nutre de un vacío que hay que generar y ligarlo en la medida de lo posible con la formación. Este vínculo es esquivo, su consecución, parcial, pero la orientación del formador en cuanto a su búsqueda debe ser constante. Desde esta perspectiva, la formación queda entendida no como acumulación, sino como desposesión.

  • La formació inicial dels educadors socials en el context de l’EEES. Reflexions i reptes

    La formación inicial de los educadores sociales en el contexto del EEES. Reflexiones y retos (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 13 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Maria Pallisera, Judit Fullana.
    2010.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: La formació universitària actual es troba en un moment de transició cap a un nou model d’ensenyament-aprenentatge que planteja uns canvis molt importants respecte a l’actual formació, fruit del procés d’adaptació dels estudis a l’Espai Europeu d’Educació Superior. En aquest context, les universitats catalanes han estat elaborant, en els darrers mesos, les memòries dels nous estudis de Grau d’Educació Social. En aquest article exposem quins són els condicionants de les noves titulacions, assenyalant els principals canvis que es configuren a partir de la normativa estatal i, a partir d’aquí, ens centrem en la titulació d’Educació social per analitzar quins són, des del nostre punt de vista, els principals reptes que comporta l’adaptació d’aquests estudis a l’EEES, tant per a la mateixa universitat com per al món professional.

    Castellano: La formación universitaria actual se encuentra en un momento de transición hacia un nuevo modelo de enseñanza-aprendizaje que plantea unos cambios muy importantes respecto a la actual formación, fruto del proceso de adaptación de los estudios al Espacio Europeo de Educación superior. En este contexto, las universidades catalanas han estado elaborando, en los últimos meses, las memorias de los nuevos estudios de Grado de Educación Social. En este artículo exponemos cuáles son los condicionantes de las nuevas titulaciones, señalando los principales cambios que se configuran a partir de la normativa estatal y, a partir de ahí, nos centramos en la titulación de Educación social para analizar cuáles son, desde el nuestro punto de vista, los principales retos que conlleva la adaptación de estos estudios al EEES, tanto para la propia universidad como para el mundo profesional.

  • Els llocs de la supervisió. Consideracions sobre la supervisió en equips educatius

    Los sitios de la supervisión. Consideraciones sobre la supervisión en equipos educativos (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 13 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Enric Bolea.
    2010.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: La supervisió és una de les modalitats que pot prendre la praxi de l’educador per respondre als nou reptes formatius i professionals en el camp de l’educació. És en aquesta doble dimensió –formativa i professional– que pot ser entesa com una modalitat de formació permanent, i al mateix temps constituir-se en un recurs per a la reflexió i transformació de la pràctica pedagògica. La primera dimensió situa la supervisió en el registre de la relació de l’educador / del professional amb el saber, mentre que la segona mostra la relació de l’educador / del professional amb els actes educatius i les seves conseqüències. En l’articulació d’ambdues dimensions la supervisió esdevé –conjuntament amb altres modalitats de formació i professionalització– una eina de primer ordre per estar a l’alçada dels reptes als quals la pràctica i l’època ens convoquen.

    Castellano: La supervisión es una de las modalidades que puede tomar la praxis del educador para responder a los nueve retos formativos y profesionales en el campo de la educación. Es en esta doble dimensión -formativa y profesional- que puede ser entendida como una modalidad de formación permanente, y al mismo tiempo constituirse en un recurso para la reflexión y transformación de la práctica pedagógica. La primera dimensión sitúa la supervisión en el registro de la relación del educador / del profesional con el saber, mientras que la segunda muestra la relación del educador / del profesional con los actos educativos y sus consecuencias. En la articulación de ambas dimensiones la supervisión convierte -conjuntamente con otras modalidades de formación y profesionalización- una herramienta de primer orden para estar a la altura de los retos a los que la práctica y la época nos convocan.

  • La ignorància i la il·lusió, els millors aliats per a la formació

    La ignorancia y la ilusión, los mejores aliados para la formación (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 13 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Soledad Hernández, Joan Muntané.
    2010.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: Amb aquest article ens proposem compartir l’experiència que hem portat a terme a Drecera al voltant del món de la formació en l’àmbit de l’educació social. És evident que aquest article estarà molt condicionat per un interès de base que ha guiat la nostra tasca: el món de la formació inicial dels educadors socials i la posterior formació contínua i permanent als centres residencials d’acció educativa (en endavant CRAE).Tot aquest bagatge ha provocat que la feina referent a la formació hagi esdevingut un procés d’investigació i recerca. És a partir dels resultats d’aquest procés que podem fer la nostra aportació a l’educació social, col·laborant o fent formació a col·lectius propers al nostre àmbit d’actuació.

    Castellano: Con este artículo nos proponemos compartir la experiencia que hemos llevado a cabo en Drecera alrededor del mundo de la formación en el ámbito de la educación social. Es evidente que este artículo estará muy condicionado por un interés de base que ha guiado nuestra labor: el mundo de la formación inicial de los educadores sociales y la posterior formación continua y permanente a los centros residenciales de acción educativa (en adelante CRAE) .Todo este bagaje ha provocado que el trabajo referente a la formación haya convertido en un proceso de investigación y búsqueda. Es a partir de los resultados de este proceso que podemos hacer nuestra aportación a la educación social, colaborando o haciendo formación a colectivos cercanos a nuestro ámbito de actuación.

  • Aprendre treballant, aprendre dels companys

    Aprender trabajando, aprender de los compañeros (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 13 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Susana Gracia, Juan Antoni Martínez, Montserrat Sánchez, Joan Huguet, Xavier Botanch, Elisabet Boó, Antonio Fernández.
    2010.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: En aquest article us presentem l’experiència que, des de l’any 2007, estem desenvolupant els educadors i les educadores socials que treballem als centres penitenciaris de Catalunya dins del Programa Compartim, un programa de gestió del coneixement impulsat pel Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) del Departament de Justícia. Es basa en la idea que les persones aprenem també mitjançant la pràctica, és a dir, disposant del coneixement que necessitem al nostre lloc de treball gràcies a l’experiència dels companys en situacions similars.

    Castellano: En este artículo presentamos la experiencia que, desde el año 2007, estamos desarrollando los educadores y las educadoras sociales que trabajamos en los centros penitenciarios de Cataluña dentro del Programa Compartimos, un programa de gestión del conocimiento impulsado por el Centro de Estudios Jurídicos y Formación Especializada (CEJFE) del Departamento de Justicia. Se basa en la idea de que las personas aprendemos también mediante la práctica, es decir, disponiendo del conocimiento que necesitamos en nuestro puesto de trabajo gracias a la experiencia de los compañeros en situaciones similares.

  • La formació dels educadors socials com a espai d’oportunitats

    La formación de los educadores sociales como espacio de oportunidades (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 13 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Encarna Medel.
    2010.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: En el present article faig una anàlisi dels elements que fonamenten les accions formatives des de la perspectiva de repensar les pràctiques a partir d’unes coordenades simbòliques que ens permetran transformar-les en una experiència de saber. Es tractarà d’analitzar de quines eines ens dotem per poder fer aquests recorreguts.

    Castellano: En el presente artículo hago un análisis de los elementos que fundamentan las acciones formativas desde la perspectiva de repensar las prácticas a partir de unas coordenadas simbólicas que nos permitirán transformarlas en una experiencia de saber. Se tratará de analizar de qué herramientas nos dotamos para poder hacer estos recorridos.

  • QES – Núm. 13. L’Educació Social i les Formacions

    La Educación Social y las Formaciones (Original en catalán)
    2010
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    En aquest tretzè número de Quaderns fem un recorregut que es decanta per experiències i per professionals que donen valor tant a la pràctica de reflexionar sobre l’escena professional, com a la pràctica de teoritzar-hi, per tal de compartir les experiències i el coneixement.

    Apostem per la formació, com a eina i procés, per a l’apropiació i l’ús de les competències necessàries per implementar les nostres funcions professionals. Aquestes funcions les podem compartir, però hi hem d’observar la multiplicitat de pràctiques, institucions, orientacions teòriques i canvis d’època, així com la singularitat de les persones amb què treballem; és per això que parlem de formacions en plural.

    Esperem que la lectura dels articles permeti generar preguntes i converses en relació amb el paper i l’estat de la formació en l’educació social. Aquest monogràfic pretén, doncs, ser un retall d’una realitat múltiple i canviant

Documental → Hemeroteca → Quaderns d'Educació Social - Cataluña → QES Nº 14 (12)

  • Un estiu al núvol. De TIC i educació social

    Un verano en la nube. De TIC y educación social (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 14 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Sera Sánchez.
    2012.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: Teclejo al Google “tic i educació social” i em surten 490.000 resultats. Com puc encarar-ho, això? Com puc anar una mica més enllà d’unes dades, uns links, unes webs, unes opinions que ja seran velles quan el lector em llegeixi? Com puc transcendir? Com puc transcriure en paper moribund un món, Internet, que per definició és viu, canviant, en el qual les paraules, les definicions, els usos, els perfils, les idees, ja són, en aquest precís instant, història?

    Castellano: Tecleo en Google “tic y educación social” y me salen 490.000 resultados. ¿Cómo puedo encarar, esto? ¿Cómo puedo ir un poco más allá de unos datos, unos links, unas webs, unas opiniones que ya serán viejas cuando el lector me lea? ¿Cómo trascender? ¿Cómo puedo transcribir en papel moribundo un mundo, Internet, que por definición es vivo, cambiante, en el que las palabras, las definiciones, los usos, los perfiles, las ideas, ya son, en este preciso instante, historia?

  • La ciència i la ciutat, dins i fora de les institucions

    La ciencia y la ciudad, dentro y fuera de las instituciones (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 14 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Irene Lapuente.
    2012.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: Presentació de Science of the City i dels tallers realitzats al Centre Penitenciari Jovesde Barcelona dins d’aquest marc. Science of the City és un projecte polièdric de ciència, debat i ciutat ideat i liderat per La Mandarinade Newton SL. Explora noves maneres d’apropar la ciència que impliquen incloure participació, cocreació i hibridació, i trencar les barreres físiques i les parets de les institucions. L’aproximació barreja recerca, comunicació, disseny i tecnologies o conceptes 2.0.

    Castellano. Presentación de Science of the City y de los talleres realizados en el Centro Penitenciario Joves de Barcelona dentro de este marco. Science of the City es un proyecto poliédrico de ciencia, debate y ciudad ideado y liderado por La Mandarinade Newton SL. Explora nuevas maneras de acercar la ciencia que implican incluir participación, creación e hibridación, y romper las barreras físicas y las paredes de las instituciones. La aproximación mezcla investigación, comunicación, diseño y tecnologías o conceptos 2.0.

  • Sobre l’educació d’adults. L’estat de la qüestió? Una mirada

    Sobre la educación de adultos. ¿El estado de la cuestión? Una mirada (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 14 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Juan González Soto.
    2012.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: Reflexions de l’autor en torn al camp de l’educació d’adults basades fonamenten en la seva experiència i la seva particular mirada sobre el món, de la seva individual activitat a les aules d’educació d’adults, de la seva específica visió dels problemes que formen part de l’evolució d’un àmbit educatiu molt concret.

    Castellano: Reflexiones del autor en torno al campo de la educación de adultos basadas fundamentan en su experiencia y su particular mirada sobre el mundo, de su individual actividad en las aulas de educación de adultos, de su específica visión de los problemas que forman parte de la evolución de un ámbito educativo muy concreto.

  • QES – Núm. 14. L’Educació Social en temps de crisi

    la Educación en tiempos de crisis (Original en catalán)
    2012.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Després d’un procés de participació i reflexió, amb aquest número comencem una nova etapa amb esperit de renovació i amb molta il·lusió que volem compartir amb els nostres lectors. Ara més que mai, en un context de crisi econòmica mundial, de profunds canvis socials, i de vertiginoses innovacions tecnològiques, considerem que l’educació social ha de plantejar nous models d’interacció social, que donin resposta a les necessitats actuals de les persones.

    Els nous paradigmes de l’educació social suposen noves pràctiques que van més enllà d’un perfil professional determinat. En aquesta línia, valorem la necessitat de crear nous discursos que incorporin altres mirades i perspectives, que sumin esforços i comparteixin coneixement.

    En definitiva, apostem per una línia d’obertura en el discurs de l’educació social, i perquè el debat, la investigació i la innovació esdevinguin eines que ens ajudin a prendre el pols de l’actual situació socioeconòmica, formulant noves idees i proposant noves pràctiques.

    Charo Quero
    Membre del Consell de Redacció. Referent de Comunicació de la Junta de Govern del CEESC

Documental → Hemeroteca → Quaderns d'Educació Social - Cataluña → QES Nº 15 (11)

  • El CEESC, 3 visions. L’experiència en la presidència de Rafel López, Maite Mauricio i Pepín de la Rosa

    El CEESC, 3 visiones. La experiencia en la presidencia de Rafael López, Maite Mauricio y Pepín de la Rosa (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 15 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Rafel López Zaguirre, Maite Mauricio Jareño, Pepín de la Rosa.
    2013.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: Les tres persones que han presidit el CEESC en diferents anys són en Rafel López, la Maite Mauricio i en Pepín de la Rosa, l’ac­tual president, en el moment en què aquest número de Quaderns surt al carrer. Els hem donat carta blanca perquè ens expliquin la seva experiència en la presidència. Ens im­portava conèixer coses de la institució, però sobretot ens interessava saber la visió perso­nal que en tenien; com havien viscut els seus mandats. Creiem que han complert amb es­creix les nostres expectatives.

    Castellano: Las tres personas que han presidido el CEESC en diferentes años son Rafael López, Maite Mauricio y en Pepín de la Rosa, el actual presidente, en el momento en que este número de Cuadernos sale a la calle. Los hemos dado carta blanca para que nos cuenten su experiencia en la presidencia. Nos importaba conocer cosas de la institución, pero sobre todo nos interesaba saber la visión personal que tenían; como habían vivido sus mandatos. Creemos que han cumplido con creces nuestras expectativas.

  • El futur de l’educació social vist des de l’alumnat universitari

    El futuro de la educación social visto desde el alumnado universitario (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 15 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Noelia Muñoz González.
    2013.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: L’article que llegireu a continuació té per finalitat acostar-se a l’alumnat universitari català que està cursant tercer i quart grau d’Educació Social, per saber la seva opinió sobre aquests estudis. Es tracta, doncs, de veure si l’objectiu de formar pro­fessionals amb els coneixements teòrics i pràctics necessaris per treballar de forma eficaç i crítica s’ha assolit i en quina mesura. Però sobretot es vol prendre el pols de les seves in­quietuds i punts de vista sobre una professió en contínua evo­lució, com la realitat social i la ciutadania a la qual s’adreça.

    Castellano: El artículo que leeréis a continuación tiene por finalidad acercarse al alumnado universitario catalán que está cursando tercer y cuarto grado de Educación Social, para saber su opinión sobre estos estudios. Se trata, pues, de ver si el objetivo de formar profesionales con los conocimientos teóricos y prácticos necesarios para trabajar de forma eficaz y crítica se ha alcanzado y en qué medida. Pero sobre todo se quiere tomar el pulso de sus inquietudes y puntos de vista sobre una profesión en continua evolución, como la realidad social y la ciudadanía a la que se dirige.

  • QES – Núm. 15. Innovació social, entre el desig i la realitat

    Innovación social, entre el deseo y la realidad (Original en catalán)
    2013.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Vivim temps de crisi i, com a professionals de l’educació social, lògicament, això ens afecta. Ens afecta en la dotació dels serveis en què treballem; ens afecta en la demanda social envers la nostra tasca, i, fins i tot, ens afecta pel que fa a l’existència o continuïtat del nostre espai de treball.

    Davant d’això, es busquen sortides en direccions molt diferents. Hi ha qui confia en la força de la iniciativa personal o en grup. Cal abandonar els hàbits de funcionari, es diu, i es confia en construir un món millor, o en resoldre les situacions concretes des de l’esperit emprenedor. D’altres hi afegeixen la innovació com a ingredient. No serà només la iniciativa privada el que ens salvi, es pensa, sinó també la nostra intel·ligència i capacitat per a incorporar-hi nous coneixements i tecnologies en l’educació social. També hi ha qui busca les noves sortides en l’apoderament i en la connexió amb la societat. Es creu que la força, la legitimitat i l’eficiència de les noves propostes s’ha de trobar en el seu arrelament social. Finalment -i sense afany de donar la llista per definitiva- hi ha qui posa l’accent en el canvi polític global. Trobarem noves sortides quan siguem capaços de canviar el marc global en què ens inserim.

    En aquest número de Quaderns hem intentat explorar en totes aquestes direccions, amb l’esperança que cada un de nosaltres trobem bones idees i motivacions a incorporar en la nostra acció.

    Jordi Oliveras
    Membre del Consell de Redacció

Documental → Hemeroteca → Quaderns d'Educació Social - Cataluña → QES Nº 16 (9)

  • Quan l’acció implica reconeixement. Matisos i reflexions de la creació artística amb les persones

    Cuando la acción implica reconocimiento. Matices y reflexiones de la creación artística con las personas (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 16 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Marta Ricart.
    2014.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: Aquest article pretén presentar un seguit de reflexions i estratègies importants de tenir en compte en la creació artística que es proposa amb les persones. Tot i la pretensió de parlar d’arts en plural per englobar la diversitat de llenguatges i manifestacions artístiques, es pot entreveure la trajectòria de l’autora en les arts visuals en el rerefons de l’escriptura.
    Les propostes creatives que es realitzen conjuntament amb persones, entitats i col·lectius socials cada cop són més visibles en el nostre context. Davant d’aquesta realitat, l’article pretén reflexionar sobre la gran varietat de matisos que prenen, per tal d’orientar d’una manera honesta posicions, estratègies i relacions que comportin una millora social.

    Castellano: Este artículo pretende presentar una serie de reflexiones y estrategias importantes de tener en cuenta en la creación artística que se propone con las personas. Sin la pretensión de hablar de artes en plural para englobar la diversidad de lenguajes y manifestaciones artísticas, se puede vislumbrar la trayectoria de la autora en las artes visuales en el trasfondo de la escritura.
    Las propuestas creativas que se realizan conjuntamente con personas, entidades y colectivos sociales cada vez son más visibles en nuestro contexto. Ante esta realidad, el artículo pretende re fl exionar sobre la gran variedad de matices que toman, para orientar de una manera honesta posiciones, estrategias y relaciones que comporten una mejora social.

  • Los Ronderos i altres experiències musicals des de l’educació social

    Los Ronderos y otras experiencias musicales desde la educación social (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 16 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Núria Guasch Coll, Roger Fe Espin, David Vázquez Villamor.
    2014.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    En aquest article reflexionarem entorn de diverses experiències on la música ha esdevingut una eina clau i transformadora en la intervenció social. Parlarem de Los Ronderos i el signifcat d’aquest grup musical tan especial sorgit de la intervenció en l’àmbit de l’exclusió social i les persones en situació de sense llar. Començarem exposant-ne els orígens, gairebé casuals i circumstancials per, a continuació, donar veu als seus protagonistes recollint testimonis directes, els quals deixen palès que el que en el seu dia va ser una “ocurrència” avui conforma un sòlid projecte a punt de complir el desè aniversari. En la segona part, coneixerem altres projectes més novells que també es basen en la música com a element inclusiu.

    En este artículo reflexionaremos en torno a diversas experiencias donde la música se ha convertido en una herramienta clave y transformadora en la intervención social. Hablaremos de Los Ronderos y el signifca de este grupo musical tan especial surgido de la intervención en el ámbito de la exclusión social y las personas en situación de sin hogar. Comenzaremos exponiendo los orígenes, casi casuales y circunstanciales para, a continuación, dar voz a sus protagonistas recogiendo testimonios directos, los cuales dejan patente que lo que en su día fue una “ocurrencia” hoy conforma un sólido proyecto a punto de cumplir el décimo aniversario. En la segunda parte, conoceremos otros proyectos más noveles que también se basan en la música como elemento inclusivo.

  • Creativitat, graffti i mirar més enllà o De Reüll

    Creatividad, Grafftis y mirar más allá o De Reüll (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 16 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Lluc Flotats Sala.
    2014.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: L’article parla de l’educar en l’art urbà i el graffti, tant a infants com a tota la societat i explica el projecte “De Reüll”, un projecte artístic de vida, que consta de quatre-centes mirades, pintades amb plantilles (stencil, en idioma d’art urbà) sobre materials reciclats (fustes, rajoles, plàstics, cartrons…), totes de la mateixa mida i enganxades en diverses poblacions de Catalunya.

    Castellano: El artículo habla de la educar en el arte urbano y el Grafftis, tanto a niños como a toda la sociedad y explica el proyecto “De Reüll”, un proyecto artístico de vida, que consta de cuatrocientas miradas, pintadas con plantillas (stencil, en idioma de arte urbano) sobre materiales reciclados (maderas, azulejos, plásticos, cartones …), todas del mismo tamaño y pegadas en varias poblaciones de Cataluña.

  • Neurociència i educació social

    Neurociencia y educación social (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 16 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Fèlix Pardo, Jesús Guillén, Teresa Hernández, Carme Trinidad, Anna Forés.
    2014.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: Diuen que som el que vivim i també som tot allò pel que podem arribar a morir. I el que som es podria representar en una xarxa de valors i principis que articulen regles i codis de conducta que regulen i orienten el nostre compromís i la nostra responsabilitat envers els altres. Codis a través dels quals també exigim als altres els recíprocs compromisos i responsabilitats, i així fem possible la nostra vida social. I és que, si a dia d’avui podem extreure alguna conclusió fonamental del coneixement del cervell, aquesta passa per la consideració de la seva dimensió social i èti-ca. Per això mateix, cal estar atents al que la neurociència ens pot aportar, especialment en l’àmbit de l’educació social.

    Castellano: Dicen que somos lo que vivimos y también somos todo aquello en lo que podemos llegar a morir. Y lo que somos se podría representar en una red de valores y principios que articulan reglas y códigos de conducta que regulan y orientan nuestro compromiso y nuestra responsabilidad para con los demás. Códigos a través de los cuales también exigimos a otros los recíprocos compromisos y responsabilidades, y así hacemos posible nuestra vida social. Y es que, si a día de hoy podemos extraer alguna conclusión fundamental del conocimiento del cerebro, esta pasa por la consideración de su dimensión social y éti-es. Por eso mismo, hay que estar atentos a lo que la neurociencia nos puede aportar, especialmente en el ámbito de la educación social.

  • Un viatge llunyà cap a l’interior de tres educadores socials

    Un viaje lejano hacia el interior de tres educadoras sociales (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 16 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Vanessa Páez Sánchez, Anna Montornès Torrecillas, Marta Sánchez Díaz.
    2014.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: Article que narra l’experiència vital de 3 educadores socials, que un cop acabat el grau d’Educació Social, emprenen un viatge per descobrir la cultura oriental: l’Índia i el sud-est asiàtic. “Una de les vies de coneixement sobre un mateix és viatjar, viure i experimentar situacions diferents de les que es viuen a la vida quotidiana.”

    Castellano: Artículo que narra la experiencia vital de 3 educadoras sociales, que una vez terminado el grado de Educación Social, emprenden un viaje para descubrir la cultura oriental: la India y el sudeste asiático. “Una de las vías de conocimiento sobre uno mismo es viajar, vivir y experimentar situaciones diferentes de las que se viven en la vida cotidiana.”

  • Adolescència i educació social

    Adolescencia y educación social (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 16 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Jordi Bernabeu, Jaume Funes, Sera Sánchez.
    2014.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: Educació social i adolescència són un binomi molt treballat. Les pràctiques i intervencions socioeducatives al voltant de nois i noies, i tot el que els envolta, han generat molta bibliografa i reflexió al voltant de la professió en els últims trenta anys, a partir de la consolidació de l’adolescència com a cicle vital i educatiu. La realitat actual planteja nous reptes i noves reflexions: l’impacte de la crisi, la irrupció de les xarxes socials, les noves presentacions dels conflictes i problemes de sempre… Una tarda de juliol vam trobar-nos tres educadors d’orígens diversos per parlar i donar voltes a la qüestió. En Sera Sánchez introduïa els temes, i en Jaume Funes i en Jordi Bernabeu els havien de desenvolupar a partir de la seva visió i les seves experiències professionals. Una trobada bonica en un entorn agradable.

    Castellano: Educación social y adolescencia son un binomio muy trabajado. Las prácticas e intervenciones socioeducativas alrededor de hombres y mujeres, y todo lo que les rodea, han generado mucha bibliografía y reflexión en torno a la profesión en los últimos treinta años, a partir de la consolidación de la adolescencia como ciclo vital y educativo. La realidad actual plantea nuevos retos y nuevas reflexiones: el impacto de la crisis, la irrupción de las redes sociales, las nuevas presentaciones de los conflictos y problemas de siempre … Una tarde de julio nos encontramos tres educadores de orígenes diversos para hablar y dar vueltas a la cuestión. En Sera Sánchez introducía los temas, y Jaume Funes y Jordi Bernabeu los debían desarrollar a partir de su visión y sus experiencias profesionales. Un encuentro bonita en un entorno agradable.

  • QES – Núm. 16. A cop d’art

    A golpe de arte (Original en catalán)
    2014.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    A la presó o al carrer, en un centre residencial o en un centre obert, en una residència per a gent gran o en un esplai, la paraula és per als educadors socials l’eina de relació i, consegüentment, d’acció per excel·lència. La més propera, la més comuna, la més emprada, i la més gastada.

    El fet que les interaccions personals entre educands i educadors siguin possibles, i efectives, i empàtiques, i interactives, i útils, i transformadores, passa per trobar, entre altres aspectes, l’encaix precís i la modulació adequada entre el nostre llenguatge verbal, el no verbal i el paraverbal.

    Però, si parlem d’eines d’acció educativa, haurem de parlar també de la vista i de l’oïda, oi? És a dir: de la força captivadora de la imatge i del color, de l’impacte absorbent del so i del silenci, de la màgia comunicadora d’un cos en moviment, de la intensitat transformadora del gest i de la mirada d’un mim…

    Quan la paraula ens resulti escassa i escadussera, quan l’escenari relacional d’acció esdevingui estret i eixorc, quan el missatge i l’aprenentatge se’ns escolin amb la fosca de cada nit, quan els actors estiguin actius i contemplatius respecte a la participació i els canvis, quan tinguem necessitat d’explorar camins d’innovació i transformació, és cert i segur que ens serà útil i oportú tirar d’art a fons i sense manies, repensar i redreçar i reprendre i reforçar l’acció educativa a cop d’art.

    Sí, sí, tal com sona: a cop d’arts escèniques, d’arts visuals, d’arts plàstiques, d’arts literàries. Molts són els fronts oberts, i a l’horitzó ja està a punt de despuntar el sol.

    Que tingueu una molt i molt bona feina, artistes!

    Salvador Miquel i Estrada
    Consell de Redacció

Documental → Hemeroteca → Quaderns d'Educació Social - Cataluña → QES Nº 17 (10)

  • Educació social i polítiques socials: marc conceptual i estratègic

    Educación social y políticas sociales: marco conceptual y estratégico (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 17 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Fernando Fantova.
    2015.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: En el nostre entorn el marc de referència (com a sector productiu, és a dir, com a sec-tor de l’activitat econòmica, la política pú-blica i la vida social) per a la configuració d’una disciplina i professió com l’educació (i la pedagogia) social no pot ser un altre, al nostre entendre, que el dels serveis de benestar, entesos com una part o subsector del sector dels serveis, àmbit, certament, en el qual és notable el protagonisme dels poders públics a través de les denominades polítiques socials.

    Castellano: En nuestro entorno el marco de referencia (como sector productivo, es decir, como sector de la actividad económica, la política pública y la vida social) para la configuración de una disciplina y profesión como la educación (y la pedagogía) social no puede ser otro, a nuestro entender, que el de los servicios de bienestar, entendidos como una parte o subsector del sector de los servicios, ámbito, ciertamente, en el que es notable el protagonismo de los poderes públicos a través de las denominadas políticas sociales.

  • El valor pedagògic de la cal·ligrafia en l’educació social

    El valor pedagógico de la Caligrafía en la educación social (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 17 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Jesús Damián Fernández Solís.
    2015.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: La nostra societat dinàmica i canviant exigeix nous i atrevits projectes d’intervenció socioeducativa. Necessitem reinventar-nos i contribuir des de l’educació social a donar respostes innovadores i creatives a les noves necessitats i problemes emergents en els diferents sectors i àmbits de la població amb la qual treballem.
    Aquest article respon a aquest esperit inquiet d’un educador social en favor de treballar amb altres formes alternatives i complementàries tant les habilitats socioemocionals com altres temes vinculats a la gestió de les emocions.

    Castellano: Nuestra sociedad dinámica y cambiante exige nuevos y atrevidos proyectos de intervención socioeducativa. Necesitamos reinventarnos y contribuir desde la educación social a dar respuestas innovadoras y creativas a las nuevas necesidades y problemas emergentes en los diferentes sectores y ámbitos de la población con la que trabajamos.
    Este artículo responde a este espíritu inquieto de un educador social en favor de trabajar con otras formas alternativas y complementarias tanto las habilidades socioemocionales como otros temas vinculados a la gestión de las emociones.

     

  • Set idees per a educadors que encara es pregunten entorn dels usos de drogues

    Siete ideas para educadores que aún se preguntan en torno a los usos de drogas (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 17 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: José Miguel Ausejo Sanz.
    2015.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: Aquestes línies pretenen estimular la reflexió, aprofundint en què més es pot fer davant les diferents situacions associades amb el consum de drogues. Què podem afegir a la quantitat de textos, llibres i articles que tracten aquesta temàtica? Què podem trobar sobre els individus i els consums de substàncies? Per a qualsevol educador que abordi situacions d’ús de drogues,  aquestes són un repte i, sovint, un motiu de preocupació.

    Castellano: Estas líneas pretenden estimular la reflexión, profundizando en que más se puede hacer frente a las distintas situaciones asociadas con el consumo de drogas. Qué podemos añadir a la cantidad de textos, libros y artículos que tratan esta temática? ¿Qué podemos encontrar sobre los individuos y los consumos de sustancias? Para cualquier educador que aborde situaciones de uso de drogas, estas son un reto y, a menudo, un motivo de preocupación.

  • L’educació social en el context de l’educació formal

    La educación social en el contexto de la educación formal (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 17 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Miquel Castillo Carbonell.
    2015.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: La incorporació dels professionals de l’educació social a l’escola es configura com un àmbit per construir, amb creativitat i amb optimisme, forçant al màxim totes les possibilitats que comporta, tots els avantatges i estímuls que a través d’ella, i amb ella, pot rebre la institució escolar.

    Castellano: La incorporación de los profesionales de la educación social en la escuela se configura como un ámbito para construir, con creatividad y con optimismo, forzando al máximo todas las posibilidades que conlleva, todas las ventajas y estímulos que a través de ella, y con ella, puede recibir la institución escolar.

  • Antídots resilients al suïcidi: aprendre a viure una altra vida

    Antídotos resilientes al suicidio: aprender a vivir otra vida (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 17 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Jordi Grané i Ortega.
    2015.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: Malgrat que la societat postmoderna del rendiment no ofereix un context propici per promoure la resiliència, sí que hi ha persones que, tot i patir situacions molt adverses i extremes, són capaces de donar sentit a la seva existència: són les persones resilients de la vida quotidiana. Les persones resilients ens poden donar lliçons de vida de com sobreviure al vertigen d’aquesta societat postmoderna, perquè son persones que han tornat a aprendre a viure, han retornat al món després de romandre en el caos. El seu testimoniatge ens deixa dos antídots per afrontar la contingència humana: el vincle i el sentit, dos fonaments bàsics per teixir el procés resilient.

    Castellano: A pesar de que la sociedad postmoderna del rendimiento no ofrece un contexto propicio para promover la resiliencia, sí hay personas que, a pesar de sufrir situaciones muy adversas y extremas, son capaces de dar sentido a su existencia: son las personas resilientes de la vida cotidiana. Las personas resilientes nos pueden dar lecciones de vida de cómo sobrevivir al vértigo de esta sociedad postmoderna, porque son personas que han vuelto a aprender a vivir, han retornado al mundo después de permanecer en el caos. Su testimonio nos deja dos antídotos para afrontar la contingencia humana: el vínculo y el sentido, dos fundamentos básicos para tejer el proceso resiliente.

  • Viure bé per treballar bé, o créixer

    Vivir bien para trabajar bien, o crecer. (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 17 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Neus Montserrat Martín.
    2015.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: Cadascú haurà de buscar aquelles estratègies que li permetin atendre el cos físic, mental i espiritual. Conjugar cos, ment i esperit vers una vida amb plenitud. Quan es viu en plenitud es treballa bé, perquè hi veiem clar, hi sentim de manera nítida, parlem oportunament i actuem de forma senzilla. I a voltes, quan una feina es fa massa feixuga, potser ha arribat el moment de descansar i nodrir-nos, o bé de respirar profundament per iniciar una nova etapa de creixement personal.

    Castellano: Cada uno deberá buscar aquellas estrategias que le permitan atender el cuerpo físico, mental y espiritual. Conjugar cuerpo, mente y espíritu hacia una vida con plenitud. Cuando se vive en plenitud se trabaja bien, porque vemos claro, sentimos de manera nítida, hablamos oportunamente y actuamos de forma sencilla. Y a veces, cuando un trabajo se hace demasiado pesada, tal vez ha llegado el momento de descansar y nutrirnos, o bien de respirar profundamente para iniciar una nueva etapa de crecimiento personal.

  • Anades i tornades de l’educació social: el repte d’escollir un canvi professional

    Los altibajos de la educación social: el desafío de elegir un cambio de carrera (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 17 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Noelia Muñoz González.
    2015.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: La vida professional és molt llarga, acostumen a ser uns quaranta anys de feina, una feina que cada cop més esta deixant de ser un trajecte lineal. La mobilitat professional és un tret característic al món actual, una societat cada cop més líquida, i això es fa palès, sobretot al nostre sector. En aquest context, créixer professionalment passa per buscar nous reptes que ens permetin anar desenvolupar la nostra tasca, i a vegades també pot passar per iniciar un canvi en la nostra trajectòria laboral.

    Castellano: La vida profesional es muy larga, suelen ser unos cuarenta años de trabajo, un trabajo que cada vez más esta dejando de ser un trayecto lineal. La movilidad profesional es un rasgo característico en el mundo actual, una sociedad cada vez más líquida, y esto se hace patente, sobre todo en nuestro sector. En este contexto, crecer profesionalmente pasa por buscar nuevos retos que nos permitan ir desarrollar nuestra labor, y en ocasiones también puede pasar para iniciar un cambio en nuestra trayectoria laboral.

  • QES – Núm. 17. De política

    De política (Original en catalán)
    Desembre (Diciembre) 2015.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Fa 10 anys, en Jordi Navarro presentava el sisè número de Quaderns d’Educació Social dient: “Els dos móns [política i educació social] estan estretament lligats, per activa o passiva (…); formem part de la política (…), no ens en podem estar, no en podem prescindir. És, doncs, important i necessari que reflexionem sobre aquests aspectes des de diferents dimensions, àmbits i funcions” (2005: 5-7). Onze Quaderns més tard, continuen vigents moltes de les qüestions que es plantejaven en aquells moments: com a professionals del camp social, fem política? Com s’entén la política dins del nostre camp d’acció?

    No és d’estranyar que en moments com els que estem vivint (canvis socials, polítics i econòmics constants) sigui interessant fer un nou número sobre “política” per veure com han evolucionat les reflexions que es feien sobre aquest tema fa 10 anys.

    L’any 1997, en el seu llibre “A la sombra de este árbol”, Paulo Freire ja deia que hem de saber reconèixer la realitat en la qual ens trobem, però mai ens hauríem d’acomodar en el discurs dominant. Esperem que aquest número de Quaderns ajudi a identificar en quin moment ens trobem i ens doni pistes sobre com millorar la nostra realitat.

    Així doncs, en l’apartat del monogràfic podreu trobar diferents visions sobre “política i educació social”. A part d’això, també podreu llegir articles de temàtiques variades com el futur dels joves extutelats o la cal·ligrafia com a eina per treballar les emocions, entre altres.

    Esperem que gaudiu de la lectura!

    Núria Ferrer Santanach
    Membre del Consell de Redacció

Documental → Hemeroteca → Quaderns d'Educació Social - Cataluña → QES Nº 18 (12)

  • Salut mental i suïcidi en relació amb la crisi econòmica

    Salud mental y suicidio en relación con la crisis económica (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 18 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: M. Teresa Campillo Sanz.
    2016.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    S’ha investigat l’efecte de la crisi econòmica sobre la salut mental. S’ha trobat relació amb aparició de malaltia mental i suïcidi. A Catalunya el suïcidi és la primera causa de mortalitat prematura en gent jove, de 25 a 34 anys, en ambdós sexes, amb un total de 531 morts l’any 2014.

    Se ha investigado el efecto de la crisis económica sobre la salud mental. Se ha encontrado relación con aparición de enfermedad mental y suicidio. En Cataluña el suicidio es la primera causa de mortalidad prematura en gente joven, de 25 a 34 años, en ambos sexos, con un total de 531 muertes en el año 2014.

  • Reptes de l’educació social per a una salut mental sense fronteres

    Retos de la educación social para una salud mental sin fronteras (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 18 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Emili Martín Huerta.
    2016.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: Aquest reportatge analitza les tasques de l’educador o educadora social dins de tres projectes innovadors que s’estan portant a terme en l’actualitat a Barcelona. L’objectiu és reflexionar sobre la relació que té l’educació social amb el món de la salut mental i contribuir a enriquir i ubicar aquesta disciplina.

    Castellano: Este reportaje analiza las tareas del educador social dentro de tres proyectos innovadores que se están llevando a cabo en la actualidad en Barcelona. El objetivo es reflexionar sobre la relación que tiene la educación social con el mundo de la salud mental y contribuir a enriquecer y ubicar esta disciplina.

  • Diàleg amb Guillem Parra i Roger Fe. Una mirada social vers la salut mental

    Diálogo con Guillermo Parra y Roger Fe. Una mirada social hacia la salud mental (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 18 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Sonia Fuertes Ledesma.
    2016.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: El reportatge planteja un diàleg entre dos professionals de disciplines diferents (Guillem Parra, psicòleg, i Roger Fe, educador social) al voltant de la salut mental, la seva conceptualització i les possibilitats d’actuar-hi des de l’acció social. El debat ha estat dinamitzat per Sonia Fuertes.

    Castellano: El reportaje plantea un diálogo entre dos profesionales de disciplinas diferentes (Guillermo Parra, psicólogo, y Roger Fe, educador social) en torno a la salud mental, su conceptualización y las posibilidades de actuar desde la acción social. El debate ha sido dinamizado por Sonia Fuertes.

  • La societat malalta

    La sociedad enferma (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 18 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Isabel García Caparrós.
    2016.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Tenint en compte que termes com salut, molèstia o malaltia són construccions de tipus cultural i de significat variable segons el context, i que la societat és un immens grup resultat de la suma dels seus components individuals; la hiperactivitat, la sobreestimulació o la desmotivació s’analitzen com a agents patògens d’una epidemiologia cada vegada més actual, plantejant qui (societat o individu) és el “germen” i qui és la “curació”.

    Teniendo en cuenta que términos como salud, molestia o enfermedad son construcciones de tipo cultural y de signifi ado variable según el contexto, y que la sociedad es un inmenso grupo resultado de la suma de sus componentes individuales; la hiperactividad, la sobreestimulación o la desmotivación analizan como agentes patógenos de una epidemiología cada vez más actual, planteando que (sociedad o individuo) es el “germen” y quién, como, es la “curación”.

  • Diàleg poètic

    Diálogo poético (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 18 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Jose Luis García Ruiz, Cristina García Gómez.
    2016.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Diàleg poètic entre el Jose Luis i la Cristina garcía.
    El Jose Luis, cuiner durant molts anys, i “usuari” d’algun servei de salut mental en un dels moments més durs de la seva vida, quan es va trobar vivint al carrer. Continua vinculat amb la Fundació Arrels, on col·labora en diverses accions i tallers i, cada dia, continua amb la seva dèria terapèutica, explicar allò que no es veu, allò que se sent, allò que passa al seu entorn, tot dibuixant, pintant i escrivint poesia.
    La Cristina, educadora social, amb més de 7 anys d’experiència laboral en salut mental, amb una trajectòria prèvia de treball amb dones i persones amb diversitat funcional. Des de fa uns anys forma part de l’Asociación Cultural Mecánica Planetaria, que, entre altres accions, organitza Poesíaen la Penumbra, espai de poesia a Barcelona, i coorganitza l’Slham Poetry de l’Hospitalet.

    Diálogo poético entre el Jose Luis y Cristina garcía.
    Jose Luis, cocinero durante muchos años, y “usuario” de algún servicio de salud mental en uno de los momentos más duros de su vida, cuando se encontró en la calle. Sigue vinculado con la Fundación Raíces, donde colabora en diversas acciones y talleres y, cada día, continúa con su obsesión terapéutica, explicar lo que no se ve, lo que se siente, lo que ocurre en su entorno, dibujando, pintando y escribiendo poesía.

    Cristina, educadora social, con más de 7 años de experiencia laboral en salud mental, con una trayectoria previa de trabajo con mujeres y personas con diversidad funcional. Desde hace unos años forma parte de la Asociación Cultural Mecánica Planetaria, que, entre otras acciones, organiza poesías la Penumbra, espacio de poesía en Barcelona, y coorganiza el Slham Poetry del Hospitalet.

  • Escriure sobre educació social. Reflexió i aprenentatge

    Escribir sobre educación social. Reflexión y aprendizaje (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 18 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: David Vázquez Villamor.
    2016.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: Darrere l’acció d’escriure s’amaga un tempsper a la reflexió, però també una actitud davantla vida. Si estem vius, demostrem-ho. Des de la revisió permanent, l’article es construeix arran de la comunicació i testimoni de diferents educadors i educadores socials de base.

    Castellano: Detrás de la acción de escribir se esconde un tiempo para la reflexión, pero también una actitud de avanzar en la vida. Si estamos vivos, lo demostramos. Desde la revisión permanente, el artículo se construye a raíz de la comunicación y testimonio de diferentes educadores y educadoras sociales de base.

  • Els colors del VII Congrés d’Educació Social

    Los colores del VII Congreso de Educación Social (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 18 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Asier Félix, Iñigo Rodríguez, Raúl Luceño, Marimar Román.
    2016.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: L’objectiu d’aquest reportatge és analitzar, des d’un paradigma crític i innovador, el desenvolupamentdel VII Congrés d’Educació Social (Sevilla, abril 2016). Es pretén teixir, des d’una perspectiva constructiva i a través d’una mirada coral, un relat que permeti retrotreure els moments més àlgids que s’hi van viure i esclarir les claus que entenem que són més rellevants per a (re)definir i (re)situar noves perspectives professionals que encaminin l’educació social cap a un futur basat en la innovació.

    Castellano: El objetivo de este reportaje es analizar, desde un paradigma crítico e innovador, el desarrollo del VII Congreso de Educación Social (Sevilla, abril 2016). Se pretende tejer, desde una perspectiva constructiva ya través de una mirada coral, un relato que permita retrotraer los momentos más álgidos que se vivieron y esclarecer las claves que entendemos que son más relevantes para (re) de definir y (re) situar nuevas perspectivas profesionales que encaminen la educación social hacia un futuro basado en la innovación.

  • QES – Núm. 18. En terra de meravelles. Un viatge per la salut mental

    En tierra de maravillas. Un viaje por la salud mental (Original en catalán)
    2016.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Vam demanar a la Patrícia –àlies Patossa– que s’inspirés en l’Alícia en Terra de Meravelles per il·lustrar la portada del nostre número 18. I res millor que el capítol on la llebre i el barreter prenen el te, un dels més esbojarrats del llibre de Lewis Carroll. El viatge de l’Alícia està ple de personatges psicodèlics, surrealistes, extravagants, tocats de l’ala que, en el seu context, es mouen com un peix a l’aigua.

    Un univers on l’Alícia, presumptament l’únic personatge assenyat, és la que no encaixa, la  inadaptada, la rareta. Avui sabem moltes més coses del nostre cervell i, com més coses sabem, més complicat ens és posar etiquetes de bona o mala salut mental. Tot i així, ens continua fent por allò que no entenem. Només cal veure com recorren a aquestes etiquetes els mitjans de comunicació quan no tenen respostes per al comportament agressiu d’algú. No relativitzar ni minimitzar els problemes de salut mental (no tot són maneres de ser al davant de la vida) ni etiquetar o estigmatitzar les persones és el camí.

    L’única possibilitat d’un abordatge humà passa pel coneixement: entendre i comprendre la ment ens ajuda a construir una societat en què barreters, llebres, reines, conills, alícies i gats de Cheshire puguin tenir, tots, el seu lloc al món.

    Sera Sánchez
    Membre del Consell de Redacció

Documental → Hemeroteca → Quaderns d'Educació Social - Cataluña → QES Nº 19 (19)

  • 30 d’octubre de 1996: neix el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya

    30 de octubre de 1996: nace el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Cataluña (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 19 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Rafel López Zaguirre.
    2017.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: Vint anys després de la creació del Collegi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya, aprovada pel Parlament de Catalunya el 30 d’octubre de 1996, l’article pretén donar una mirada enrere per conèixer i reconèixer quins van ser els elements que van permetre la creació i les primeres passes del CEESC.

    Castellano: Veinte años después de la creación del Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Cataluña, aprobada por el Parlamento de Cataluña el 30 de octubre de 1996,
    el artículo pretende dar una mirada atrás para conocer y reconocer cuáles fueron los elementos que permitieron la creación y los primeros pasos del CEESC.

  • Virtuts i mancances en el treball educatiu sobre drogues

    Virtudes y carencias en el trabajo educativo sobre drogas (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 19 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Carles Sedó.
    2017.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: Des que començà la intervenció sobre drogues ens hem equivocat i hem après. Intervencions amb la corresponsabilitat de persones usuàries o respostes comunitàries autogestionades han marcat línia. Tanmateix, tenim temes per resoldre. El més important: la progressiva marginació de la visió social i la preponderància de la sanitària.

    Castellano: Desde que comenzó la intervención sobre drogas nos hemos equivocado y hemos aprendido. Intervenciones con la corresponsabilidad de personas usuarias o respuestas comunitarias autogestionadas han marcado línea. Sin embargo, tenemos temas para resolver. Lo más importante: la progresiva marginación de la visión social y la preponderancia de la sanitaria.

  • Educació social per totes les vies

    Educación social por todas las vías (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 19 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Oscar Barril Andrés.
    2017.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: Entrevistem quatre professionals de l’educació social amb quatre orígens formatius diferents: un habilitat per la via de la foramció específca, un graduat, un diplomat i una habilitada per la via de l’experiència professional. Diferents generacions, diferents motivacions, diferents territoris, àmbits de treball diversos i una mateixa professió. Amb aquestes quatre entrevistes, volem saber si hi ha diferències en la intervenció social de cadascun d’ells, en la seva perspectiva laboral o en la mirada de futur de l’educador social, tot i els seus camins distints.

    Castellano: Entrevistamos cuatro profesionales de la educación social con cuatro orígenes formativos diferentes: un habilitado por la vía de la formación específica, un graduado, un diplomado y una habilitada por la vía de la experiencia profesional. Diferentes generaciones, diferentes motivaciones, diferentes territorios, ámbitos de trabajo diversos y una misma profesión. Con estas cuatro entrevistas, queremos saber si hay diferencias en la intervención social de cada uno de ellos, en su perspectiva laboral o en la mirada de futuro del educador social, aunque sus caminos distintos.

  • Del telecentre de fnals dels noranta a l’espai d’experiències educatives

    Del telecentro de finales de los noventa en el espacio de experiencias educativas (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 19 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Luis Miguel Castillo Vázquez, Toni Téllez Ibáñez.
    2017.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: Des que van sorgir, a fnals dels anys noranta del segle XX, els telecentres han anat evolucionant paral·lelament a l’avenç tecnològic i adaptant-se a les necessitats de la ciutadania pel que fa a l’accés a les TIC i l’adquisició de competències digitals. Fem un repàs de l’evolució d’aquests espais tecnològics.

    Castellano: Desde que surgieron, a finales de los años noventa del siglo XX, los telecentros han ido evolucionando paralelamente al avance tecnológico y adaptándose a las necesidades de la ciudadanía en cuanto al acceso a las TIC y la adquisición de competencias digitales. Hacemos un repaso de la evolución de estos espacios tecnológicos.

  • 20 anys (i més) de relació entre el món professional i el món acadèmic en l’educació social

    20 años (y más) de relación entre el mundo profesional y el mundo académico en la educación social (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 19 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Carlos Sánchez-Valverde Visus.
    2017.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Aquesta col·laboració, des d’una revisió històrica i biogràfca (perquè en algunes de les situacions vaig ser-hi present), vol apropar-vos alguns elements que ajudin a dibuixar el compromís i les posicions que el col·lectiu professional (com a mínim aquell que estava organitzat en subjectes i organitzacions socials) ha tingut en aquest procés i les diferents fites en la confguració de la formació inicial i continuada de les educadores i educadors socials des fnals dels anys seixanta del segle passat.

    Esta colaboración, desde una revisión histórica y biogràfica (porque en algunas de las situaciones estuve presente), quiere acercaros algunos elementos que ayuden a dibujar el compromiso y las posiciones que el colectivo profesional (como mínimo aquel que estaba organizado en sujetos y organizaciones sociales) ha tenido en este proceso y los diferentes hitos en la configuración de la formación inicial y continuada de las educadoras y educadores sociales desde finales de los años sesenta del siglo pasado.

  • El moviment de transició ofereix una resposta als reptes ecosocials del nostre temps

    El movimiento de transición ofrece una respuesta a los retos ecosociales de nuestro tiempo (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 19 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Ana Huertas Francisco.
    2017.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: La transició aposta per la relocalització de l’economia, per la socialització de la responsabilitat i pel suport mutu per navegar per aquests temps de crisi sistèmica. Ampliar les perspectives de futur per a la societat és una tasca que requereix l’esforç coordinat i compartit de totes les persones compromeses amb el fet d’aconseguir una visió positiva per a un futur més equitatiu, sa i sostenible.

    Castellano: La transición apuesta por la relocalización de la economía, por la socialización de la responsabilidad y por el apoyo mutuo para navegar por estos tiempos de crisis sistémica. Ampliar las perspectivas de futuro para la sociedad es una tarea que requiere el esfuerzo coordinado y compartido de todas las personas comprometidas con el hecho de conseguir una visión positiva para un futuro más equitativo, sano y sostenible.

  • Revisant la Llei de la dependència. Una història d’ombres i llums

    Revisando la Ley de la dependencia. Una historia de sombras y luces (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 19 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Quico Mañós.
    2017.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: Una història d’una llei que va néixer tocada i que, a poc a poc, els governs, tant estatals com autonòmics, han anat deixant morir d’inanició. Una llei que ha tingut l’aliment i el compromís de les professions que l’han fet créixer implementant formes de treballar centrades en la persona i la qualitat de vida, i transformant un sistema sovint centrat en les tasques i l’economia en una proposta més humana i humanitzadora. Ens trobem, per tant, amb una aplicació de llums i ombres.

    Castellano: Una historia de una ley que nació tocada y que, poco a poco, los gobiernos, tanto estatales como autonómicos, han ido dejando morir de inanición. Una ley que ha tenido el alimento y el compromiso de las profesiones que lo han hecho crecer implementando formas de trabajar centradas en la persona y la calidad de vida, y transformando un sistema a menudo centrado en las tareas y la economía en una propuesta más humana y humanizadora. Nos encontramos, por tanto, con una aplicación de luces y sombras.

  • Als deu anys de la Llei de serveis socials

    A los diez años de la Ley de servicios sociales (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 19 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Xavier Pelegrí Viaña.
    2017.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: L’11 d’octubre de 2007, es va aprovar la Llei 12/2007, de serveis socials. Aquí es fa una breu revisió crítica d’allò positiu i negatiu que conté el text legal i de les accions que encara no s’han assolit, tot i tenir en compte el temps viscut sota els efectes de la crisi.

    Castellano: El 11 de octubre de 2007, se aprobó la Ley 12/2007, de servicios sociales. Aquí se hace una breve revisión crítica de lo positivo y negativo que contiene el texto legal y de las acciones que aún no se han alcanzado, a pesar de tener en cuenta el tiempo vivido bajo los efectos de la crisis.

  • Reflexions a l’entorn de la mediació i l’educació social

    Reflexiones en torno a la mediación y la educación social (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 19 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Isabel Bujalance Gómez.
    2017.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: Aquest article explica el procés que l’autora ha viscut al llarg de la seva carrera professional i mostra com des de l’exercici de l’educació social, entesa com a disciplina de base, es poden compaginar les dues professions, educació social i mediació, entenent i discernint els ponts i els paral·lelismes que hi ha entre elles.

    Castellano: Este artículo explica el proceso que la autora ha vivido a lo largo de su carrera profesional y muestra cómo desde el ejercicio de la educación social, entendida como disciplina de base, se pueden compaginar las dos profesiones, educación social y mediación , entendiendo y discerniendo los puentes y los paralelismos que hay entre ellas.

  • Els moviments socials poden canviar la societat

    Los movimientos sociales pueden cambiar la sociedad (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 19 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Miquel Rubio Domínguez.
    2017.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: Gairebé set anys després del 15M del 2011, la societat ha demostrat un fet importantíssim: si les persones es mobilitzen poden aconseguir canviar el seu entorn més immediat. Cal continuar treballant per fomentar la participació i l’apoderament actiu d’aquelles persones per qui i amb qui treballem, i com no podria ser d’altra manera, també a Internet.

    Castellano: Casi siete años después del 15M del 2011, la sociedad ha demostrado un hecho importantísimo: si las personas se movilizan pueden conseguir cambiar su entorno más inmediato. Hay que seguir trabajando para fomentar la participación y el empoderamiento activo de aquellas personas para quienes y con quienes trabajamos, y como no podría ser de otra manera, también en Internet.

  • L’educació social. També digital

    La educación social. también digital (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 19 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Jordi Bernabeu.
    2017.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: L’ús de l’entorn digital genera nous reptes en l’àmbit de l’acció socioeducativa. En funció de com entenguem i plantegem els seus usos construirem la nostra visió professional alhora que construirem nous criteris per a la intervenció.

    Castellano: El uso del entorno digital genera nuevos retos en el ámbito de la acción socioeducativa. En función de cómo entendamos y planteamos sus usos construiremos nuestra visión profesional a la vez que vamos a construir nuevos criterios para la intervención.

  • La identitat professional construïda des del grau d’Educació Social

    La identidad profesional construida desde el grado de Educación Social (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 19 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Mercedes Aceituno Castillo.
    2017.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: Aquest article pretén abordar com el grau d’Educació Social pot contribuir a configurar la identitat professional. Per fer-ho, partirem d’una reflexió que permeti visualitzar l’actual formació universitària com un procés d’aprenentatge de llarg recorregut, on la seva comprensió final vindrà de mans de la incursió en l’activitat professional.

    Castellano: Este artículo pretende abordar como el grado de Educación Social puede contribuir a configurar la identidad profesional. Para ello, partiremos de una reflexión que permita visualizar la actual formación universitaria como un proceso de aprendizaje de largo recorrido, donde su comprensión final vendrá de manos de la incursión en la actividad profesional.

  • Hi ha quelcom més innovador que una educadora o un educador social?

    ¿Hay algo más innovador que una educadora o un educador social? (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 19 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Roger Brufau.
    2017.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: L’educació social és innovació. Aquest article desenvolupa la idea que la feina de l’educació social és totalment innovadora. La innovació és una relació, una connexió entre les persones i la feina de les educadores i educadors socials. L’article defineix els quatre elements que emmarquen la feina de l’educació social i intenta unir-los amb els principis clau per a la innovació reeixida. L’aparellament dels principis d’innovació reeixida i l’educació social permet definir les eines centrals que cal utilitzar en la feina del dia a dia de les educadores i educadors socials cap a una feina centrada en la proactivitat i les persones.

    Castellano: La educación social es innovación. Este artículo desarrolla la idea de que el trabajo de la educación social es totalmente innovador. La innovación es una relación, una conexión entre las personas y el trabajo de las educadoras y educadores sociales. El artículo define los cuatro elementos que enmarcan el trabajo de la educación social e intenta unirlos con los principios clave para la innovación exitosa. El emparejamiento de los principios de innovación exitosa y la educación social permite definir las herramientas centrales a utilizar en el trabajo del día a día de las educadoras y educadores sociales hacia un trabajo centrada en la proactividad y las personas.

  • QES – Núm. 19. Número especial. 20 anys i més

    Número especial. 20 años y más
    2017.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Aquest any, el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya celebra el seu 20è aniversari. Una bona manera de celebrar-lo és recordant i avaluant aquests 20 anys, reflexionant sobre aquells elements que han estat més rellevants en la nostra professió.

    Per això es presenta un Quaderns d’Educació Social diferent, exclusiu per a aquests 20 anys, que utilitza la cronologia temporal (des de l’any 1996 fins a l’actualitat) com a pretext per poder introduir diversos temes clau relacionats amb l’educació social, com ara la mediació, la legislació marc, la formació dels professionals, la deontologia professional, entre molts d’altres, i per conèixer la seva evolució al llarg d’aquests anys.

    Hi trobareu articles en diferents formats que aporten elements històrics, reflexions actuals i visió de futur; és a dir, volem deixar per escrit el nostre passat (d’on venim, per a què estem aquí…), entendre el que estem vivint (el present de la professió) i aportar pinzellades de cap a on anem (futur).

    Des dels Quaderns seguim compartint el saber per afavorir la difusió i l’aprofundiment de temes d’interès per a l’Educació Social.

Documental → Hemeroteca → Quaderns d'Educació Social - Cataluña → QES Nº 20 (11)

  • Identitat col·lectiva? El ‘nosaltres’ antagonista

    ¿Identidad colectiva? El ‘nosotros’ antagonista (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 20 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Richi Giménez.
    2018.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: En un món que cada cop més apunta a fomentar una identitat individualista i despolititzada, proposem pensar si és possible construir una identitat col·lectiva polititzada en el sentit que aporti un pensament cr´ític que generi pràctiques antagonistes davant del discurs homogeneïtzador capitalista.

    Castellano: En un mundo que cada vez más apunta a fomentar una identidad individualista y despolitizada, proponemos pensar si es posible construir una identidad colectiva politizada en el sentido de que aporte un pensamiento crítico que genere prácticas antagonistas frente al discurso homogeneizador capitalista.

  • La identitat: govern i resistència en els límits intersubjectius de la modernitat neocolonial

    La identidad: gobierno y resistencia en los límites intersubjetivos de la modernidad neocolonial (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 20 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Grecia Guzmán Martínez, Margot Pujol i Llombart.
    2018.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: La identitat és un procés psicosocial en què s’articulen relacions de poder intereseccionals que, en el context de la modernitat neocolonial europea, generen desitjos, vincles i possibilitats d’acció asimètriques. Aquesta qüestió pot ser analitzada des d’una mirada crítica als imaginaris inclusius que en la pràctica continuen sent excloents, especialment quan es tracta d’aproximar-se a la joventut racialitzada.

    Castellano: La identidad es un proceso psicosocial en que se articulan relaciones de poder intereseccionals que, en el contexto de la modernidad neocolonial europea, generan deseos, vínculos y posibilidades de acción asimétricas. Esta cuestión puede ser analizada desde una mirada crítica a los imaginarios inclusivos que en la práctica siguen siendo excluyentes, especialmente cuando se trata de aproximarse a la juventud racializada.

  • Des del bressol cap a la identitat líquida

    Desde la cuna hacia la identidad líquida (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 20 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Núria Riera Fusté, Alicia Mesas Parra.
    2018.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: Els atemptats del passat 17 d’agost a Barcelona i Cambrils han causat un alt impacte social i han posat en dubte els conceptes bàsics i el model de polítiques socials aplicades fins aleshores. Aquest fet fa necessària la construcció d’un nou paradigma social basat en l’acceptació de les identitats líquides.

    Castellano: Los atentados del pasado 17 de agosto en Barcelona y Cambrils han causado un alto impacto social y han puesto en duda los conceptos básicos y el modelo de políticas sociales aplicadas hasta entonces. Este hecho hace necesaria la construcción de un nuevo paradigma social basado en la aceptación de las identidades líquidas.

  • Cossos estranys per a una educació social decolonial

    Cuerpos extraños para una educación social decolonial (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 20 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Asun Pié Balaguer, Jordi Planella Ribera
    2018.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: Aquest text aborda una reflexió sobre el cos en la pràctica de l’educació social. La perspectiva trans, així com altres resistències produïdes pels cossos no normatius, ens mostren la necessitat d’introduir la dimensió simbòlica i subjectiva dels cossos de l’educació social. Aquesta narrativitat dels cossos es presenta com a essencial per (re)pensar les pràctiques de l’educació social.

    Castellano: Este texto aborda una reflexión sobre el cuerpo en la práctica de la educación social. La perspectiva trans, así como otras resistencias producidas por los cuerpos no normativos, nos muestran la necesidad de introducir la dimensión simbólica y subjetiva de los cuerpos de la educación social. Esta narratividad de los cuerpos se presenta como esencial para (re) pensar las prácticas de la educación social.

  • Estimulant l’emprenedoria digital femenina entre les adolescents

    Estimulando la emprendeduría digital femenina entre las adolescentes (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 20 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: María Parga Blanco, Anna Rubio Carbó.
    2018.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: Quan els ulls brillen d’emoció… L’experiència del Technovation Challenge.
    Participar en grup en el disseny i programació d’una app que resolgui un problema social i defensar-lo en anglès davant d’un jurat ha estat un repte real, tecnològic, de disseny i de negoci per a més de 15.000 noies d’entre 10 i 18 anys d’arreu del món. Us n’expliquem els aprenentatges conscients i inconscients en un projecte enriquidor molt extrapolable a milers de situacions educatives de contextos molt diferents.

    Castellano: Cuando los ojos brillan de emoción … La experiencia del Technovation Challenge
    Participar en grupo en el diseño y programación de una app que resuelva un problema social y defenderlo en inglés ante un jurado ha sido un reto real, tecnológico, de diseño y de negocio para más de 15.000 chicas de entre 10 y 18 años de todo el mundo. Os explicamos los aprendizajes conscientes e inconscientes en un proyecto enriquecedor muy extrapolable a miles de situaciones educativas de contextos muy diferentes.

  • Tensegritat en les relacions socials. Una mirada mosaic

    Tensegridad en las relaciones sociales. Una mirada mosaico (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 20 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Ferran Trinidad, Carme Trinidad.
    2018.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: L’article neix de la reflexió per una inquietud: el tractament integral de la salut de les persones, que inclou la salut en les seves relacions. Per explicar la necessitat d’aquesta mirada, fem un paral·lelisme entre un concepte arquitectònic (la tensegritat) i una persona i les seves relacions.

    Castellano: El artículo nace de la reflexión por una inquietud: el tratamiento integral de la salud de las personas, que incluye la salud en sus relaciones. Para explicar la necesidad de esta mirada, hacemos un paralelismo entre un concepto arquitectónico (la tensegridad) y una persona y sus relaciones.

  • La ciutat i l’urbanisme com a eines educatives

    La ciudad y el urbanismo como herramientas educativas (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 20 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Andrés Martínez de la Riva Díaz.
    2018.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: Aquest article vol explorar les possibilitats educatives de la ciutat apropant-se a les seves dimensions educatives i situant-la com a escenari per al desenvolupament d’actes educatius en relació amb processos de transformació urbana, on el paper de l’urbanista és d’agent transmissor o transmissora de coneixements.

    Castellano: Este artículo quiere explorar las posibilidades educativas de la ciudad acercándose a sus dimensiones educativas y situándola como escenario para el desarrollo de actos educativos en relación con procesos de transformación urbana, donde el papel del urbanista es de agente transmisor o transmisora de conocimientos.

  • Educació social a presó… i per què no?

    Educación social en prisión … ¿y por qué no? (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 20 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Núria Llopis Roca.
    2018.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: El reportatge ens aproxima, a partir de la veu d’onze professionals, als ritmes i als espais de l’educació social dins d’un espai privatiu de llibertat. A la vegada, pretén dibuixar algunes pinzellades sobre l’evolució de la professió des de l’inici fins al moment actual amb una consigna comuna: tot és possible fins que no es demostri el contrari.

    Castellano: El reportaje nos aproxima, a partir de la voz de once profesionales, los ritmos y los espacios de la educación social dentro de un espacio privativo de libertad. A la vez, pretende dibujar algunas pinceladas sobre la evolución de la profesión desde el inicio hasta el momento actual con una consigna común: todo es posible hasta que no se demuestre lo contrario.

  • QES – Núm. 20. Identitats

    Identidades (Original en catalán)
    2018.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    L’entrada al nou mil·lenni ha comportat una sacsejada a la condició humana. La visió de la globalització econòmica, la irrupció de les noves tecnologies virtuals, la hiperconnectivitat, la robotització del món laboral, les bombolles i crisis sistèmiques, el canvi climàtic, la mobilitat geogràfica, l’extensió de la guerra, les diferències entre continents, la irrupció de nous moviments socials igualitaristes i d’extrema dreta a Occident o les noves dinàmiques laborals.

    Tots aquests factors han estat en constant evolució al llarg dels anys i, d’alguna manera, el canvi forma part de la humanitat. Però podem coincidir en el fet que ens trobem en una paradoxa d’època: mentre estem connectats i podem explorar la condició humana amb quotes de llibertat mai vistes, també ens trobem amb els límits d’un sistema que produeix grans desigualtats i consumeix el planeta, fent necessària una aturada per pensar-nos com a éssers dependents.

    Aquest context fa mutar les concepcions i les maneres de construir la identitat, una de les grans preocupacions de les disciplines socials. En tant que duem a terme una pràctica socialitzadora, les educadores no podem mirar aquesta realitat de reüll.

    La identitat la construïm a partir de l’experiència, entre allò que està establert i la capacitat de transgressió i recreació que tenim com a éssers culturals. És en aquest “entre” on l’educació se situa i pot pensar en la seva tasca.

    L’educació social és una pràctica que pot ser útil a les persones si és capaç de generar alternatives als trajectes socialment previstos i obre espais on les persones puguin desplegar les seves capacitats mentre circulen pel món social i cultural que les envolta.

    Massa sovint la nostra manera de treballar es tradueix en una acció individualitzada que, sent necessària, resulta incompleta. Acostumem a deixar en un segon pla la mirada col·lectiva; és a dir, ens fxem poc en els condicionants socials i com afecten allò individual. En conseqüència, no acostumem a plantejar respostes col·lectives a problemes individuals.

    Aquest número dels Quaderns d’Educació Social us proposa una aturada per pensar entorn de la identitat i la seva construcció. Ho fem des de llocs diversos i amb voluntat d’obertura. Davant el context actual, podem optar pel pessimisme paralitzador o per la incertesa que reconeix els dubtes però troba camins per explorar.

    Bona lectura!

    Joan Gener Barbany
    Membre del Consell de Redacció

Documental → Hemeroteca → Quaderns d'Educació Social - Cataluña → QES Nº 21 (11)

  • Pensar i actuar amb filosofia en relació amb el risc: l’educació social en l’època del Big Data

    Pensar y actuar con filosofía en relación con el riesgo: la educación social en la época del Big Data (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 21 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Graeme Tiffany.
    2020.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: La intervenció primerenca és rellevant en l’educació social i, des de fa uns anys, la predicció i prevenció de l’anomenat “risc social” s’encamina cap a l’ús del “Big Data” i les analítiques predictives. Són sistemes que limiten la decisió professional i els drets de participació de les persones. La “filosofia comunitària” esdevé una alternativa que impulsa el pensament crític i la col·laboració creativa per assolir el benefici mutu.

    Castellano: La intervención temprana es relevante en la educación social y, desde hace unos años, la predicción y prevención del llamado “riesgo social” se encamina hacia el uso del “Big Data” y las analíticas predictivas. Son sistemas que limitan la decisión profesional y los derechos de participación de las personas. La “filosofía comunitaria” se convierte en una alternativa que impulsa el pensamiento crítico y la colaboración creativa para alcanzar el beneficio mutuo.

  • El desig professional dels educadors i les educadores socials. Maneres d’estar en l’exercici d’un anhel

    El deseo profesional de los educadores sociales. Maneras de estar en el ejercicio de un anhelo (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 21 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Paola Fryd Schapira.
    2020.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: Recorregut a través de formes de comprendre el desig professional de les educadores i educadors socials. Aquestes maneres de percebre impliquen situar on sorgeix particularment aquest anhel, quina ha estat la trajectòria en cadascun dels professionals, així com quins moviments cal efectuar perquè el desig es mantingui en el temps, es renovi en cada acte educatiu.

    Castellano: Recorrido a través de formas de comprender el deseo profesional de las educadoras y educadores sociales. Estas maneras de percibir implican situar donde surge particularmente este anhelo, cuál ha sido la trayectoria en cada uno de los profesionales, así como qué movimientos hay que efectuar para que el deseo se mantenga en el tiempo, se renueve en cada acto educativo.

  • Diomcoop, una cooperativa per a un canvi de mirada

    Diomcoop, una cooperativa para un cambio de mirada (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 21 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Lucía Andújar Llosa.
    2020.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: Aquest article reflexiona al voltant de la creació d’una cooperativa d’intervenció social com a resposta propositiva davant una situació de conflicte per promoure un canvi de mirada de la societat envers un col·lectiu determinat que permeti l’aparició d’un marc d’oportunitat per a la millora de la situació de vida de les persones.

    Castellano: Este artículo reflexiona en torno a la creación de una cooperativa de intervención social como respuesta propositiva ante una situación de conflicto para promover un cambio de mirada de la sociedad hacia un colectivo determinado que permita la aparición de un marco de oportunidad para la mejora de la situación de vida de las personas.

  • Eines per transformar el masclisme i l’heteronormativitat amb joves (i no tan joves)

    Herramientas para transformar el machismo y la heteronormatividad con jóvenes -y no tan jóvenes – (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 21 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Edurne Jiménez Pérez.
    2020.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: Presentem quatre recursos per prevenir violències relacionades amb el gènere i fomentar l’educació emocional amb joves i professionals. Són descarregables al nostre web i, amb llenguatges senzills i exemples quotidians, contribueixen a la transformació del masclisme i l’heteronormativitat.

    Castellano: Presentamos cuatro recursos para prevenir violencias relacionadas con el género y fomentar la educación emocional con jóvenes y profesionales. Son descargables en nuestra web y, con lenguajes sencillos y ejemplos cotidianos, contribuyen a la transformación del machismo y la heteronormatividad.

  • El Rec Comtal: un gran equipament invisible

    El Rec Comtal: un gran equipamiento invisible (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 21 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Antonio Alcántara, Mercè Aranda, Ernesto Morales.
    2020.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: La reivindicació veïnal va recuperar el tram de l’històric Rec Comtal situat entre Montcada i Reixac i Nou Barris, a Barcelona. I la cooperació entre veïnat, serveis i administracions va crear el projecte d’acció comunitària “El Rec es mou!” amb la finalitat de generar pertinença i cohesió social.

    Castellano: La reivindicación vecinal recuperó el tramo del histórico Rec Comtal situado entre Montcada i Reixac y Nou Barris, en Barcelona. Y la cooperación entre vecindario, servicios y administraciones creó el proyecto de acción comunitaria “El Rec se mueve!” con el fin de generar pertenencia y cohesión social.

  • QES – Núm. 21. Acció, reflexió i recera

    Acción, reflexión y búsqueda (Original en catalán)
    2020.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    En aquest número es va apostar per fer visible la tasca intel·lectual que s’activa en el fet educatiu, dedicar-hi el monogràfic, posant la lupa entorn de projectes on la reflexió esdevé el motor de l’acció.

    Així, ens interroguem al voltant de qüestions diverses que potser ens poden ajudar a prendre consciència del valor del cercle reflexió, recerca, acció, reflexió…, algunes de les quals podrien ser: es pot avançar sense saber?, quines necessitats formatives emergeixen durant la seva trajectòria i com les satisfan?, com construeixen coneixement?, com desenvolupen estratègies metodològiques adequades?, com fomenten la creativitat?, com poden alimentar el desig per seguir endavant? La idea del monogràfic no és que hi trobeu les respostes, però sí elements suggeridors per poder-les respondre.

    A banda i fora del monogràfic, hi trobareu diferents continguts de temàtiques diverses, com els adolescents que migren sols, els horts socials ecològics o d’eines per transformar el masclisme i l’heteronormativitat amb joves.

Documental → Hemeroteca → Quaderns d'Educació Social - Cataluña → QES Nº 22 (5)

  • QES – Núm. 22 Tot anirà bé? Confinaments, incerteses, invencions…

    ¿Todo irá bien? Confinamientos, incertidumbres, invenciones … (Original en catalán)
    2020.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    El context de pandèmia per COVID-19 que estem vivint requereix que els professionals de l’educació social ens adaptem un cop més. Presenta nous reptes, però sobretot suposa una crisi humana, social i econòmica per a tots i totes. La nostra professió s’hauria de fer més visible ara més que mai, no tant en la seva vessant tècnica i metodològica, sinó en la seva funció sociocrítica i política. Per a nosaltres no és negociable: posem la vida al centre. Optem per la defensa de la vida, la vida digna, la vida plena. Ens reivindiquem com una professió de vida.

    Des de Quaderns hem volgut defugir la mirada curta i hem evitat afegir-nos al soroll de la immediatesa informativa que ha marcat el temps de confinament, aportant una mica de distància i perspectiva. Obrim una escletxa que ens faciliti elements per confrontar-nos amb aquest desafiament.