RECURSOS.

Documentos, enlaces y recursos de interés relacionados con la Educación Social

QES Nº 18

(12)
  • Salut mental i suïcidi en relació amb la crisi econòmica

    Salud mental y suicidio en relación con la crisis económica (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 18 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: M. Teresa Campillo Sanz.
    2016.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    S’ha investigat l’efecte de la crisi econòmica sobre la salut mental. S’ha trobat relació amb aparició de malaltia mental i suïcidi. A Catalunya el suïcidi és la primera causa de mortalitat prematura en gent jove, de 25 a 34 anys, en ambdós sexes, amb un total de 531 morts l’any 2014.

    Se ha investigado el efecto de la crisis económica sobre la salud mental. Se ha encontrado relación con aparición de enfermedad mental y suicidio. En Cataluña el suicidio es la primera causa de mortalidad prematura en gente joven, de 25 a 34 años, en ambos sexos, con un total de 531 muertes en el año 2014.

  • Reptes de l’educació social per a una salut mental sense fronteres

    Retos de la educación social para una salud mental sin fronteras (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 18 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Emili Martín Huerta.
    2016.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: Aquest reportatge analitza les tasques de l’educador o educadora social dins de tres projectes innovadors que s’estan portant a terme en l’actualitat a Barcelona. L’objectiu és reflexionar sobre la relació que té l’educació social amb el món de la salut mental i contribuir a enriquir i ubicar aquesta disciplina.

    Castellano: Este reportaje analiza las tareas del educador social dentro de tres proyectos innovadores que se están llevando a cabo en la actualidad en Barcelona. El objetivo es reflexionar sobre la relación que tiene la educación social con el mundo de la salud mental y contribuir a enriquecer y ubicar esta disciplina.

  • Diàleg amb Guillem Parra i Roger Fe. Una mirada social vers la salut mental

    Diálogo con Guillermo Parra y Roger Fe. Una mirada social hacia la salud mental (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 18 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Sonia Fuertes Ledesma.
    2016.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: El reportatge planteja un diàleg entre dos professionals de disciplines diferents (Guillem Parra, psicòleg, i Roger Fe, educador social) al voltant de la salut mental, la seva conceptualització i les possibilitats d’actuar-hi des de l’acció social. El debat ha estat dinamitzat per Sonia Fuertes.

    Castellano: El reportaje plantea un diálogo entre dos profesionales de disciplinas diferentes (Guillermo Parra, psicólogo, y Roger Fe, educador social) en torno a la salud mental, su conceptualización y las posibilidades de actuar desde la acción social. El debate ha sido dinamizado por Sonia Fuertes.

  • La societat malalta

    La sociedad enferma (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 18 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Isabel García Caparrós.
    2016.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Tenint en compte que termes com salut, molèstia o malaltia són construccions de tipus cultural i de significat variable segons el context, i que la societat és un immens grup resultat de la suma dels seus components individuals; la hiperactivitat, la sobreestimulació o la desmotivació s’analitzen com a agents patògens d’una epidemiologia cada vegada més actual, plantejant qui (societat o individu) és el “germen” i qui és la “curació”.

    Teniendo en cuenta que términos como salud, molestia o enfermedad son construcciones de tipo cultural y de signifi ado variable según el contexto, y que la sociedad es un inmenso grupo resultado de la suma de sus componentes individuales; la hiperactividad, la sobreestimulación o la desmotivación analizan como agentes patógenos de una epidemiología cada vez más actual, planteando que (sociedad o individuo) es el “germen” y quién, como, es la “curación”.

  • Diàleg poètic

    Diálogo poético (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 18 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Jose Luis García Ruiz, Cristina García Gómez.
    2016.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Diàleg poètic entre el Jose Luis i la Cristina garcía.
    El Jose Luis, cuiner durant molts anys, i “usuari” d’algun servei de salut mental en un dels moments més durs de la seva vida, quan es va trobar vivint al carrer. Continua vinculat amb la Fundació Arrels, on col·labora en diverses accions i tallers i, cada dia, continua amb la seva dèria terapèutica, explicar allò que no es veu, allò que se sent, allò que passa al seu entorn, tot dibuixant, pintant i escrivint poesia.
    La Cristina, educadora social, amb més de 7 anys d’experiència laboral en salut mental, amb una trajectòria prèvia de treball amb dones i persones amb diversitat funcional. Des de fa uns anys forma part de l’Asociación Cultural Mecánica Planetaria, que, entre altres accions, organitza Poesíaen la Penumbra, espai de poesia a Barcelona, i coorganitza l’Slham Poetry de l’Hospitalet.

    Diálogo poético entre el Jose Luis y Cristina garcía.
    Jose Luis, cocinero durante muchos años, y “usuario” de algún servicio de salud mental en uno de los momentos más duros de su vida, cuando se encontró en la calle. Sigue vinculado con la Fundación Raíces, donde colabora en diversas acciones y talleres y, cada día, continúa con su obsesión terapéutica, explicar lo que no se ve, lo que se siente, lo que ocurre en su entorno, dibujando, pintando y escribiendo poesía.

    Cristina, educadora social, con más de 7 años de experiencia laboral en salud mental, con una trayectoria previa de trabajo con mujeres y personas con diversidad funcional. Desde hace unos años forma parte de la Asociación Cultural Mecánica Planetaria, que, entre otras acciones, organiza poesías la Penumbra, espacio de poesía en Barcelona, y coorganiza el Slham Poetry del Hospitalet.

  • Escriure sobre educació social. Reflexió i aprenentatge

    Escribir sobre educación social. Reflexión y aprendizaje (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 18 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: David Vázquez Villamor.
    2016.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: Darrere l’acció d’escriure s’amaga un tempsper a la reflexió, però també una actitud davantla vida. Si estem vius, demostrem-ho. Des de la revisió permanent, l’article es construeix arran de la comunicació i testimoni de diferents educadors i educadores socials de base.

    Castellano: Detrás de la acción de escribir se esconde un tiempo para la reflexión, pero también una actitud de avanzar en la vida. Si estamos vivos, lo demostramos. Desde la revisión permanente, el artículo se construye a raíz de la comunicación y testimonio de diferentes educadores y educadoras sociales de base.

  • Els colors del VII Congrés d’Educació Social

    Los colores del VII Congreso de Educación Social (Original en catalán)
    Artículo publicado en el nº 18 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
    Autoría: Asier Félix, Iñigo Rodríguez, Raúl Luceño, Marimar Román.
    2016.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Catalán: L’objectiu d’aquest reportatge és analitzar, des d’un paradigma crític i innovador, el desenvolupamentdel VII Congrés d’Educació Social (Sevilla, abril 2016). Es pretén teixir, des d’una perspectiva constructiva i a través d’una mirada coral, un relat que permeti retrotreure els moments més àlgids que s’hi van viure i esclarir les claus que entenem que són més rellevants per a (re)definir i (re)situar noves perspectives professionals que encaminin l’educació social cap a un futur basat en la innovació.

    Castellano: El objetivo de este reportaje es analizar, desde un paradigma crítico e innovador, el desarrollo del VII Congreso de Educación Social (Sevilla, abril 2016). Se pretende tejer, desde una perspectiva constructiva ya través de una mirada coral, un relato que permita retrotraer los momentos más álgidos que se vivieron y esclarecer las claves que entendemos que son más relevantes para (re) de definir y (re) situar nuevas perspectivas profesionales que encaminen la educación social hacia un futuro basado en la innovación.

  • QES – Núm. 18. En terra de meravelles. Un viatge per la salut mental

    En tierra de maravillas. Un viaje por la salud mental (Original en catalán)
    2016.
    Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

    Vam demanar a la Patrícia –àlies Patossa– que s’inspirés en l’Alícia en Terra de Meravelles per il·lustrar la portada del nostre número 18. I res millor que el capítol on la llebre i el barreter prenen el te, un dels més esbojarrats del llibre de Lewis Carroll. El viatge de l’Alícia està ple de personatges psicodèlics, surrealistes, extravagants, tocats de l’ala que, en el seu context, es mouen com un peix a l’aigua.

    Un univers on l’Alícia, presumptament l’únic personatge assenyat, és la que no encaixa, la  inadaptada, la rareta. Avui sabem moltes més coses del nostre cervell i, com més coses sabem, més complicat ens és posar etiquetes de bona o mala salut mental. Tot i així, ens continua fent por allò que no entenem. Només cal veure com recorren a aquestes etiquetes els mitjans de comunicació quan no tenen respostes per al comportament agressiu d’algú. No relativitzar ni minimitzar els problemes de salut mental (no tot són maneres de ser al davant de la vida) ni etiquetar o estigmatitzar les persones és el camí.

    L’única possibilitat d’un abordatge humà passa pel coneixement: entendre i comprendre la ment ens ajuda a construir una societat en què barreters, llebres, reines, conills, alícies i gats de Cheshire puguin tenir, tots, el seu lloc al món.

    Sera Sánchez
    Membre del Consell de Redacció

Categoría actual:

QES Nº 18

  • No hay categorías