Es la revista anual del Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Incluye un monográfico, abordado desde diferentes perspectivas, así como artículos, reportajes, experiencias y entrevistas que abordan temáticas de interés actual y social.
Del dret i del revés: maneres d’habitar la ciutat (Original en catalán)
Desembre (Diciembre) 2021.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Aquest número de Quaderns insisteix en dues necessitats. La primera és que la nostra pràctica professional ha de generar espais per a l’acció reflexiva i ha d’utilitzar l’escriptura com a eina. La segona, que la reflexió, l’escriptura i la lectura poden ser un espai col·lectiu.
Per això, hem volgut crear situacions de treball compartit i dialogat, i hem alternat processos de redacció i formats més habituals amb d’altres de més experimentals, amb la voluntat d’elaborar articles corals amb la implicació de diverses persones.
Així com repensem formats, anem repensant la revista, per tal que sigui cada cop més col·lectiva i esdevingui un altaveu útil, capaç de fer preguntes i experimentar respostes al voltant d’una pràctica professional que actua pels drets socials i per unes vides dignes. Volem que el Quaderns d’Educació Social estimuli el pensament crític, divergent i complex.
¿Todo irá bien? Confinamientos, incertidumbres, invenciones … (Original en catalán)
2020.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
El context de pandèmia per COVID-19 que estem vivint requereix que els professionals de l’educació social ens adaptem un cop més. Presenta nous reptes, però sobretot suposa una crisi humana, social i econòmica per a tots i totes. La nostra professió s’hauria de fer més visible ara més que mai, no tant en la seva vessant tècnica i metodològica, sinó en la seva funció sociocrítica i política. Per a nosaltres no és negociable: posem la vida al centre. Optem per la defensa de la vida, la vida digna, la vida plena. Ens reivindiquem com una professió de vida.
Des de Quaderns hem volgut defugir la mirada curta i hem evitat afegir-nos al soroll de la immediatesa informativa que ha marcat el temps de confinament, aportant una mica de distància i perspectiva. Obrim una escletxa que ens faciliti elements per confrontar-nos amb aquest desafiament.
Acción, reflexión y búsqueda (Original en catalán)
2020.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
En aquest número es va apostar per fer visible la tasca intel·lectual que s’activa en el fet educatiu, dedicar-hi el monogràfic, posant la lupa entorn de projectes on la reflexió esdevé el motor de l’acció.
Així, ens interroguem al voltant de qüestions diverses que potser ens poden ajudar a prendre consciència del valor del cercle reflexió, recerca, acció, reflexió…, algunes de les quals podrien ser: es pot avançar sense saber?, quines necessitats formatives emergeixen durant la seva trajectòria i com les satisfan?, com construeixen coneixement?, com desenvolupen estratègies metodològiques adequades?, com fomenten la creativitat?, com poden alimentar el desig per seguir endavant? La idea del monogràfic no és que hi trobeu les respostes, però sí elements suggeridors per poder-les respondre.
A banda i fora del monogràfic, hi trobareu diferents continguts de temàtiques diverses, com els adolescents que migren sols, els horts socials ecològics o d’eines per transformar el masclisme i l’heteronormativitat amb joves.
Identidades (Original en catalán)
2018.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
L’entrada al nou mil·lenni ha comportat una sacsejada a la condició humana. La visió de la globalització econòmica, la irrupció de les noves tecnologies virtuals, la hiperconnectivitat, la robotització del món laboral, les bombolles i crisis sistèmiques, el canvi climàtic, la mobilitat geogràfica, l’extensió de la guerra, les diferències entre continents, la irrupció de nous moviments socials igualitaristes i d’extrema dreta a Occident o les noves dinàmiques laborals.
Tots aquests factors han estat en constant evolució al llarg dels anys i, d’alguna manera, el canvi forma part de la humanitat. Però podem coincidir en el fet que ens trobem en una paradoxa d’època: mentre estem connectats i podem explorar la condició humana amb quotes de llibertat mai vistes, també ens trobem amb els límits d’un sistema que produeix grans desigualtats i consumeix el planeta, fent necessària una aturada per pensar-nos com a éssers dependents.
Aquest context fa mutar les concepcions i les maneres de construir la identitat, una de les grans preocupacions de les disciplines socials. En tant que duem a terme una pràctica socialitzadora, les educadores no podem mirar aquesta realitat de reüll.
La identitat la construïm a partir de l’experiència, entre allò que està establert i la capacitat de transgressió i recreació que tenim com a éssers culturals. És en aquest “entre” on l’educació se situa i pot pensar en la seva tasca.
L’educació social és una pràctica que pot ser útil a les persones si és capaç de generar alternatives als trajectes socialment previstos i obre espais on les persones puguin desplegar les seves capacitats mentre circulen pel món social i cultural que les envolta.
Massa sovint la nostra manera de treballar es tradueix en una acció individualitzada que, sent necessària, resulta incompleta. Acostumem a deixar en un segon pla la mirada col·lectiva; és a dir, ens fxem poc en els condicionants socials i com afecten allò individual. En conseqüència, no acostumem a plantejar respostes col·lectives a problemes individuals.
Aquest número dels Quaderns d’Educació Social us proposa una aturada per pensar entorn de la identitat i la seva construcció. Ho fem des de llocs diversos i amb voluntat d’obertura. Davant el context actual, podem optar pel pessimisme paralitzador o per la incertesa que reconeix els dubtes però troba camins per explorar.
Bona lectura!
Joan Gener Barbany
Membre del Consell de Redacció
Número especial. 20 años y más
2017.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Aquest any, el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya celebra el seu 20è aniversari. Una bona manera de celebrar-lo és recordant i avaluant aquests 20 anys, reflexionant sobre aquells elements que han estat més rellevants en la nostra professió.
Per això es presenta un Quaderns d’Educació Social diferent, exclusiu per a aquests 20 anys, que utilitza la cronologia temporal (des de l’any 1996 fins a l’actualitat) com a pretext per poder introduir diversos temes clau relacionats amb l’educació social, com ara la mediació, la legislació marc, la formació dels professionals, la deontologia professional, entre molts d’altres, i per conèixer la seva evolució al llarg d’aquests anys.
Hi trobareu articles en diferents formats que aporten elements històrics, reflexions actuals i visió de futur; és a dir, volem deixar per escrit el nostre passat (d’on venim, per a què estem aquí…), entendre el que estem vivint (el present de la professió) i aportar pinzellades de cap a on anem (futur).
Des dels Quaderns seguim compartint el saber per afavorir la difusió i l’aprofundiment de temes d’interès per a l’Educació Social.
En tierra de maravillas. Un viaje por la salud mental (Original en catalán)
2016.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Vam demanar a la Patrícia –àlies Patossa– que s’inspirés en l’Alícia en Terra de Meravelles per il·lustrar la portada del nostre número 18. I res millor que el capítol on la llebre i el barreter prenen el te, un dels més esbojarrats del llibre de Lewis Carroll. El viatge de l’Alícia està ple de personatges psicodèlics, surrealistes, extravagants, tocats de l’ala que, en el seu context, es mouen com un peix a l’aigua.
Un univers on l’Alícia, presumptament l’únic personatge assenyat, és la que no encaixa, la inadaptada, la rareta. Avui sabem moltes més coses del nostre cervell i, com més coses sabem, més complicat ens és posar etiquetes de bona o mala salut mental. Tot i així, ens continua fent por allò que no entenem. Només cal veure com recorren a aquestes etiquetes els mitjans de comunicació quan no tenen respostes per al comportament agressiu d’algú. No relativitzar ni minimitzar els problemes de salut mental (no tot són maneres de ser al davant de la vida) ni etiquetar o estigmatitzar les persones és el camí.
L’única possibilitat d’un abordatge humà passa pel coneixement: entendre i comprendre la ment ens ajuda a construir una societat en què barreters, llebres, reines, conills, alícies i gats de Cheshire puguin tenir, tots, el seu lloc al món.
Sera Sánchez
Membre del Consell de Redacció
De política (Original en catalán)
Desembre (Diciembre) 2015.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Fa 10 anys, en Jordi Navarro presentava el sisè número de Quaderns d’Educació Social dient: “Els dos móns [política i educació social] estan estretament lligats, per activa o passiva (…); formem part de la política (…), no ens en podem estar, no en podem prescindir. És, doncs, important i necessari que reflexionem sobre aquests aspectes des de diferents dimensions, àmbits i funcions” (2005: 5-7). Onze Quaderns més tard, continuen vigents moltes de les qüestions que es plantejaven en aquells moments: com a professionals del camp social, fem política? Com s’entén la política dins del nostre camp d’acció?
No és d’estranyar que en moments com els que estem vivint (canvis socials, polítics i econòmics constants) sigui interessant fer un nou número sobre “política” per veure com han evolucionat les reflexions que es feien sobre aquest tema fa 10 anys.
L’any 1997, en el seu llibre “A la sombra de este árbol”, Paulo Freire ja deia que hem de saber reconèixer la realitat en la qual ens trobem, però mai ens hauríem d’acomodar en el discurs dominant. Esperem que aquest número de Quaderns ajudi a identificar en quin moment ens trobem i ens doni pistes sobre com millorar la nostra realitat.
Així doncs, en l’apartat del monogràfic podreu trobar diferents visions sobre “política i educació social”. A part d’això, també podreu llegir articles de temàtiques variades com el futur dels joves extutelats o la cal·ligrafia com a eina per treballar les emocions, entre altres.
Esperem que gaudiu de la lectura!
Núria Ferrer Santanach
Membre del Consell de Redacció
A golpe de arte (Original en catalán)
2014.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
A la presó o al carrer, en un centre residencial o en un centre obert, en una residència per a gent gran o en un esplai, la paraula és per als educadors socials l’eina de relació i, consegüentment, d’acció per excel·lència. La més propera, la més comuna, la més emprada, i la més gastada.
El fet que les interaccions personals entre educands i educadors siguin possibles, i efectives, i empàtiques, i interactives, i útils, i transformadores, passa per trobar, entre altres aspectes, l’encaix precís i la modulació adequada entre el nostre llenguatge verbal, el no verbal i el paraverbal.
Però, si parlem d’eines d’acció educativa, haurem de parlar també de la vista i de l’oïda, oi? És a dir: de la força captivadora de la imatge i del color, de l’impacte absorbent del so i del silenci, de la màgia comunicadora d’un cos en moviment, de la intensitat transformadora del gest i de la mirada d’un mim…
Quan la paraula ens resulti escassa i escadussera, quan l’escenari relacional d’acció esdevingui estret i eixorc, quan el missatge i l’aprenentatge se’ns escolin amb la fosca de cada nit, quan els actors estiguin actius i contemplatius respecte a la participació i els canvis, quan tinguem necessitat d’explorar camins d’innovació i transformació, és cert i segur que ens serà útil i oportú tirar d’art a fons i sense manies, repensar i redreçar i reprendre i reforçar l’acció educativa a cop d’art.
Sí, sí, tal com sona: a cop d’arts escèniques, d’arts visuals, d’arts plàstiques, d’arts literàries. Molts són els fronts oberts, i a l’horitzó ja està a punt de despuntar el sol.
Que tingueu una molt i molt bona feina, artistes!
Salvador Miquel i Estrada
Consell de Redacció
Innovación social, entre el deseo y la realidad (Original en catalán)
2013.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Vivim temps de crisi i, com a professionals de l’educació social, lògicament, això ens afecta. Ens afecta en la dotació dels serveis en què treballem; ens afecta en la demanda social envers la nostra tasca, i, fins i tot, ens afecta pel que fa a l’existència o continuïtat del nostre espai de treball.
Davant d’això, es busquen sortides en direccions molt diferents. Hi ha qui confia en la força de la iniciativa personal o en grup. Cal abandonar els hàbits de funcionari, es diu, i es confia en construir un món millor, o en resoldre les situacions concretes des de l’esperit emprenedor. D’altres hi afegeixen la innovació com a ingredient. No serà només la iniciativa privada el que ens salvi, es pensa, sinó també la nostra intel·ligència i capacitat per a incorporar-hi nous coneixements i tecnologies en l’educació social. També hi ha qui busca les noves sortides en l’apoderament i en la connexió amb la societat. Es creu que la força, la legitimitat i l’eficiència de les noves propostes s’ha de trobar en el seu arrelament social. Finalment -i sense afany de donar la llista per definitiva- hi ha qui posa l’accent en el canvi polític global. Trobarem noves sortides quan siguem capaços de canviar el marc global en què ens inserim.
En aquest número de Quaderns hem intentat explorar en totes aquestes direccions, amb l’esperança que cada un de nosaltres trobem bones idees i motivacions a incorporar en la nostra acció.
Jordi Oliveras
Membre del Consell de Redacció
la Educación en tiempos de crisis (Original en catalán)
2012.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Després d’un procés de participació i reflexió, amb aquest número comencem una nova etapa amb esperit de renovació i amb molta il·lusió que volem compartir amb els nostres lectors. Ara més que mai, en un context de crisi econòmica mundial, de profunds canvis socials, i de vertiginoses innovacions tecnològiques, considerem que l’educació social ha de plantejar nous models d’interacció social, que donin resposta a les necessitats actuals de les persones.
Els nous paradigmes de l’educació social suposen noves pràctiques que van més enllà d’un perfil professional determinat. En aquesta línia, valorem la necessitat de crear nous discursos que incorporin altres mirades i perspectives, que sumin esforços i comparteixin coneixement.
En definitiva, apostem per una línia d’obertura en el discurs de l’educació social, i perquè el debat, la investigació i la innovació esdevinguin eines que ens ajudin a prendre el pols de l’actual situació socioeconòmica, formulant noves idees i proposant noves pràctiques.
Charo Quero
Membre del Consell de Redacció. Referent de Comunicació de la Junta de Govern del CEESC
La Educación Social y las Formaciones (Original en catalán)
2010
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
En aquest tretzè número de Quaderns fem un recorregut que es decanta per experiències i per professionals que donen valor tant a la pràctica de reflexionar sobre l’escena professional, com a la pràctica de teoritzar-hi, per tal de compartir les experiències i el coneixement.
Apostem per la formació, com a eina i procés, per a l’apropiació i l’ús de les competències necessàries per implementar les nostres funcions professionals. Aquestes funcions les podem compartir, però hi hem d’observar la multiplicitat de pràctiques, institucions, orientacions teòriques i canvis d’època, així com la singularitat de les persones amb què treballem; és per això que parlem de formacions en plural.
Esperem que la lectura dels articles permeti generar preguntes i converses en relació amb el paper i l’estat de la formació en l’educació social. Aquest monogràfic pretén, doncs, ser un retall d’una realitat múltiple i canviant
Educación Social y Tecnologías de la Información y la Comunicación (Original en catalán)
Octubre 2008.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
La voluntat d’aquest dotzè número de Quaderns és fer un primer acostament des d’angles diversos a algunes experiències que ens ajudin a crear un discurs propi de l’educació social en relació amb l’ús de les tecnologies, i que n’estimulin la incorporació en tots els àmbits.
Un altre dels nostres objectius és fer camí per assolir, com a col·lectiu, la idea d’empoderament que faci possible estendre un ús crític i responsable de la tecnologia per tal que pugui esdevenir, per a la nostra comunitat, una experiència transformadora i alliberadora, en línia amb els objectius de l’educació social.
Amb aquests Quaderns pretenem, doncs, iniciar un procés de reflexió al voltant d’una temàtica que sovint veiem allunyada de la nostra pràctica educativa diària.
Per fer-ho comptarem amb les reflexions d’experts o persones que fa temps que treballen amb tecnologies i educació social al voltant del concepte de societat del coneixement i els nous conceptes que genera, i procurarem donar una visió transversal de l’ús educatiu fent recerca d’experiències amb TIC en els diferents àmbits de treball.
Educación Social e Inserción Sociolaboral
Abril 2008.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
L’educació social es renova i s’actualitza en la mesura que s’interroga sobre les noves condicions d’accés social a la ciutadania. Una mostra d’això és el present número de Quaderns d’Educació Social dedicat a la inserció laboral.
El lloc que el treball ocupa en les nostres societats s’ha anat transformant i és per això que l’educació social, progressivament, s’ha aproximant a les noves problemàtiques que això planteja, i ho ha fet reflexionant sobre les seves possibilitats, proposant programes i estratègies d’actuació, elaborant metodologies o revisant els efectes de les seves pràctiques.
Amb el títol “Educació social i inserció laboral. Reptes i propostes per a la inclusió” us presentem un document imprescindible per entendre què s’està fent a Catalunya en el camp de la inserció laboral. La riquesa en els temes abordats dóna compte de l’amplitud i el rigor amb què s’està treballant. Però es tracta també d’una proposta original ja que situa el discurs educatiu en l’eix de les reflexions sobre la inserció laboral. Aporta matisos per pensar quins seran els nous horitzons del treball educatiu per a la inserció laboral. Reptes i propostes per a un futur imme
Ética y Educación Social (Original en catalán)
Octubre 2007.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Després de 10 anys de Col·legi, i ja tancat el cercle de reconeixement institucional amb l’aprovació del Consell General de Col·legis Professionals d’Educadores i Educadors Socials, s’obren sense dubte noves portes, però també nous reptes per a la professió.
El fet de passar del coneixement social al reconeixement efectiu porta implícit un valor afegit, segurament vinculat a la qualitat de l’exercici professional, a COM fem el que diem que fem. Potser ha arribat el moment de l’ètica i la deontologia.
Aquest número de Quaderns d’Educació Social pretén oferir un conjunt de reflexions conceptuals i experiències ètiques i deontològiques que ens haurien d’ajudar a incrementar el compromís individual en l’exercici ètic, així com la promoció de les bones pràctiques. Paral·lelament, vol reafirmar el compromís col·legial de continuar invertint esforços en la Comissió deontològica del CEESC.
Cal recordar que el terme ètica deriva del vocable “costum”. Potser per això se la defineix amb freqüència com la doctrina dels costums. La lectura d’aquest número de Quaderns pot ser, sense cap dubte, l’inici d’un bon costum.
La Animación Sociocultural en la Educación Social (Original en catalán)
Gener (Enero) 2007.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
L’animació sociocultural és part essencial de l’educació social; forma part d’allò pel que l’educació social és el que és; es troba en l’educació social de manera permanent i invariable; constitueix la natura pròpia de l’educació social. Sense l’animació sociocultural, l’educació social no existiria com la coneixem actualment al nostre país, seria una altra cosa.
En aquest número de Quaderns es parteix d’un recorregut històric que és llarg, amb un present amb múltiples perspectives i complicitats possibles, i es planteja que als educadors i educadores socials en animació sociocultural els queden encara un bon munt de reptes a treballar, complexos i, alhora, profundament excitants.
Educación Social y Trabajo con la Comunidad (Original en catalán)
Abril 2006.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
El fet comunitari des de la perspectiva d’un educador social presenta una doble concepció: d’una banda, ha de ser un objectiu general de la intervenció, la transformació en positiu de la comunitat en i amb la que s’intervé; de l’altra, ha de suposar una metodologia, un conjunt de posicionaments, mecanismes i estratègies per arribar a produir aquesta transformació des de la participació activa de la comunitat mateixa.
Aquesta publicació ha volgut expressament donar veu als educadors socials per tal que expliquin la seva vivència d’això que anomenem el treball amb la comunitat, sense bandejar altres aportacions coincidents en l’esperit. Lògicament, el treball amb la comunitat no és un àmbit exclusiu de l’Educació Social. Més que en cap altre cas, potser, es fa òbvia la necessitat de la interdisciplinarietat.
Educación Social y Personas Mayores (Original en catalán)
Gener (Enero) 2006.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
La realitat social de la gent gran es transforma progressivament, però es transforma juntament amb la realitat social de totes les edats. La gent gran del demà tindrà diferents característiques demogràfiques, socials i econòmiques i la imatge social millorarà lentament en el futur, en la mesura que l’envelliment deixi de ser una novetat històrica al nostre país i sigui més evident en diferents àmbits socials.
L’increment d’aquesta població representa un desafiament per a la societat en general i per a la intervenció socioeducativa, en particular, i l’educació social hi té un paper important a desenvolupar.
Aquest número de Quaderns presenta una sèrie d’experiències socioeducatives des de l’educació social. S’hi recullen tendències de la intervenció, de condicions actuals i de futur professional, així com l’activitat i la participació en la societat, i la imatge i les representacions de la gent gran en diferents centres i serveis, amb l’objectiu de difondre la nostra realitat i contribuir a l’intercanvi de coneixements sobre la intervenció socioeducativa.
Construir una societat per a totes les edats des de l’educació social suposa unir esforços en el coneixement de les diferents i nombroses accions que intervenen en aquest procés, al qual el CEESC s’uneix amb el màxim interès.
Educación Social y Políticas Sociales (Original en catalán)
Maig (Mayo) 2005.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
És evident que els components culturals, ideològics i sociopolítics estan sempre presents en l’educació social i que si volem exercir la nostra professió amb qualitat i cercant processos de canvi social, cal que incorporem la reflexió sobre la política institucional vinculada directament amb la pràctica diària.
Aquest número de Quaderns d’Educació Social està dedicat a l’educació social i la política, dues realitats estretament lligades i que cal que abordem des d’una perspectiva d’anàlisi professional.
Hem de reflexionar críticament sobre com hem d’abordar la relació de l’educació social amb la política, en com ens afecta en els diferents àmbits en què treballem, en com podem intervenir-hi per proposar solucions, tot assumint que tenim el dret i el deure de fer política i que exercint la professió d’educador social estem fent política. Som-hi.
Educación Social y Personas con discapacidad (Original en catalán)
Març (marzo) 2005.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Els Quaderns d’Educació Social aposten per fer un recorregut per tots els àmbits on intervenen les educadores i els educadors. A partir de les diferents tasques, volem donar a conèixer maneres, models i experiències de treballs diferents i, basant-nos en elles, analitzar i reflexionar sobre la pluralitat d’espais d’intervenció de l’educador social.
En aquest número de Quaderns hem volgut incorporar les experiències de les educadores i els educadors amb persones amb discapacitat desenvolupades bàsicament en els espais d’atenció A centres ocupacionals i de treball, oci i espais de vida quotidiana; àmbits en què la intervenció de l’educador social juga un paper molt rellevant.
Hi volem plantejar els canvis de perspectiva que a poc a poc s’han anat introduint en l’atenció de les persones amb discapacitat, constatant la plena vigència del concepte de normalització, i defensant la figura de l’educador com un acompanyant qualificat de les persones.
Únicament a través d’un canvi en l’actitud i el comportament social envers la diferència, podem preveure amb un cert optimisme, un futur més just i solidari.
La dimensión europea del educador social (Original en catalán)
Juny (junio) 2004.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
La futura reordenació europea de l’ensenyament superior i la promulgació de la Directiva relativa a les qualificacions professionals per part de la Unió Europea afectaran molt profundament el nostre col·lectiu professional.
Aquest número de Quaderns d’Educació Social, dedicat a la dimensió europea de la professió, intenta descriure la situació puntual en què es troba la professió actualment.
La complexitat de la professió queda reflectida mitjançant les diferents denominacions que s’apliquen i les diferents trajectòries formatives, responen a diferents realitats socials i culturals.
No podem deixar de fer referència a l’Associació Internacional d’Educadors Socials (AIEJI). L’existència d’una associació supranacional respon a una necessitat estructural per al desenvolupament de qualsevol professió.
La Educación Social y la Infancia (Original en catalán)
Juliol (Julio) 2003.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
En aquest Quaderns hem intentat encabir, sense abastar-los tots, molts dels àmbits de la infància on l’educador està present en l’actualitat.
També s’ha partit d’una idea força: vincular la tasca de l’educador a col·lectius d’infants i adolescents no solament relacionats amb les “situacions de risc social”, és a dir, fer una mirada des del que hom coneix com a normalitat.
L’acció educativa centrada en la prevenció és una altra idea clau que va apareixent en alguns dels articles.
S’aconsegueix un equilibri considerable entre el que podríem anomenar teoria i pràctica. Teoria i pràctica formen part d’un territori on les fronteres molt sovint es dilueixen. D’on s’alimenta la “teoria” sinó de les experiències; d’on treuen sinó, els seus fonaments pràctics per dur a terme la seva acció educativa? És agradable adonar-se que en molts dels textos apareixen referències bibliogràfiques i conceptes o anècdotes d’experiències. Teoria i pràctica es retroalimenten. La qualitat de la praxi educativa recau en la capacitat de “teoritzar” (reflexió acció profunda) sobre l’acte educatiu i implementar idees (acció reflexió compromesa).
Salud Mental y Educación Social (Original en catalán)
Novembre (Noviembre) 2002.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
La salut mental ha estat un dels àmbits que amb l’evolució del concepte de salut ha anat adquirint progressivament més importància. Hem de considerar la salut mental com una de les bases de la salut entesa de manera integral.
El benestar social a nivell conceptual ha esdevingut un dels factors més importants que incideixen en la salut. En conseqüència, els factors socials i ambientals tenen una incidència considerable en el concepte actual de salut.
Els factors psicològics i educatius adquireixen una importància cabdal en la prevenció i en el guariment, i en l’aprenentatge de viure de manera responsable, lliure i feliç; a saber viure a gust amb un mateix i amb els altres i a participar activament en la vida social.
Mediación y Educación Social (Original en catalán)
Abril 2002.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
La Mediació, per la seva utilitat social, està inquietant la nostra societat. La seva actualitat fa que es presenti com a una metodologia efectiva a l’hora d’estimular la convivència en les relacions socials. Gaudeix de nous complements que caldrà identificar, valorar i incorporar en les nostres dinàmiques habituals d’intervenció.
Tanmateix, l’educació social, ben acompanyada per un munt de disciplines que li són inseparables, ha de proporcionar a la mediació els seus horitzons humanistes i les seves tecnologies de formació de la persona, en la recerca del bé col·lectiu.
Amb aquest primer número de la revista del CEESC, Quaderns d’Educació Social, volem iniciar una línia oberta de difusió i aprofundiment per a la fenia de les educadores i educadors socials i, naturalment, també pels estudiants i altres col·lectius presents a l’escenari de l’acció social.
El educador social en los procesos de inserción sociolaboral. Luces y sombras derivadas de la reflexión de la práctica personal (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 11 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: José Miguel Jiménez.
2008.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Aquest article és un reflexió derivada de la pràctica professional desenvolupada en processos d’inserció sociolaboral de joves, pertanyents a centres residencials d’acció educativa.
Castellano: Este artículo es un reflexión derivada de la práctica profesional desarrollada en procesos de inserción sociolaboral de jóvenes, pertenecientes a centros residenciales de acción educativa.
¿Afrontar el futuro o huir? (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 11 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Begonya Gasch.
2008.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Una reflexió compartida amb dubtes i alguna certesa des de la nostra experiència del treball educatiu amb adolescents que carreguen una forta vivència de fracàs, i rebuig escolar i social.
Castellano: Una reflexión compartida con dudas y alguna certeza desde nuestra experiencia del trabajo educativo con adolescentes que cargan una fuerte vivencia de fracaso, y rechazo escolar y social.
Reflexiones sobre una propuesta integral del itinerario de inserción (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 11 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Elisenda Xifre.
2008.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: En el present article explicarem el treball fet des d’Escaler Cooperativa i des de Garbet Cooperativa d’Inserció per a la inserció de dones i joves immigrats. Reflexionarem al voltant de la idea d’integrar el treball de l’empresa d’inserció dins el disseny global de l’itinerari d’inserció i de com entenem el model actiu de les empreses d’inserció. Per altra banda, també explicarem què ens aporta el model de competències en aquesta proposta global i per què creiem rellevant tenir en compte aquests pilars metodològics a l’hora de treballar amb persones (dones i joves) immigrades.
Castellano: En el presente artículo explicaremos el trabajo hecho desde Escaler Cooperativa y desde Garbet Cooperativa de Inserción para la inserción de mujeres y jóvenes inmigrantes. Reflexionaremos en torno a la idea de integrar el trabajo de la empresa de inserción dentro del diseño global del itinerario de inserción y de cómo entendemos el modelo activo de las empresas de inserción. Por otra parte, también explicaremos qué nos aporta el modelo de competencias en esta propuesta global y por qué creemos relevante tener en cuenta estos pilares metodológicos a la hora de trabajar con personas (mujeres y jóvenes) inmigradas.
El proyecto profesional con una mirada de género (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 11 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Marta Colomé.
2008.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Aquest article neix de la reflexió permanent que es fa a Surt, Associació de Dones per a la Inserció Laboral, una entitat que té com a missió afavorir el procés d’incorporació de les dones al mercat de treball, especialment aquelles que es troben en situació de vulnerabilitat social i laboral.
Castellano: Este artículo nace de la reflexión permanente que se hace en Sale, Asociación de Mujeres para la Inserción Laboral, una entidad que tiene como misión favorecer el proceso de incorporación de las mujeres al mercado de trabajo, especialmente aquellas que se encuentran en situación de vulnerabilidad social y laboral.
Itinerarios de inserción laboral: una propuesta de promoción social (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 11 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Elisa Thomas, Marta Venceslao.
2008.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: El present article representa un intent de sistematitzar la pràctica educativa en l’àmbit de la inserció laboral, recollint les reflexions i els plantejaments fruit de l’experiència acumulada en els anys de treball a Insercoop.
Castellano: El presente artículo representa un intento de sistematizar la práctica educativa en el ámbito de la inserción laboral, recogiendo las reflexiones y los planteamientos fruto de la experiencia acumulada en los años de trabajo en Insercoop.
Proyecto Sitúate, un recurso para la integración sociolaboral de drogodependientes en el barrio de la Mina de Sant Adrià de Besòs (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 11 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Javier Joan Ibor, Susana Jornalé.
2008.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Presentem el projecte d’inserció sociolaboral Situa’t, per a la integració sociolaboral de persones drogodependents del barri de la Mina a Sant Adrià de Besòs, en el marc dels dispositius d’inserció del Consorci, dins del Pla de transformació del barri.
Castellano: Presentamos el proyecto de inserción sociolaboral Sitúate, para la integración sociolaboral de personas drogodependientes del barrio de la Mina en Sant Adrià de Besòs, en el marco de los dispositivos de inserción del Consorcio, dentro del Plan de transformación del barrio.
La inserción laboral de las personas inmigrantes (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 11 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Jordi Ferrer.
2008.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Els primers anys del segle xxi estan condicionats per una realitat –la immigració– que, tot i ser coneguda a Catalunya, presenta característiques diferents de situacions migratòries viscudes anteriorment.
Castellano: Los primeros años del siglo XXI están condicionados por una realidad -la inmigración- que, a pesar de ser conocida en Cataluña, presenta características diferentes de situaciones migratorias vividas anteriormente.
Reflexión desde la práctica socioeducativa en el ámbito de la inserción sociolaboral con población gitana (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 11 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Lluís Vila.
2008.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: La inserció sociolaboral amb població gitana és un tema tan ampli i divers que se’n podrien fer diferents tesis doctorals. Naturalment, no és el cas d’aquest article. Entenc que l’oportunitat que se m’ofereix de parlar sobre aquest tema ha de servir per convidar a la reflexió els professionals de l’educació social i per posar sobre la taula l’equilibri existent entre la teoria i la pràctica quan parlem d’inserció sociolaboral amb persones d’ètnia gitana. ¿El desenvolupament de competències professionals, des de la pedagogia, és diferent si la persona és paia o gitana? ¿Calen serveis, accions i pedagogia específica per als gitanos i les gitanes? ¿Hi ha alguns factors crítics d’ocupabilitat que afecten exclusivament les persones gitanes?
Castellano: La inserción sociolaboral con población gitana es un tema tan amplio y diverso que se podrían hacer diferentes tesis doctorales. Naturalmente, no es el caso de este artículo. Entiendo que la oportunidad que se me ofrece de hablar sobre este tema debe servir para invitar a la reflexión a los profesionales de la educación social y para poner sobre la mesa el equilibrio existente entre la teoría y la práctica cuando hablamos de inserción sociolaboral con personas de etnia gitana. ¿El desarrollo de competencias profesionales, desde la pedagogía, es diferente si la persona es paya o gitana? ¿Hacen falta servicios, acciones y pedagogía específica para los gitanos y las gitanas? ¿Hay algunos factores críticos de empleabilidad que afectan exclusivamente a las personas gitanas?
Una experiencia de inserción laboral de personas con trastornos de salud mental (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 11 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Lluís Pérez, Sandra Martín, Sergi Raventós.
2008.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: La inserció laboral de persones amb malalties mentals és una de les vies per a la integració social. Comporta també una intervenció integral sobre diferents dimensions (sanitàries, educatives, familiars, comunitàries…).
Castellano: La inserción laboral de personas con enfermedades mentales es una de las vías para la integración social. Comporta también una intervención integral sobre diferentes dimensiones (sanitarias, educativas, familiares, comunitarias …).
La vida es como una caja de bombones (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 11 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Mercè Garcia, Carolina Colomer.
2008.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: El títol, que fa referència a la famosa frase que pronuncia el protagonista de la novel·la i el film homònim Forrest Gump, ens serveix per situar-vos de manera explícita en el conjunt de persones a qui donem suport. Es tracta de persones amb capacitat intel·lectual límit que, com us explicarem tot seguit, són força autònomes tot i que necessiten suports puntuals de forma intermitent. Aquestes persones formen part del grup dels discapacitats intel·lectuals amb necessitats de suport intermitent, DINSI (DINAI en castellà).
Castellano: El título, que hace referencia a la famosa frase que pronuncia el protagonista de la novela y el film homónimo Forrest Gump, nos sirve para ponerte de manera explícita en el conjunto de personas a las que apoyamos. Se trata de personas con capacidad intelectual límite que, como explicaremos a continuación, son bastante autónomas aunque necesitan apoyos puntuales de forma intermitente. Estas personas forman parte del grupo de los discapacitados intelectuales con necesidades de apoyo intermitente, dentro (DINA en castellano).
Educación Social e Inserción Sociolaboral
Abril 2008.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
L’educació social es renova i s’actualitza en la mesura que s’interroga sobre les noves condicions d’accés social a la ciutadania. Una mostra d’això és el present número de Quaderns d’Educació Social dedicat a la inserció laboral.
El lloc que el treball ocupa en les nostres societats s’ha anat transformant i és per això que l’educació social, progressivament, s’ha aproximant a les noves problemàtiques que això planteja, i ho ha fet reflexionant sobre les seves possibilitats, proposant programes i estratègies d’actuació, elaborant metodologies o revisant els efectes de les seves pràctiques.
Amb el títol “Educació social i inserció laboral. Reptes i propostes per a la inclusió” us presentem un document imprescindible per entendre què s’està fent a Catalunya en el camp de la inserció laboral. La riquesa en els temes abordats dóna compte de l’amplitud i el rigor amb què s’està treballant. Però es tracta també d’una proposta original ja que situa el discurs educatiu en l’eix de les reflexions sobre la inserció laboral. Aporta matisos per pensar quins seran els nous horitzons del treball educatiu per a la inserció laboral. Reptes i propostes per a un futur imme
El trabajo multimedia y comunitario de Ravalnet (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 12 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Aida Sánchez de Serdio.
2008.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Ravalnet és la xarxa ciutadana ubicada al barri del Raval de Barcelona que neix el 1998 a partir de l’Associació per a Joves Teb. Com a xarxa ciutadana, l’objectiu de Ravalnet és promoure l’ús social de la tecnologia, és a dir, la comunicació, la cooperació, els intercanvis i l’accés a Internet i a les tecnologies de la informació i la comunicació de tots els ciutadans, associacions, etc. que constitueixen la comunitat local, així com obrir aquesta comunitat a la comunicació amb la resta del món. Un dels àmbits de què consta Ravalnet s’anomena Ravalmedia i està dedicat a l’ús comunitari dels mitjans de comunicació, en especial la ràdio i també tot un seguit de produccions audiovisuals com ara la fotografia i el vídeo digitals. Alguns d’aquests projectes mediàtics es realitzen en la seu física de l’entitat, que comparteix amb l’Associació per a Joves Teb, i són fruit del treball compartit amb els educadors d’aquesta última.
Castellano: Ravalnet es la red ciudadana ubicada en el barrio del Raval de Barcelona que nace en 1998 a partir de la Asociación para Jóvenes TEB. Como red ciudadana, el objetivo de Ravalnet es promover el uso social de la tecnología, es decir, la comunicación, la cooperación, los intercambios y el acceso a Internet ya las tecnologías de la información y la comunicación de todos los ciudadanos, asociaciones, etc. que constituyen la comunidad local, así como abrir esta comunidad a la comunicación con el resto del mundo. Uno de los ámbitos de que consta Ravalnet llama Ravalmedia y está dedicado al uso comunitario de los medios de comunicación, en especial la radio y también toda una serie de producciones audiovisuales como la fotografía y el vídeo digitales. Algunos de estos proyectos mediáticos se realizan en la sede física de la entidad, que comparte con la Asociación para Jóvenes TEB, y son fruto del trabajo compartido con los educadores de esta última.
Usos y retos de las TIC en las organizaciones sociales (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 12 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Jaume Albaigés.
2008.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Els darrers anys, a mesura que les organitzacions socials s’han anat professionalitzant, la seva influència i el seu impacte han experimentat un creixement significatiu. Això s’està produint en un context social on les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) són les protagonistes omnipresents en l’àmbit laboral, en les formes relacionals, en l’oci i l’entreteniment, etc. En aquest entorn, la societat alerta sobre els riscos de l’exclusió digital de certs col·lectius, i les entitats la intenten combatre amb resultats prou positius. Malgrat tot, però, aquestes mateixes entitats no aconsegueixen, estratègicament parlant, la solvència tecnològica que els permetria aprofitar les oportunitats generades per les TIC. Formació i coneixement insuficients i recursos econòmics escassos es presenten com els obstacles principals en la incorporació de les TIC a l’estratègia de les organitzacions.
Castellano: En los últimos años, a medida que las organizaciones sociales se han ido profesionalizando, su influencia y su impacto han experimentado un crecimiento significativo. Esto se está produciendo en un contexto social donde las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) son las protagonistas omnipresentes en el ámbito laboral, en las formas relacionales, en el ocio y el entretenimiento, etc. En este entorno, la sociedad alerta sobre los riesgos de la exclusión digital de ciertos colectivos, y las entidades la intentan combatir con resultados bastante positivos. A pesar de todo, sin embargo, estas mismas entidades no consiguen, estratégicamente hablando, la solvencia tecnológica que les permitiría aprovechar las oportunidades generadas por las TIC. Formación y conocimiento insuficientes y recursos económicos escasos se presentan como los principales obstáculos en la incorporación de las TIC en la estrategia de las organizaciones.
Reflexión y praxis de modelos de aplicación de las TIC desde Naciones Unidas en la cooperación internacional (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 12 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Alexandra Haglund.
2008.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: El treball que vull compartir a través d’aquest article consisteix en una anàlisi de com diverses experiències i models han servit, i són cada vegada més imprescindibles, al món de la cooperació internacional per al desenvolupament, creant oportunitats per a totes aquelles persones que habitualment no tenen accés a la informació, la formació i la capacitació per millorar les seves vides.
Castellano: El trabajo que quiero compartir a través de este artículo consiste en un análisis de cómo diversas experiencias y modelos han servido, y son cada vez más imprescindibles, en el mundo de la cooperación internacional para el desarrollo, creando oportunidades para todas aquellas personas que habitualmente no tienen acceso a la información, la formación y la capacitación para mejorar sus vidas.
Retos de las TIC con personas mayores y personas mayores con dependencia (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 12 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Xavier Lorente.
2008.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Tot i que endevinar el futur ha estat sempre una temptació, no és aquest l’objectiu d’aquest article; entre altres coses perquè en desconeixem les tècniques i perquè no tenim les tecnologies adequades, com ara la bola de vidre, les cartes o el pòsit del te –com diria C. Alba–. Un cop abandonat aquest intent, en aquest article es tracta d’analitzar alguns aspectes actuals que expliquen com s’estan utilitzant les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) amb la gent gran.
Castellano: Aunque adivinar el futuro ha sido siempre una tentación, no es este el objetivo de este artículo; entre otras cosas porque desconocemos las técnicas y porque no tenemos las tecnologías adecuadas, como la bola de cristal, las cartas o el poso del té -como diría C. Alba-. Una vez abandonado este intento, en este artículo se trata de analizar algunos aspectos actuales que explican cómo se están utilizando las nuevas tecnologías de la información y la comunicación (TIC) con la gente mayor.
EspaiPC. Las nuevas tecnologías aplicadas al mundo de la parálisis cerebral (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 12 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Esther Jolonch.
2008.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: El projecte de l’EspaiPC “Punt de trobada a Internet pel món de la paràlisi cerebral” és una iniciativa de creació d’una comunitat virtual per a un sector de la població, el relacionat amb la paràlisi cerebral, que necessita molta informació i accés a recursos, però que alhora té molta dificultat per accedir-hi per les vies tradicionals.
Castellano: El proyecto del EspaiPC “Punto de encuentro en Internet por el mundo de la parálisis cerebral” es una iniciativa de creación de una comunidad virtual para un sector de la población, el relacionado con la parálisis cerebral, que necesita mucha información y acceso a recursos, pero que a la vez tiene mucha dificultad para acceder por las vías tradicionales.
Educación Social y Tecnologías de la Información y la Comunicación (Original en catalán)
Octubre 2008.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
La voluntat d’aquest dotzè número de Quaderns és fer un primer acostament des d’angles diversos a algunes experiències que ens ajudin a crear un discurs propi de l’educació social en relació amb l’ús de les tecnologies, i que n’estimulin la incorporació en tots els àmbits.
Un altre dels nostres objectius és fer camí per assolir, com a col·lectiu, la idea d’empoderament que faci possible estendre un ús crític i responsable de la tecnologia per tal que pugui esdevenir, per a la nostra comunitat, una experiència transformadora i alliberadora, en línia amb els objectius de l’educació social.
Amb aquests Quaderns pretenem, doncs, iniciar un procés de reflexió al voltant d’una temàtica que sovint veiem allunyada de la nostra pràctica educativa diària.
Per fer-ho comptarem amb les reflexions d’experts o persones que fa temps que treballen amb tecnologies i educació social al voltant del concepte de societat del coneixement i els nous conceptes que genera, i procurarem donar una visió transversal de l’ús educatiu fent recerca d’experiències amb TIC en els diferents àmbits de treball.
Educación social: ¿Qué formación para qué profesional?
Artículo publicado en el nº 13 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: José García Molina, Juan Sáez Carreras.
2010.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Les lògiques constituents de les disciplines universitàries –les formes d’investigar i ensenyar– tenen efectes directes en la formació de professionals. Responent a hàbits i tradicions academicistes, de caràcter cientificoracionalista, topen amb el propi objectiu de la universitat: formar professionals i ciutadans crítics. La formació universitària dels educadors socials no pot limitar-se a una formació aplicada (teòrica o tècnica) i requereix aprendre capacitats reflexives i ètiques que ajudin a socialitzar l’estudiant en les complexitats del quotidià professional. La pràctica professional dels educadors socials no es limita a la pura acció educativa; en la seva tasca quotidiana es veuen enfrontats a la necessitat de pensar, decidir i actuar en equips interdisciplinaris i multidisciplinaris. Per tant, aquest nucli de l’activitat professional ha d’orientar els principis i mètodes de la formació. Potser no puguem ensenyar a educar dins l’aula, però podem promoure processos cognitius i metodològics col·lectius que serveixin als futurs professionals per a l’anàlisi i la presa de decisions conjuntes pel que fa a la contingència de les situacions amb què treballaran. Aspirem, a favor d’una pràctica de la teorització, a desfer-nos de l’antagonisme gastat entre teoria-pràctica als territoris de la formació d’educadors socials.
Castellano: Las lógicas constituyentes de las disciplinas universitarias -las formas de investigar y enseñarles tienen efectos directos en la formación de profesionales. Respondiendo a hábitos y tradiciones academicistas, de carácter cientificoracionalista, topan con el propio objetivo de la universidad: formar profesionales y ciudadanos críticos. La formación universitaria de los educadores sociales no puede limitarse a una formación aplicada (teórica o técnica) y requiere aprender capacidades reflexivas y éticas que ayuden a socializar al estudiante en las complejidades del cotidiano profesional. La práctica profesional de los educadores sociales no se limita a la pura acción educativa; en su tarea cotidiana se ven enfrentados a la necesidad de pensar, decidir y actuar en equipos interdisciplinarios y multidisciplinarios. Por tanto, este núcleo de la actividad profesional debe orientar los principios y métodos de la formación. Quizás no podamos enseñar a educar en el aula, pero podemos promover procesos cognitivos y metodológicos colectivos que sirvan a los futuros profesionales para el análisis y la toma de decisiones conjuntas con respecto a la contingencia de las situaciones con las que trabajarán. Aspiramos, a favor de una práctica de la teorización, a deshacernos del antagonismo gastado entre teoría-práctica en los territorios de la formación de educadores sociales.
Formación y saber (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 13 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Toni Garin.
2010.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: La formació encarna en si mateixa, i entre altres aspectes, una teoria, uns objectius, uns continguts, una metodologia, una programació… Tot això es conforma com l’acte prèviament constituït de la formació i és on rau la diferència entre la formació i el saber, ja que aquest ha de ser instituent. És un moviment que es nodreix d’un buit que cal generar i lligar-lo en la mesura que sigui possible amb la formació. Aquest lligam és esquiu, la seva consecució, parcial, però l’orientació del formador quant a la seva recerca ha de ser constant. Des d’aquesta perspectiva, la formació queda entesa no com a acumulació, sinó com a despossessió.
Castellano: La formación encarna en sí misma, y entre otros aspectos, una teoría, unos objetivos, unos contenidos, una metodología, una programación … Todo esto se conforma como el acto previamente constituido de la formación y es donde radica la diferencia entre la formación y el saber, ya que éste debe ser instituyente. Es un movimiento que se nutre de un vacío que hay que generar y ligarlo en la medida de lo posible con la formación. Este vínculo es esquivo, su consecución, parcial, pero la orientación del formador en cuanto a su búsqueda debe ser constante. Desde esta perspectiva, la formación queda entendida no como acumulación, sino como desposesión.
La formación inicial de los educadores sociales en el contexto del EEES. Reflexiones y retos (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 13 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Maria Pallisera, Judit Fullana.
2010.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: La formació universitària actual es troba en un moment de transició cap a un nou model d’ensenyament-aprenentatge que planteja uns canvis molt importants respecte a l’actual formació, fruit del procés d’adaptació dels estudis a l’Espai Europeu d’Educació Superior. En aquest context, les universitats catalanes han estat elaborant, en els darrers mesos, les memòries dels nous estudis de Grau d’Educació Social. En aquest article exposem quins són els condicionants de les noves titulacions, assenyalant els principals canvis que es configuren a partir de la normativa estatal i, a partir d’aquí, ens centrem en la titulació d’Educació social per analitzar quins són, des del nostre punt de vista, els principals reptes que comporta l’adaptació d’aquests estudis a l’EEES, tant per a la mateixa universitat com per al món professional.
Castellano: La formación universitaria actual se encuentra en un momento de transición hacia un nuevo modelo de enseñanza-aprendizaje que plantea unos cambios muy importantes respecto a la actual formación, fruto del proceso de adaptación de los estudios al Espacio Europeo de Educación superior. En este contexto, las universidades catalanas han estado elaborando, en los últimos meses, las memorias de los nuevos estudios de Grado de Educación Social. En este artículo exponemos cuáles son los condicionantes de las nuevas titulaciones, señalando los principales cambios que se configuran a partir de la normativa estatal y, a partir de ahí, nos centramos en la titulación de Educación social para analizar cuáles son, desde el nuestro punto de vista, los principales retos que conlleva la adaptación de estos estudios al EEES, tanto para la propia universidad como para el mundo profesional.
Los sitios de la supervisión. Consideraciones sobre la supervisión en equipos educativos (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 13 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Enric Bolea.
2010.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: La supervisió és una de les modalitats que pot prendre la praxi de l’educador per respondre als nou reptes formatius i professionals en el camp de l’educació. És en aquesta doble dimensió –formativa i professional– que pot ser entesa com una modalitat de formació permanent, i al mateix temps constituir-se en un recurs per a la reflexió i transformació de la pràctica pedagògica. La primera dimensió situa la supervisió en el registre de la relació de l’educador / del professional amb el saber, mentre que la segona mostra la relació de l’educador / del professional amb els actes educatius i les seves conseqüències. En l’articulació d’ambdues dimensions la supervisió esdevé –conjuntament amb altres modalitats de formació i professionalització– una eina de primer ordre per estar a l’alçada dels reptes als quals la pràctica i l’època ens convoquen.
Castellano: La supervisión es una de las modalidades que puede tomar la praxis del educador para responder a los nueve retos formativos y profesionales en el campo de la educación. Es en esta doble dimensión -formativa y profesional- que puede ser entendida como una modalidad de formación permanente, y al mismo tiempo constituirse en un recurso para la reflexión y transformación de la práctica pedagógica. La primera dimensión sitúa la supervisión en el registro de la relación del educador / del profesional con el saber, mientras que la segunda muestra la relación del educador / del profesional con los actos educativos y sus consecuencias. En la articulación de ambas dimensiones la supervisión convierte -conjuntamente con otras modalidades de formación y profesionalización- una herramienta de primer orden para estar a la altura de los retos a los que la práctica y la época nos convocan.
La ignorancia y la ilusión, los mejores aliados para la formación (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 13 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Soledad Hernández, Joan Muntané.
2010.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Amb aquest article ens proposem compartir l’experiència que hem portat a terme a Drecera al voltant del món de la formació en l’àmbit de l’educació social. És evident que aquest article estarà molt condicionat per un interès de base que ha guiat la nostra tasca: el món de la formació inicial dels educadors socials i la posterior formació contínua i permanent als centres residencials d’acció educativa (en endavant CRAE).Tot aquest bagatge ha provocat que la feina referent a la formació hagi esdevingut un procés d’investigació i recerca. És a partir dels resultats d’aquest procés que podem fer la nostra aportació a l’educació social, col·laborant o fent formació a col·lectius propers al nostre àmbit d’actuació.
Castellano: Con este artículo nos proponemos compartir la experiencia que hemos llevado a cabo en Drecera alrededor del mundo de la formación en el ámbito de la educación social. Es evidente que este artículo estará muy condicionado por un interés de base que ha guiado nuestra labor: el mundo de la formación inicial de los educadores sociales y la posterior formación continua y permanente a los centros residenciales de acción educativa (en adelante CRAE) .Todo este bagaje ha provocado que el trabajo referente a la formación haya convertido en un proceso de investigación y búsqueda. Es a partir de los resultados de este proceso que podemos hacer nuestra aportación a la educación social, colaborando o haciendo formación a colectivos cercanos a nuestro ámbito de actuación.
Aprender trabajando, aprender de los compañeros (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 13 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Susana Gracia, Juan Antoni Martínez, Montserrat Sánchez, Joan Huguet, Xavier Botanch, Elisabet Boó, Antonio Fernández.
2010.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: En aquest article us presentem l’experiència que, des de l’any 2007, estem desenvolupant els educadors i les educadores socials que treballem als centres penitenciaris de Catalunya dins del Programa Compartim, un programa de gestió del coneixement impulsat pel Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) del Departament de Justícia. Es basa en la idea que les persones aprenem també mitjançant la pràctica, és a dir, disposant del coneixement que necessitem al nostre lloc de treball gràcies a l’experiència dels companys en situacions similars.
Castellano: En este artículo presentamos la experiencia que, desde el año 2007, estamos desarrollando los educadores y las educadoras sociales que trabajamos en los centros penitenciarios de Cataluña dentro del Programa Compartimos, un programa de gestión del conocimiento impulsado por el Centro de Estudios Jurídicos y Formación Especializada (CEJFE) del Departamento de Justicia. Se basa en la idea de que las personas aprendemos también mediante la práctica, es decir, disponiendo del conocimiento que necesitamos en nuestro puesto de trabajo gracias a la experiencia de los compañeros en situaciones similares.
La formación de los educadores sociales como espacio de oportunidades (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 13 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Encarna Medel.
2010.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: En el present article faig una anàlisi dels elements que fonamenten les accions formatives des de la perspectiva de repensar les pràctiques a partir d’unes coordenades simbòliques que ens permetran transformar-les en una experiència de saber. Es tractarà d’analitzar de quines eines ens dotem per poder fer aquests recorreguts.
Castellano: En el presente artículo hago un análisis de los elementos que fundamentan las acciones formativas desde la perspectiva de repensar las prácticas a partir de unas coordenadas simbólicas que nos permitirán transformarlas en una experiencia de saber. Se tratará de analizar de qué herramientas nos dotamos para poder hacer estos recorridos.
La Educación Social y las Formaciones (Original en catalán)
2010
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
En aquest tretzè número de Quaderns fem un recorregut que es decanta per experiències i per professionals que donen valor tant a la pràctica de reflexionar sobre l’escena professional, com a la pràctica de teoritzar-hi, per tal de compartir les experiències i el coneixement.
Apostem per la formació, com a eina i procés, per a l’apropiació i l’ús de les competències necessàries per implementar les nostres funcions professionals. Aquestes funcions les podem compartir, però hi hem d’observar la multiplicitat de pràctiques, institucions, orientacions teòriques i canvis d’època, així com la singularitat de les persones amb què treballem; és per això que parlem de formacions en plural.
Esperem que la lectura dels articles permeti generar preguntes i converses en relació amb el paper i l’estat de la formació en l’educació social. Aquest monogràfic pretén, doncs, ser un retall d’una realitat múltiple i canviant
Un verano en la nube. De TIC y educación social (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 14 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Sera Sánchez.
2012.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Teclejo al Google “tic i educació social” i em surten 490.000 resultats. Com puc encarar-ho, això? Com puc anar una mica més enllà d’unes dades, uns links, unes webs, unes opinions que ja seran velles quan el lector em llegeixi? Com puc transcendir? Com puc transcriure en paper moribund un món, Internet, que per definició és viu, canviant, en el qual les paraules, les definicions, els usos, els perfils, les idees, ja són, en aquest precís instant, història?
Castellano: Tecleo en Google “tic y educación social” y me salen 490.000 resultados. ¿Cómo puedo encarar, esto? ¿Cómo puedo ir un poco más allá de unos datos, unos links, unas webs, unas opiniones que ya serán viejas cuando el lector me lea? ¿Cómo trascender? ¿Cómo puedo transcribir en papel moribundo un mundo, Internet, que por definición es vivo, cambiante, en el que las palabras, las definiciones, los usos, los perfiles, las ideas, ya son, en este preciso instante, historia?
Artibarri: reflexiones y experiencias en torno a las prácticas culturales y el trabajo comunitario (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 14 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Javier Rodrigo y Francisco Rubio.
2012.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Artibarri: reflexions i experiències al voltant de les pràctiques culturals i el treball comunitari.
Catellano: Artibarri: reflexiones y experiencias en torno a las prácticas culturales y el trabajo comunitario.
La ciencia y la ciudad, dentro y fuera de las instituciones (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 14 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Irene Lapuente.
2012.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Presentació de Science of the City i dels tallers realitzats al Centre Penitenciari Jovesde Barcelona dins d’aquest marc. Science of the City és un projecte polièdric de ciència, debat i ciutat ideat i liderat per La Mandarinade Newton SL. Explora noves maneres d’apropar la ciència que impliquen incloure participació, cocreació i hibridació, i trencar les barreres físiques i les parets de les institucions. L’aproximació barreja recerca, comunicació, disseny i tecnologies o conceptes 2.0.
Castellano. Presentación de Science of the City y de los talleres realizados en el Centro Penitenciario Joves de Barcelona dentro de este marco. Science of the City es un proyecto poliédrico de ciencia, debate y ciudad ideado y liderado por La Mandarinade Newton SL. Explora nuevas maneras de acercar la ciencia que implican incluir participación, creación e hibridación, y romper las barreras físicas y las paredes de las instituciones. La aproximación mezcla investigación, comunicación, diseño y tecnologías o conceptos 2.0.
Convergencias entre la educación ambiental y la educación social (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 14 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Pablo Meira.
2012.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Comparteixen l’educació social i l’educació ambiental el mateix terreny de joc? L’acció educativa per superar la crisi ambiental s’entén com una eina i una praxi eminentment social.
Castellano: ¿Comparten la educación social y la educación ambiental el mismo terreno de juego? La acción educativa para superar la crisis ambiental se entiende como una herramienta y una praxis eminentemente social?.
Sobre la educación de adultos. ¿El estado de la cuestión? Una mirada (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 14 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Juan González Soto.
2012.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Reflexions de l’autor en torn al camp de l’educació d’adults basades fonamenten en la seva experiència i la seva particular mirada sobre el món, de la seva individual activitat a les aules d’educació d’adults, de la seva específica visió dels problemes que formen part de l’evolució d’un àmbit educatiu molt concret.
Castellano: Reflexiones del autor en torno al campo de la educación de adultos basadas fundamentan en su experiencia y su particular mirada sobre el mundo, de su individual actividad en las aulas de educación de adultos, de su específica visión de los problemas que forman parte de la evolución de un ámbito educativo muy concreto.
Casa San José de Tarragona: 100 años al servicio de los niños desamparados (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 14 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Lluís Jové i Valls.
2012.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Recull de la història de la Casa Sant Josep de Tarragona, una institució al servei de la protecció a la infància.
Castellano: Recopilación de la historia de la Casa San José de Tarragona, una institución al servicio de la protección a la infancia.
Ser para Educar (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 14 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Guillem Massot Magarolas.
2012.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Donar cobertura humana és un bàlsam empàtic que l’amor madur de l’educador pot aportar a les experiències vitals de l’educand.
Castellano: Dar cobertura humana es un bálsamo empático que el amor maduro del educador puede aportar a las experiencias vitales del educando.
Crónica desde Valencia y Bilbao, fuera de línea y en línea, del VI Congreso Estatal de Educación Social (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 14 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Asier Félix, Iñigo Rodríguez y Raúl Luceño
2012.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: El missatge transversal dels tres dies va ser una crida al posicionament inequívoc de l’educació social a plantar cara, des de la nostra feina, a les mesures de caràcter polític que estan atemptant contra l’estat del benestar.
Catellano: El mensaje transversal de los tres días fue una llamada al posicionamiento inequívoco de la educación social hacer frente, desde nuestro trabajo, a las medidas de carácter político que están atentando contra el estado del bienestar.
Experiencia en el barrio del Gornal. Una escuela llena (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 14 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Lucia Lijtmaer.
2012.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Es pretén incidir en el sentiment de pertinença dels alumnes de l’institut vers la seva escola i el seu barri, i sobretot apoderar-los i convertir-los en agents actius dels processos de canvi en el seu entorn més proper.
Castellano: Se pretende incidir en el sentimiento de pertenencia de los alumnos del instituto hacia su escuela y su barrio, y sobre todo apoderarse y convertirlos en agentes activos de los procesos de cambio en su entorno más cercano.
Usuarios, entidades y profesionales: renovarse o morir (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 14 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Xavier Pelegrí Viaña.
2012.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Les administracions públiques no troben millor manera de disposar d’uns quants milions i guanyar temps que escanyar les entitats socials, que els fan la feina.
Castellano: Las administraciones públicas no encuentran mejor manera de disponer de unos cuantos millones y ganar tiempo que estrangular las entidades sociales, que les hacen el trabajo.
La acción social bajo el granizo de la crisis (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 14 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría:
2012.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Hi ha un fet irreversible: les necessitats socials tenen un creixement proporcional al creixement econòmic. Pensar que l’oferta de béns i serveis socials disminueix a mesura que augmenta la renda és del tot equívoc.
Castellano: Hay un hecho irreversible: las necesidades sociales tienen un crecimiento proporcional al crecimiento económico. Pensar que la oferta de bienes y servicios sociales disminuye a medida que aumenta la renta es del todo equívoco.
la Educación en tiempos de crisis (Original en catalán)
2012.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Després d’un procés de participació i reflexió, amb aquest número comencem una nova etapa amb esperit de renovació i amb molta il·lusió que volem compartir amb els nostres lectors. Ara més que mai, en un context de crisi econòmica mundial, de profunds canvis socials, i de vertiginoses innovacions tecnològiques, considerem que l’educació social ha de plantejar nous models d’interacció social, que donin resposta a les necessitats actuals de les persones.
Els nous paradigmes de l’educació social suposen noves pràctiques que van més enllà d’un perfil professional determinat. En aquesta línia, valorem la necessitat de crear nous discursos que incorporin altres mirades i perspectives, que sumin esforços i comparteixin coneixement.
En definitiva, apostem per una línia d’obertura en el discurs de l’educació social, i perquè el debat, la investigació i la innovació esdevinguin eines que ens ajudin a prendre el pols de l’actual situació socioeconòmica, formulant noves idees i proposant noves pràctiques.
Charo Quero
Membre del Consell de Redacció. Referent de Comunicació de la Junta de Govern del CEESC
Innovación social: elementos clave y retos del tercer sector (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 15 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Noelia Muñoz González.
2013.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: El concepte d’innovació social, tot i estar molt present en nombroses estratègies i àmbits d’actuació públics i privats, no apareix com una definició única comunament acceptada.
Castellano: El concepto de innovación social, a pesar de estar muy presente en numerosas estrategias y ámbitos de actuación públicos y privados, no aparece como una definición única comúnmente aceptada.
El modelo cooperativo, encaje para la educación social. Preguntas y respuestas de un educador cooperativista (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 15 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Miquel Moré.
2013.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: En els temps que corren, les cooperatives segueixen sent una salvaguarda de treball estable i de qualitat, fruit del compromís amb les persones i el territori.
Castellano: En los tiempos que corren, las cooperativas siguen siendo una salvaguarda de trabajo estable y de calidad, fruto del compromiso con las personas y el territorio.
Innovación social: ¿más sociedad o más mercado? (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 15 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Rubén Martínez Moreno.
2013.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Per afrontar una crisi sistèmica, la innovació social es planteja des d’organismes supraestatals i des d’administracions estatals i locals com una de les solucions.
Castellano: Para afrontar una crisis sistémica, la innovación social se plantea desde organismos supraestatales y desde administraciones estatales y locales como una de las soluciones.
El CEESC, 3 visiones. La experiencia en la presidencia de Rafael López, Maite Mauricio y Pepín de la Rosa (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 15 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Rafel López Zaguirre, Maite Mauricio Jareño, Pepín de la Rosa.
2013.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Les tres persones que han presidit el CEESC en diferents anys són en Rafel López, la Maite Mauricio i en Pepín de la Rosa, l’actual president, en el moment en què aquest número de Quaderns surt al carrer. Els hem donat carta blanca perquè ens expliquin la seva experiència en la presidència. Ens importava conèixer coses de la institució, però sobretot ens interessava saber la visió personal que en tenien; com havien viscut els seus mandats. Creiem que han complert amb escreix les nostres expectatives.
Castellano: Las tres personas que han presidido el CEESC en diferentes años son Rafael López, Maite Mauricio y en Pepín de la Rosa, el actual presidente, en el momento en que este número de Cuadernos sale a la calle. Los hemos dado carta blanca para que nos cuenten su experiencia en la presidencia. Nos importaba conocer cosas de la institución, pero sobre todo nos interesaba saber la visión personal que tenían; como habían vivido sus mandatos. Creemos que han cumplido con creces nuestras expectativas.
El taller de habilidades parentales “Ser padre hoy”. Propuesta del Lluçanès para que los hombres no se queden fuera de juego (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 15 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Julio Cirbián.
2013.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Avui en dia no és fàcil ser pare, i els caps de família de les famílies en risc d’exclusió social encara tenen més dificultats per tal de desenvolupar una bona tasca parental.
Castellano: Hoy en día no es fácil ser padre, y los cabezas de familia de las familias en riesgo de exclusión social todavía tienen más dificultades para desarrollar una buena labor parental.
CiutatBeta: construyendo espacios para ejercer la ciudadanía (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 15 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Pep Guasch, Óscar Martínez, Carolina Marcos.
2013.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Ens preguntem si hi ha alguna manera possible que, en la complexitat d’una ciutat, les persones puguin realment dirigir, participar, comunicar i decidir sobre el si de les seves vides, la comunitat, el futur, el territori.
Castellano: Nos preguntamos si hay alguna manera posible que, en la complejidad de una ciudad, las personas puedan realmente dirigir, participar, comunicar y decidir sobre el seno de sus vidas, la comunidad, el futuro, el territorio.
Servicios sociales básicos: una mirada desde dentro (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 15 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Maria Rosa Monreal Bel, Maite Boldú
2013.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Els serveis socials bàsics, pel seu caràcter generalista i de proximitat, s’han convertit en els serveis de referència per a molts ciutadans i ciutadanes. Els anomenem la porta d’entrada al sistema o el primer graó d’accés als serveis.
Castellano: Los servicios sociales básicos, por su carácter generalista y de proximidad, se han convertido en los servicios de referencia para muchos ciudadanos. Los llamamos la puerta de entrada al sistema o el primer escalón de acceso a los servicios.
Profesionalidad y actividad del educador social (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 15 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Álvaro Casas.
2013.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalá: La professionalitat es pot llegir des d’aspectes com ara l’experiència i la formació, amb relació a una concepció de l’activitat com a integració de facultats diverses en l’ara i l’aquí d’una situació educativa.
Castellano: La profesionalidad se puede leer desde aspectos tales como la experiencia y la formación, con relación a una concepción de la actividad como integración de facultades diversas en el ahora y el aquí de una situación educativa.
Otra cárcel es posible (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 15 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Marta Nomen.
2013.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Les persones que s’acullen a programes de rehabilitació durant el compliment de la seva pena reincideixen menys, com demostren diferents estudis europeus.
Castellano: Las personas que se acojan a programas de rehabilitación durante el cumplimiento de su pena reinciden menos, como demuestran diferentes estudios europeos.
El futuro de la educación social visto desde el alumnado universitario (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 15 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Noelia Muñoz González.
2013.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: L’article que llegireu a continuació té per finalitat acostar-se a l’alumnat universitari català que està cursant tercer i quart grau d’Educació Social, per saber la seva opinió sobre aquests estudis. Es tracta, doncs, de veure si l’objectiu de formar professionals amb els coneixements teòrics i pràctics necessaris per treballar de forma eficaç i crítica s’ha assolit i en quina mesura. Però sobretot es vol prendre el pols de les seves inquietuds i punts de vista sobre una professió en contínua evolució, com la realitat social i la ciutadania a la qual s’adreça.
Castellano: El artículo que leeréis a continuación tiene por finalidad acercarse al alumnado universitario catalán que está cursando tercer y cuarto grado de Educación Social, para saber su opinión sobre estos estudios. Se trata, pues, de ver si el objetivo de formar profesionales con los conocimientos teóricos y prácticos necesarios para trabajar de forma eficaz y crítica se ha alcanzado y en qué medida. Pero sobre todo se quiere tomar el pulso de sus inquietudes y puntos de vista sobre una profesión en continua evolución, como la realidad social y la ciudadanía a la que se dirige.
Innovación social, entre el deseo y la realidad (Original en catalán)
2013.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Vivim temps de crisi i, com a professionals de l’educació social, lògicament, això ens afecta. Ens afecta en la dotació dels serveis en què treballem; ens afecta en la demanda social envers la nostra tasca, i, fins i tot, ens afecta pel que fa a l’existència o continuïtat del nostre espai de treball.
Davant d’això, es busquen sortides en direccions molt diferents. Hi ha qui confia en la força de la iniciativa personal o en grup. Cal abandonar els hàbits de funcionari, es diu, i es confia en construir un món millor, o en resoldre les situacions concretes des de l’esperit emprenedor. D’altres hi afegeixen la innovació com a ingredient. No serà només la iniciativa privada el que ens salvi, es pensa, sinó també la nostra intel·ligència i capacitat per a incorporar-hi nous coneixements i tecnologies en l’educació social. També hi ha qui busca les noves sortides en l’apoderament i en la connexió amb la societat. Es creu que la força, la legitimitat i l’eficiència de les noves propostes s’ha de trobar en el seu arrelament social. Finalment -i sense afany de donar la llista per definitiva- hi ha qui posa l’accent en el canvi polític global. Trobarem noves sortides quan siguem capaços de canviar el marc global en què ens inserim.
En aquest número de Quaderns hem intentat explorar en totes aquestes direccions, amb l’esperança que cada un de nosaltres trobem bones idees i motivacions a incorporar en la nostra acció.
Jordi Oliveras
Membre del Consell de Redacció
Cuando la acción implica reconocimiento. Matices y reflexiones de la creación artística con las personas (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 16 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Marta Ricart.
2014.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Aquest article pretén presentar un seguit de reflexions i estratègies importants de tenir en compte en la creació artística que es proposa amb les persones. Tot i la pretensió de parlar d’arts en plural per englobar la diversitat de llenguatges i manifestacions artístiques, es pot entreveure la trajectòria de l’autora en les arts visuals en el rerefons de l’escriptura.
Les propostes creatives que es realitzen conjuntament amb persones, entitats i col·lectius socials cada cop són més visibles en el nostre context. Davant d’aquesta realitat, l’article pretén reflexionar sobre la gran varietat de matisos que prenen, per tal d’orientar d’una manera honesta posicions, estratègies i relacions que comportin una millora social.
Castellano: Este artículo pretende presentar una serie de reflexiones y estrategias importantes de tener en cuenta en la creación artística que se propone con las personas. Sin la pretensión de hablar de artes en plural para englobar la diversidad de lenguajes y manifestaciones artísticas, se puede vislumbrar la trayectoria de la autora en las artes visuales en el trasfondo de la escritura.
Las propuestas creativas que se realizan conjuntamente con personas, entidades y colectivos sociales cada vez son más visibles en nuestro contexto. Ante esta realidad, el artículo pretende re fl exionar sobre la gran variedad de matices que toman, para orientar de una manera honesta posiciones, estrategias y relaciones que comporten una mejora social.
Los Ronderos y otras experiencias musicales desde la educación social (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 16 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Núria Guasch Coll, Roger Fe Espin, David Vázquez Villamor.
2014.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
En aquest article reflexionarem entorn de diverses experiències on la música ha esdevingut una eina clau i transformadora en la intervenció social. Parlarem de Los Ronderos i el signifcat d’aquest grup musical tan especial sorgit de la intervenció en l’àmbit de l’exclusió social i les persones en situació de sense llar. Començarem exposant-ne els orígens, gairebé casuals i circumstancials per, a continuació, donar veu als seus protagonistes recollint testimonis directes, els quals deixen palès que el que en el seu dia va ser una “ocurrència” avui conforma un sòlid projecte a punt de complir el desè aniversari. En la segona part, coneixerem altres projectes més novells que també es basen en la música com a element inclusiu.
En este artículo reflexionaremos en torno a diversas experiencias donde la música se ha convertido en una herramienta clave y transformadora en la intervención social. Hablaremos de Los Ronderos y el signifca de este grupo musical tan especial surgido de la intervención en el ámbito de la exclusión social y las personas en situación de sin hogar. Comenzaremos exponiendo los orígenes, casi casuales y circunstanciales para, a continuación, dar voz a sus protagonistas recogiendo testimonios directos, los cuales dejan patente que lo que en su día fue una “ocurrencia” hoy conforma un sólido proyecto a punto de cumplir el décimo aniversario. En la segunda parte, conoceremos otros proyectos más noveles que también se basan en la música como elemento inclusivo.
Creatividad, Grafftis y mirar más allá o De Reüll (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 16 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Lluc Flotats Sala.
2014.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: L’article parla de l’educar en l’art urbà i el graffti, tant a infants com a tota la societat i explica el projecte “De Reüll”, un projecte artístic de vida, que consta de quatre-centes mirades, pintades amb plantilles (stencil, en idioma d’art urbà) sobre materials reciclats (fustes, rajoles, plàstics, cartrons…), totes de la mateixa mida i enganxades en diverses poblacions de Catalunya.
Castellano: El artículo habla de la educar en el arte urbano y el Grafftis, tanto a niños como a toda la sociedad y explica el proyecto “De Reüll”, un proyecto artístico de vida, que consta de cuatrocientas miradas, pintadas con plantillas (stencil, en idioma de arte urbano) sobre materiales reciclados (maderas, azulejos, plásticos, cartones …), todas del mismo tamaño y pegadas en varias poblaciones de Cataluña.
Neurociencia y educación social (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 16 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Fèlix Pardo, Jesús Guillén, Teresa Hernández, Carme Trinidad, Anna Forés.
2014.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Diuen que som el que vivim i també som tot allò pel que podem arribar a morir. I el que som es podria representar en una xarxa de valors i principis que articulen regles i codis de conducta que regulen i orienten el nostre compromís i la nostra responsabilitat envers els altres. Codis a través dels quals també exigim als altres els recíprocs compromisos i responsabilitats, i així fem possible la nostra vida social. I és que, si a dia d’avui podem extreure alguna conclusió fonamental del coneixement del cervell, aquesta passa per la consideració de la seva dimensió social i èti-ca. Per això mateix, cal estar atents al que la neurociència ens pot aportar, especialment en l’àmbit de l’educació social.
Castellano: Dicen que somos lo que vivimos y también somos todo aquello en lo que podemos llegar a morir. Y lo que somos se podría representar en una red de valores y principios que articulan reglas y códigos de conducta que regulan y orientan nuestro compromiso y nuestra responsabilidad para con los demás. Códigos a través de los cuales también exigimos a otros los recíprocos compromisos y responsabilidades, y así hacemos posible nuestra vida social. Y es que, si a día de hoy podemos extraer alguna conclusión fundamental del conocimiento del cerebro, esta pasa por la consideración de su dimensión social y éti-es. Por eso mismo, hay que estar atentos a lo que la neurociencia nos puede aportar, especialmente en el ámbito de la educación social.
La educación social y ambiental como generadoras de actores de cambio hacia la sostenibilidad (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 16 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Lydia Santín.
2014.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Com integrem el tercer sector ambiental i el món educatiu? Cal generar agents de canvi amb eines i amb opinió crítica que promoguin canvis en el seu comportament per assegurar la transició cap al desenvolupament sostenible.
Castellano: Cómo integramos el tercer sector ambiental y el mundo educativo? Hay que generar agentes de cambio con herramientas y con opinión crítica que promuevan cambios en su comportamiento para asegurar la transición hacia el desarrollo sostenible.
Un viaje lejano hacia el interior de tres educadoras sociales (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 16 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Vanessa Páez Sánchez, Anna Montornès Torrecillas, Marta Sánchez Díaz.
2014.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Article que narra l’experiència vital de 3 educadores socials, que un cop acabat el grau d’Educació Social, emprenen un viatge per descobrir la cultura oriental: l’Índia i el sud-est asiàtic. “Una de les vies de coneixement sobre un mateix és viatjar, viure i experimentar situacions diferents de les que es viuen a la vida quotidiana.”
Castellano: Artículo que narra la experiencia vital de 3 educadoras sociales, que una vez terminado el grado de Educación Social, emprenden un viaje para descubrir la cultura oriental: la India y el sudeste asiático. “Una de las vías de conocimiento sobre uno mismo es viajar, vivir y experimentar situaciones diferentes de las que se viven en la vida cotidiana.”
El autismo: la importancia de la diferencia (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 16 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Ester Rovira Güell.
2014.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: El desafament que tenim els professionals que estan implicats en la cura l’una persona amb TEA és respectar la diferència i acceptar la necessitat d’una educació diferent, adequada i funcional.
Castellano: El desafament que tenemos los profesionales que están implicados en el cuidado del una persona con TEA es respetar la diferencia y aceptar la necesidad de una educación diferente, adecuada y funcional.
Adolescencia y educación social (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 16 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Jordi Bernabeu, Jaume Funes, Sera Sánchez.
2014.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Educació social i adolescència són un binomi molt treballat. Les pràctiques i intervencions socioeducatives al voltant de nois i noies, i tot el que els envolta, han generat molta bibliografa i reflexió al voltant de la professió en els últims trenta anys, a partir de la consolidació de l’adolescència com a cicle vital i educatiu. La realitat actual planteja nous reptes i noves reflexions: l’impacte de la crisi, la irrupció de les xarxes socials, les noves presentacions dels conflictes i problemes de sempre… Una tarda de juliol vam trobar-nos tres educadors d’orígens diversos per parlar i donar voltes a la qüestió. En Sera Sánchez introduïa els temes, i en Jaume Funes i en Jordi Bernabeu els havien de desenvolupar a partir de la seva visió i les seves experiències professionals. Una trobada bonica en un entorn agradable.
Castellano: Educación social y adolescencia son un binomio muy trabajado. Las prácticas e intervenciones socioeducativas alrededor de hombres y mujeres, y todo lo que les rodea, han generado mucha bibliografía y reflexión en torno a la profesión en los últimos treinta años, a partir de la consolidación de la adolescencia como ciclo vital y educativo. La realidad actual plantea nuevos retos y nuevas reflexiones: el impacto de la crisis, la irrupción de las redes sociales, las nuevas presentaciones de los conflictos y problemas de siempre … Una tarde de julio nos encontramos tres educadores de orígenes diversos para hablar y dar vueltas a la cuestión. En Sera Sánchez introducía los temas, y Jaume Funes y Jordi Bernabeu los debían desarrollar a partir de su visión y sus experiencias profesionales. Un encuentro bonita en un entorno agradable.
A golpe de arte (Original en catalán)
2014.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
A la presó o al carrer, en un centre residencial o en un centre obert, en una residència per a gent gran o en un esplai, la paraula és per als educadors socials l’eina de relació i, consegüentment, d’acció per excel·lència. La més propera, la més comuna, la més emprada, i la més gastada.
El fet que les interaccions personals entre educands i educadors siguin possibles, i efectives, i empàtiques, i interactives, i útils, i transformadores, passa per trobar, entre altres aspectes, l’encaix precís i la modulació adequada entre el nostre llenguatge verbal, el no verbal i el paraverbal.
Però, si parlem d’eines d’acció educativa, haurem de parlar també de la vista i de l’oïda, oi? És a dir: de la força captivadora de la imatge i del color, de l’impacte absorbent del so i del silenci, de la màgia comunicadora d’un cos en moviment, de la intensitat transformadora del gest i de la mirada d’un mim…
Quan la paraula ens resulti escassa i escadussera, quan l’escenari relacional d’acció esdevingui estret i eixorc, quan el missatge i l’aprenentatge se’ns escolin amb la fosca de cada nit, quan els actors estiguin actius i contemplatius respecte a la participació i els canvis, quan tinguem necessitat d’explorar camins d’innovació i transformació, és cert i segur que ens serà útil i oportú tirar d’art a fons i sense manies, repensar i redreçar i reprendre i reforçar l’acció educativa a cop d’art.
Sí, sí, tal com sona: a cop d’arts escèniques, d’arts visuals, d’arts plàstiques, d’arts literàries. Molts són els fronts oberts, i a l’horitzó ja està a punt de despuntar el sol.
Que tingueu una molt i molt bona feina, artistes!
Salvador Miquel i Estrada
Consell de Redacció
Políticas públicas y personas, el binomio desigual (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 17 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Pedro Aguilera Cortés.
2015.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Aquest article consta de dos grans blocs: un de teòric, que ens ajuda a situar-nos en el que són les polítiques públiques, els seus actors, tipus, cicles i definició, i un segon apartat, que fa una anàlisi descriptiva de dues polítiques públiques de ca-ràcter social implementades al nostre país i inclou unes breus conclusions finals.
Castellano: Este artículo consta de dos grandes bloques: uno teórico, que nos ayuda a situarnos en lo que son las políticas públicas, sus actores, tipos, ciclos y definición, y un segundo apartado, que hace un análisis descriptivo de dos políticas públicas de carácter social implementadas en nuestro país e incluye unas breves conclusiones finales.
Educación social y políticas sociales: marco conceptual y estratégico (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 17 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Fernando Fantova.
2015.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: En el nostre entorn el marc de referència (com a sector productiu, és a dir, com a sec-tor de l’activitat econòmica, la política pú-blica i la vida social) per a la configuració d’una disciplina i professió com l’educació (i la pedagogia) social no pot ser un altre, al nostre entendre, que el dels serveis de benestar, entesos com una part o subsector del sector dels serveis, àmbit, certament, en el qual és notable el protagonisme dels poders públics a través de les denominades polítiques socials.
Castellano: En nuestro entorno el marco de referencia (como sector productivo, es decir, como sector de la actividad económica, la política pública y la vida social) para la configuración de una disciplina y profesión como la educación (y la pedagogía) social no puede ser otro, a nuestro entender, que el de los servicios de bienestar, entendidos como una parte o subsector del sector de los servicios, ámbito, ciertamente, en el que es notable el protagonismo de los poderes públicos a través de las denominadas políticas sociales.
El valor pedagógico de la Caligrafía en la educación social (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 17 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Jesús Damián Fernández Solís.
2015.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: La nostra societat dinàmica i canviant exigeix nous i atrevits projectes d’intervenció socioeducativa. Necessitem reinventar-nos i contribuir des de l’educació social a donar respostes innovadores i creatives a les noves necessitats i problemes emergents en els diferents sectors i àmbits de la població amb la qual treballem.
Aquest article respon a aquest esperit inquiet d’un educador social en favor de treballar amb altres formes alternatives i complementàries tant les habilitats socioemocionals com altres temes vinculats a la gestió de les emocions.
Castellano: Nuestra sociedad dinámica y cambiante exige nuevos y atrevidos proyectos de intervención socioeducativa. Necesitamos reinventarnos y contribuir desde la educación social a dar respuestas innovadoras y creativas a las nuevas necesidades y problemas emergentes en los diferentes sectores y ámbitos de la población con la que trabajamos.
Este artículo responde a este espíritu inquieto de un educador social en favor de trabajar con otras formas alternativas y complementarias tanto las habilidades socioemocionales como otros temas vinculados a la gestión de las emociones.
Siete ideas para educadores que aún se preguntan en torno a los usos de drogas (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 17 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: José Miguel Ausejo Sanz.
2015.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Aquestes línies pretenen estimular la reflexió, aprofundint en què més es pot fer davant les diferents situacions associades amb el consum de drogues. Què podem afegir a la quantitat de textos, llibres i articles que tracten aquesta temàtica? Què podem trobar sobre els individus i els consums de substàncies? Per a qualsevol educador que abordi situacions d’ús de drogues, aquestes són un repte i, sovint, un motiu de preocupació.
Castellano: Estas líneas pretenden estimular la reflexión, profundizando en que más se puede hacer frente a las distintas situaciones asociadas con el consumo de drogas. Qué podemos añadir a la cantidad de textos, libros y artículos que tratan esta temática? ¿Qué podemos encontrar sobre los individuos y los consumos de sustancias? Para cualquier educador que aborde situaciones de uso de drogas, estas son un reto y, a menudo, un motivo de preocupación.
La educación social en el contexto de la educación formal (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 17 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Miquel Castillo Carbonell.
2015.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: La incorporació dels professionals de l’educació social a l’escola es configura com un àmbit per construir, amb creativitat i amb optimisme, forçant al màxim totes les possibilitats que comporta, tots els avantatges i estímuls que a través d’ella, i amb ella, pot rebre la institució escolar.
Castellano: La incorporación de los profesionales de la educación social en la escuela se configura como un ámbito para construir, con creatividad y con optimismo, forzando al máximo todas las posibilidades que conlleva, todas las ventajas y estímulos que a través de ella, y con ella, puede recibir la institución escolar.
Antídotos resilientes al suicidio: aprender a vivir otra vida (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 17 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Jordi Grané i Ortega.
2015.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Malgrat que la societat postmoderna del rendiment no ofereix un context propici per promoure la resiliència, sí que hi ha persones que, tot i patir situacions molt adverses i extremes, són capaces de donar sentit a la seva existència: són les persones resilients de la vida quotidiana. Les persones resilients ens poden donar lliçons de vida de com sobreviure al vertigen d’aquesta societat postmoderna, perquè son persones que han tornat a aprendre a viure, han retornat al món després de romandre en el caos. El seu testimoniatge ens deixa dos antídots per afrontar la contingència humana: el vincle i el sentit, dos fonaments bàsics per teixir el procés resilient.
Castellano: A pesar de que la sociedad postmoderna del rendimiento no ofrece un contexto propicio para promover la resiliencia, sí hay personas que, a pesar de sufrir situaciones muy adversas y extremas, son capaces de dar sentido a su existencia: son las personas resilientes de la vida cotidiana. Las personas resilientes nos pueden dar lecciones de vida de cómo sobrevivir al vértigo de esta sociedad postmoderna, porque son personas que han vuelto a aprender a vivir, han retornado al mundo después de permanecer en el caos. Su testimonio nos deja dos antídotos para afrontar la contingencia humana: el vínculo y el sentido, dos fundamentos básicos para tejer el proceso resiliente.
Vivir bien para trabajar bien, o crecer. (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 17 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Neus Montserrat Martín.
2015.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Cadascú haurà de buscar aquelles estratègies que li permetin atendre el cos físic, mental i espiritual. Conjugar cos, ment i esperit vers una vida amb plenitud. Quan es viu en plenitud es treballa bé, perquè hi veiem clar, hi sentim de manera nítida, parlem oportunament i actuem de forma senzilla. I a voltes, quan una feina es fa massa feixuga, potser ha arribat el moment de descansar i nodrir-nos, o bé de respirar profundament per iniciar una nova etapa de creixement personal.
Castellano: Cada uno deberá buscar aquellas estrategias que le permitan atender el cuerpo físico, mental y espiritual. Conjugar cuerpo, mente y espíritu hacia una vida con plenitud. Cuando se vive en plenitud se trabaja bien, porque vemos claro, sentimos de manera nítida, hablamos oportunamente y actuamos de forma sencilla. Y a veces, cuando un trabajo se hace demasiado pesada, tal vez ha llegado el momento de descansar y nutrirnos, o bien de respirar profundamente para iniciar una nueva etapa de crecimiento personal.
Más allá de los dieciocho. Seguir las huellas (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 17 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Sandra Costa Càmara, Ana Avellaneda Millán.
2015.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Aquest article pretén recollir i analitzar les opinions i les vivències de joves que han viscut en centres del sistema de protecció infanto juvenil i en recursos destinats a la seva emancipació. S’han recollit les seves veus mitjançant una taula rodona, un grup de discussió, una entrevista amb profunditat, una conversa telefònica, una trobada per skype, un qüestionari per correu, i les paraules extretes d’algun estudi ja publicat.
Castellano: Este artículo pretende recoger y analizar las opiniones y las vivencias de jóvenes que han vivido en centros del sistema de protección infanto juvenil y en recursos destinados a su emancipación. Se han recogido sus voces mediante una mesa redonda, un grupo de discusión, una entrevista con profundidad, una conversación telefónica, un encuentro por skype, un cuestionario por correo, y las palabras extraídas de algún estudio ya publicado.
Los altibajos de la educación social: el desafío de elegir un cambio de carrera (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 17 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Noelia Muñoz González.
2015.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: La vida professional és molt llarga, acostumen a ser uns quaranta anys de feina, una feina que cada cop més esta deixant de ser un trajecte lineal. La mobilitat professional és un tret característic al món actual, una societat cada cop més líquida, i això es fa palès, sobretot al nostre sector. En aquest context, créixer professionalment passa per buscar nous reptes que ens permetin anar desenvolupar la nostra tasca, i a vegades també pot passar per iniciar un canvi en la nostra trajectòria laboral.
Castellano: La vida profesional es muy larga, suelen ser unos cuarenta años de trabajo, un trabajo que cada vez más esta dejando de ser un trayecto lineal. La movilidad profesional es un rasgo característico en el mundo actual, una sociedad cada vez más líquida, y esto se hace patente, sobre todo en nuestro sector. En este contexto, crecer profesionalmente pasa por buscar nuevos retos que nos permitan ir desarrollar nuestra labor, y en ocasiones también puede pasar para iniciar un cambio en nuestra trayectoria laboral.
De política (Original en catalán)
Desembre (Diciembre) 2015.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Fa 10 anys, en Jordi Navarro presentava el sisè número de Quaderns d’Educació Social dient: “Els dos móns [política i educació social] estan estretament lligats, per activa o passiva (…); formem part de la política (…), no ens en podem estar, no en podem prescindir. És, doncs, important i necessari que reflexionem sobre aquests aspectes des de diferents dimensions, àmbits i funcions” (2005: 5-7). Onze Quaderns més tard, continuen vigents moltes de les qüestions que es plantejaven en aquells moments: com a professionals del camp social, fem política? Com s’entén la política dins del nostre camp d’acció?
No és d’estranyar que en moments com els que estem vivint (canvis socials, polítics i econòmics constants) sigui interessant fer un nou número sobre “política” per veure com han evolucionat les reflexions que es feien sobre aquest tema fa 10 anys.
L’any 1997, en el seu llibre “A la sombra de este árbol”, Paulo Freire ja deia que hem de saber reconèixer la realitat en la qual ens trobem, però mai ens hauríem d’acomodar en el discurs dominant. Esperem que aquest número de Quaderns ajudi a identificar en quin moment ens trobem i ens doni pistes sobre com millorar la nostra realitat.
Així doncs, en l’apartat del monogràfic podreu trobar diferents visions sobre “política i educació social”. A part d’això, també podreu llegir articles de temàtiques variades com el futur dels joves extutelats o la cal·ligrafia com a eina per treballar les emocions, entre altres.
Esperem que gaudiu de la lectura!
Núria Ferrer Santanach
Membre del Consell de Redacció
Salud mental y suicidio en relación con la crisis económica (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 18 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: M. Teresa Campillo Sanz.
2016.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
S’ha investigat l’efecte de la crisi econòmica sobre la salut mental. S’ha trobat relació amb aparició de malaltia mental i suïcidi. A Catalunya el suïcidi és la primera causa de mortalitat prematura en gent jove, de 25 a 34 anys, en ambdós sexes, amb un total de 531 morts l’any 2014.
Se ha investigado el efecto de la crisis económica sobre la salud mental. Se ha encontrado relación con aparición de enfermedad mental y suicidio. En Cataluña el suicidio es la primera causa de mortalidad prematura en gente joven, de 25 a 34 años, en ambos sexos, con un total de 531 muertes en el año 2014.
Retos de la educación social para una salud mental sin fronteras (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 18 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Emili Martín Huerta.
2016.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Aquest reportatge analitza les tasques de l’educador o educadora social dins de tres projectes innovadors que s’estan portant a terme en l’actualitat a Barcelona. L’objectiu és reflexionar sobre la relació que té l’educació social amb el món de la salut mental i contribuir a enriquir i ubicar aquesta disciplina.
Castellano: Este reportaje analiza las tareas del educador social dentro de tres proyectos innovadores que se están llevando a cabo en la actualidad en Barcelona. El objetivo es reflexionar sobre la relación que tiene la educación social con el mundo de la salud mental y contribuir a enriquecer y ubicar esta disciplina.
Diálogo con Guillermo Parra y Roger Fe. Una mirada social hacia la salud mental (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 18 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Sonia Fuertes Ledesma.
2016.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: El reportatge planteja un diàleg entre dos professionals de disciplines diferents (Guillem Parra, psicòleg, i Roger Fe, educador social) al voltant de la salut mental, la seva conceptualització i les possibilitats d’actuar-hi des de l’acció social. El debat ha estat dinamitzat per Sonia Fuertes.
Castellano: El reportaje plantea un diálogo entre dos profesionales de disciplinas diferentes (Guillermo Parra, psicólogo, y Roger Fe, educador social) en torno a la salud mental, su conceptualización y las posibilidades de actuar desde la acción social. El debate ha sido dinamizado por Sonia Fuertes.
La sociedad enferma (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 18 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Isabel García Caparrós.
2016.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Tenint en compte que termes com salut, molèstia o malaltia són construccions de tipus cultural i de significat variable segons el context, i que la societat és un immens grup resultat de la suma dels seus components individuals; la hiperactivitat, la sobreestimulació o la desmotivació s’analitzen com a agents patògens d’una epidemiologia cada vegada més actual, plantejant qui (societat o individu) és el “germen” i qui és la “curació”.
Teniendo en cuenta que términos como salud, molestia o enfermedad son construcciones de tipo cultural y de signifi ado variable según el contexto, y que la sociedad es un inmenso grupo resultado de la suma de sus componentes individuales; la hiperactividad, la sobreestimulación o la desmotivación analizan como agentes patógenos de una epidemiología cada vez más actual, planteando que (sociedad o individuo) es el “germen” y quién, como, es la “curación”.
Diálogo poético (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 18 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Jose Luis García Ruiz, Cristina García Gómez.
2016.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Diàleg poètic entre el Jose Luis i la Cristina garcía.
El Jose Luis, cuiner durant molts anys, i “usuari” d’algun servei de salut mental en un dels moments més durs de la seva vida, quan es va trobar vivint al carrer. Continua vinculat amb la Fundació Arrels, on col·labora en diverses accions i tallers i, cada dia, continua amb la seva dèria terapèutica, explicar allò que no es veu, allò que se sent, allò que passa al seu entorn, tot dibuixant, pintant i escrivint poesia.
La Cristina, educadora social, amb més de 7 anys d’experiència laboral en salut mental, amb una trajectòria prèvia de treball amb dones i persones amb diversitat funcional. Des de fa uns anys forma part de l’Asociación Cultural Mecánica Planetaria, que, entre altres accions, organitza Poesíaen la Penumbra, espai de poesia a Barcelona, i coorganitza l’Slham Poetry de l’Hospitalet.
Diálogo poético entre el Jose Luis y Cristina garcía.
Jose Luis, cocinero durante muchos años, y “usuario” de algún servicio de salud mental en uno de los momentos más duros de su vida, cuando se encontró en la calle. Sigue vinculado con la Fundación Raíces, donde colabora en diversas acciones y talleres y, cada día, continúa con su obsesión terapéutica, explicar lo que no se ve, lo que se siente, lo que ocurre en su entorno, dibujando, pintando y escribiendo poesía.
Cristina, educadora social, con más de 7 años de experiencia laboral en salud mental, con una trayectoria previa de trabajo con mujeres y personas con diversidad funcional. Desde hace unos años forma parte de la Asociación Cultural Mecánica Planetaria, que, entre otras acciones, organiza poesías la Penumbra, espacio de poesía en Barcelona, y coorganiza el Slham Poetry del Hospitalet.
¿Y si conectamos la educación social y el desarrollo rural? (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 18 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Javier Paniagua Gutiérrez.
2016.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Aquest article és una reflexió sobre el lloc que pot ocupar el desenvolupament local als territoris rurals, com un àmbit professional dels i les professionals de l’educació social.
Castellano: Este artículo es una reflexión sobre el lugar que puede ocupar el desarrollo local en los territorios rurales, como un ámbito profesional de los y las profesionales de la educación social.
Escribir sobre educación social. Reflexión y aprendizaje (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 18 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: David Vázquez Villamor.
2016.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Darrere l’acció d’escriure s’amaga un tempsper a la reflexió, però també una actitud davantla vida. Si estem vius, demostrem-ho. Des de la revisió permanent, l’article es construeix arran de la comunicació i testimoni de diferents educadors i educadores socials de base.
Castellano: Detrás de la acción de escribir se esconde un tiempo para la reflexión, pero también una actitud de avanzar en la vida. Si estamos vivos, lo demostramos. Desde la revisión permanente, el artículo se construye a raíz de la comunicación y testimonio de diferentes educadores y educadoras sociales de base.
La práctica socioeducativa con familias en procesos de pérdida y recuperación de la vivienda. Mi experiencia en la Fundación Hàbitat3 (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 18 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Carla Roche Roca.
2016.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Aquesta és una reflexió sobre l’acció socioeducativa que es porta a terme amb les famílies provinents de la Mesa d’Emergències de l’Ajuntament de Barcelona, des de l’Àrea Social de la Fundació Hàbitat3, entitat d’iniciativa privada sense ànim de lucre promoguda per la Taula del Tercer Sector de Catalunya.
Castellano: Esta es una reflexión sobre la acción socioeducativa que se lleva a cabo con las familias provenientes de la Mesa de Emergencias del Ayuntamiento de Barcelona, desde el Área Social de la Fundación Hàbitat3, entidad de iniciativa privada sin ánimo de lucro promovida por la Mesa del Tercer Sector de Cataluña.
El poder del juego en la educación social: hasta la gamificación y más allá (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 18 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Esther Hierro.
2016.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Què fa al joc quelcom tan poderós en general i particularment en educació? D’on prové aquesta força profunda que ens empeny a jugar al llarg de la vida? Sens dubte, des de l’educació social podem aprofitar la pedagogia lúdica com a estratègia, metodologia i tècnica, en molts contextos i col·lectius.
Castellano: ¿Qué hace al juego algo tan poderoso en general y particularmente en educación? De dónde proviene esta fuerza profunda que nos empuja a jugar a lo largo de la vida? Sin duda, desde la educación social podemos aprovechar la pedagogía lúdica como estrategia, metodología y técnica, en muchos contextos y colectivos.
Pinceladas de los mejores trabajos finales de grado de la comunidad catalana (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 18 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Margarida Torres Franco.
2016.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
El reportatge ens mostra nou projectes innovadors d’educació social. S’hi poden observar breus pinzellades dels millors TFG de les diferents universitats catalanes. S’hi destaquen algunes característiques comunes i la figura de l’educador en cada treball.
El reportaje nos muestra nueve proyectos innovadores de educación social. Se pueden observar breves pinceladas de los mejores TFG de las diferentes universidades catalanas. Se destacan algunas características comunes y la figura del educador en cada trabajo.
Los colores del VII Congreso de Educación Social (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 18 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Asier Félix, Iñigo Rodríguez, Raúl Luceño, Marimar Román.
2016.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: L’objectiu d’aquest reportatge és analitzar, des d’un paradigma crític i innovador, el desenvolupamentdel VII Congrés d’Educació Social (Sevilla, abril 2016). Es pretén teixir, des d’una perspectiva constructiva i a través d’una mirada coral, un relat que permeti retrotreure els moments més àlgids que s’hi van viure i esclarir les claus que entenem que són més rellevants per a (re)definir i (re)situar noves perspectives professionals que encaminin l’educació social cap a un futur basat en la innovació.
Castellano: El objetivo de este reportaje es analizar, desde un paradigma crítico e innovador, el desarrollo del VII Congreso de Educación Social (Sevilla, abril 2016). Se pretende tejer, desde una perspectiva constructiva ya través de una mirada coral, un relato que permita retrotraer los momentos más álgidos que se vivieron y esclarecer las claves que entendemos que son más relevantes para (re) de definir y (re) situar nuevas perspectivas profesionales que encaminen la educación social hacia un futuro basado en la innovación.
En tierra de maravillas. Un viaje por la salud mental (Original en catalán)
2016.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Vam demanar a la Patrícia –àlies Patossa– que s’inspirés en l’Alícia en Terra de Meravelles per il·lustrar la portada del nostre número 18. I res millor que el capítol on la llebre i el barreter prenen el te, un dels més esbojarrats del llibre de Lewis Carroll. El viatge de l’Alícia està ple de personatges psicodèlics, surrealistes, extravagants, tocats de l’ala que, en el seu context, es mouen com un peix a l’aigua.
Un univers on l’Alícia, presumptament l’únic personatge assenyat, és la que no encaixa, la inadaptada, la rareta. Avui sabem moltes més coses del nostre cervell i, com més coses sabem, més complicat ens és posar etiquetes de bona o mala salut mental. Tot i així, ens continua fent por allò que no entenem. Només cal veure com recorren a aquestes etiquetes els mitjans de comunicació quan no tenen respostes per al comportament agressiu d’algú. No relativitzar ni minimitzar els problemes de salut mental (no tot són maneres de ser al davant de la vida) ni etiquetar o estigmatitzar les persones és el camí.
L’única possibilitat d’un abordatge humà passa pel coneixement: entendre i comprendre la ment ens ajuda a construir una societat en què barreters, llebres, reines, conills, alícies i gats de Cheshire puguin tenir, tots, el seu lloc al món.
Sera Sánchez
Membre del Consell de Redacció
30 de octubre de 1996: nace el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Cataluña (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 19 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Rafel López Zaguirre.
2017.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Vint anys després de la creació del Collegi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya, aprovada pel Parlament de Catalunya el 30 d’octubre de 1996, l’article pretén donar una mirada enrere per conèixer i reconèixer quins van ser els elements que van permetre la creació i les primeres passes del CEESC.
Castellano: Veinte años después de la creación del Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Cataluña, aprobada por el Parlamento de Cataluña el 30 de octubre de 1996,
el artículo pretende dar una mirada atrás para conocer y reconocer cuáles fueron los elementos que permitieron la creación y los primeros pasos del CEESC.
Virtudes y carencias en el trabajo educativo sobre drogas (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 19 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Carles Sedó.
2017.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Des que començà la intervenció sobre drogues ens hem equivocat i hem après. Intervencions amb la corresponsabilitat de persones usuàries o respostes comunitàries autogestionades han marcat línia. Tanmateix, tenim temes per resoldre. El més important: la progressiva marginació de la visió social i la preponderància de la sanitària.
Castellano: Desde que comenzó la intervención sobre drogas nos hemos equivocado y hemos aprendido. Intervenciones con la corresponsabilidad de personas usuarias o respuestas comunitarias autogestionadas han marcado línea. Sin embargo, tenemos temas para resolver. Lo más importante: la progresiva marginación de la visión social y la preponderancia de la sanitaria.
Educación social por todas las vías (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 19 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Oscar Barril Andrés.
2017.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Entrevistem quatre professionals de l’educació social amb quatre orígens formatius diferents: un habilitat per la via de la foramció específca, un graduat, un diplomat i una habilitada per la via de l’experiència professional. Diferents generacions, diferents motivacions, diferents territoris, àmbits de treball diversos i una mateixa professió. Amb aquestes quatre entrevistes, volem saber si hi ha diferències en la intervenció social de cadascun d’ells, en la seva perspectiva laboral o en la mirada de futur de l’educador social, tot i els seus camins distints.
Castellano: Entrevistamos cuatro profesionales de la educación social con cuatro orígenes formativos diferentes: un habilitado por la vía de la formación específica, un graduado, un diplomado y una habilitada por la vía de la experiencia profesional. Diferentes generaciones, diferentes motivaciones, diferentes territorios, ámbitos de trabajo diversos y una misma profesión. Con estas cuatro entrevistas, queremos saber si hay diferencias en la intervención social de cada uno de ellos, en su perspectiva laboral o en la mirada de futuro del educador social, aunque sus caminos distintos.
Del telecentro de finales de los noventa en el espacio de experiencias educativas (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 19 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Luis Miguel Castillo Vázquez, Toni Téllez Ibáñez.
2017.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Des que van sorgir, a fnals dels anys noranta del segle XX, els telecentres han anat evolucionant paral·lelament a l’avenç tecnològic i adaptant-se a les necessitats de la ciutadania pel que fa a l’accés a les TIC i l’adquisició de competències digitals. Fem un repàs de l’evolució d’aquests espais tecnològics.
Castellano: Desde que surgieron, a finales de los años noventa del siglo XX, los telecentros han ido evolucionando paralelamente al avance tecnológico y adaptándose a las necesidades de la ciudadanía en cuanto al acceso a las TIC y la adquisición de competencias digitales. Hacemos un repaso de la evolución de estos espacios tecnológicos.
La globalización y sus efectos sobre nuestra relación con el territorio (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 19 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Domenico Di Siena.
2017.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: La globalització ha normalitzat un model de vida allunyat de la dimensió local, fet que ha generat un desarrelament de la nostra identitat social de la realitat dels territoris. La promoció de nous espais del coneixement, juntament amb dinàmiques d’intel·ligència col·lectiva situada, fa emergir una inversió de tendència.
Castellano: La globalización ha normalizado un modelo de vida alejado de la dimensión local, lo que ha generado un desarraigo de nuestra identidad social de la realidad de los territorios. La promoción de nuevos espacios del conocimiento, junto con dinámicas de inteligencia colectiva situada, hace emerger una inversión de tendencia.
El código deontológico del educador social: ecos del pasado, reflejos del presente y apuesta de futuro (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 19 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Iñaki Rodríguez Cueto.
2017.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Des de l’aprovació el 2007 del Codi Deontològic de l’Educador i l’Educadora Social, se segueix treballant per utilitzar-lo com a instrument de reflexió de la tasca socioeducativa. A continuació, se’n mostra la importància i la necessitat com a element essencial de la identitat de l’educador o educadora social.
Castellano: Desde la aprobación en 2007 del Código Deontológico del Educador y la Educadora Social, se sigue trabajando para utilizarlo como instrumento de reflexión de la tarea socioeducativa. A continuación, se muestra la importancia y la necesidad como elemento esencial de la identidad del educador social.
20 años (y más) de relación entre el mundo profesional y el mundo académico en la educación social (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 19 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Carlos Sánchez-Valverde Visus.
2017.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Aquesta col·laboració, des d’una revisió històrica i biogràfca (perquè en algunes de les situacions vaig ser-hi present), vol apropar-vos alguns elements que ajudin a dibuixar el compromís i les posicions que el col·lectiu professional (com a mínim aquell que estava organitzat en subjectes i organitzacions socials) ha tingut en aquest procés i les diferents fites en la confguració de la formació inicial i continuada de les educadores i educadors socials des fnals dels anys seixanta del segle passat.
Esta colaboración, desde una revisión histórica y biogràfica (porque en algunas de las situaciones estuve presente), quiere acercaros algunos elementos que ayuden a dibujar el compromiso y las posiciones que el colectivo profesional (como mínimo aquel que estaba organizado en sujetos y organizaciones sociales) ha tenido en este proceso y los diferentes hitos en la configuración de la formación inicial y continuada de las educadoras y educadores sociales desde finales de los años sesenta del siglo pasado.
¿De qué está hecha la idea de frontera? (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 19 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Carlos Skliar.
2017.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Si no hi ha destins traçats per endavant pot ser que una frontera sigui justament l’espai a través del qual algú pot torçar la seva vida.
Castellano: Si no hay destinos trazados de antemano puede que una frontera sea justamente el espacio a través del cual alguien puede torcer su vida.
El movimiento de transición ofrece una respuesta a los retos ecosociales de nuestro tiempo (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 19 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Ana Huertas Francisco.
2017.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: La transició aposta per la relocalització de l’economia, per la socialització de la responsabilitat i pel suport mutu per navegar per aquests temps de crisi sistèmica. Ampliar les perspectives de futur per a la societat és una tasca que requereix l’esforç coordinat i compartit de totes les persones compromeses amb el fet d’aconseguir una visió positiva per a un futur més equitatiu, sa i sostenible.
Castellano: La transición apuesta por la relocalización de la economía, por la socialización de la responsabilidad y por el apoyo mutuo para navegar por estos tiempos de crisis sistémica. Ampliar las perspectivas de futuro para la sociedad es una tarea que requiere el esfuerzo coordinado y compartido de todas las personas comprometidas con el hecho de conseguir una visión positiva para un futuro más equitativo, sano y sostenible.
Revisando la Ley de la dependencia. Una historia de sombras y luces (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 19 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Quico Mañós.
2017.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Una història d’una llei que va néixer tocada i que, a poc a poc, els governs, tant estatals com autonòmics, han anat deixant morir d’inanició. Una llei que ha tingut l’aliment i el compromís de les professions que l’han fet créixer implementant formes de treballar centrades en la persona i la qualitat de vida, i transformant un sistema sovint centrat en les tasques i l’economia en una proposta més humana i humanitzadora. Ens trobem, per tant, amb una aplicació de llums i ombres.
Castellano: Una historia de una ley que nació tocada y que, poco a poco, los gobiernos, tanto estatales como autonómicos, han ido dejando morir de inanición. Una ley que ha tenido el alimento y el compromiso de las profesiones que lo han hecho crecer implementando formas de trabajar centradas en la persona y la calidad de vida, y transformando un sistema a menudo centrado en las tareas y la economía en una propuesta más humana y humanizadora. Nos encontramos, por tanto, con una aplicación de luces y sombras.
A los diez años de la Ley de servicios sociales (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 19 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Xavier Pelegrí Viaña.
2017.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: L’11 d’octubre de 2007, es va aprovar la Llei 12/2007, de serveis socials. Aquí es fa una breu revisió crítica d’allò positiu i negatiu que conté el text legal i de les accions que encara no s’han assolit, tot i tenir en compte el temps viscut sota els efectes de la crisi.
Castellano: El 11 de octubre de 2007, se aprobó la Ley 12/2007, de servicios sociales. Aquí se hace una breve revisión crítica de lo positivo y negativo que contiene el texto legal y de las acciones que aún no se han alcanzado, a pesar de tener en cuenta el tiempo vivido bajo los efectos de la crisis.
Reflexiones en torno a la mediación y la educación social (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 19 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Isabel Bujalance Gómez.
2017.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Aquest article explica el procés que l’autora ha viscut al llarg de la seva carrera professional i mostra com des de l’exercici de l’educació social, entesa com a disciplina de base, es poden compaginar les dues professions, educació social i mediació, entenent i discernint els ponts i els paral·lelismes que hi ha entre elles.
Castellano: Este artículo explica el proceso que la autora ha vivido a lo largo de su carrera profesional y muestra cómo desde el ejercicio de la educación social, entendida como disciplina de base, se pueden compaginar las dos profesiones, educación social y mediación , entendiendo y discerniendo los puentes y los paralelismos que hay entre ellas.
Una mirada amiga a la Ley de los derechos y las oportunidades en la infancia y la adolescencia (LDOIA) – (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 19 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Araceli Lázaro Aparicio.
2017.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: La nova Llei d’infància de 2010 pretén unificar els marcs jurídics dispersos i, fins i tot, contradictoris del passat, i reconèixer l’infant com a ciutadà del present amb drets i capacitats per exercir-los. Es farà operativa si hi ha voluntat política, però també voluntat professional i social.
Castellano: La nueva Ley de infancia de 2010 pretende unificar los marcos jurídicos dispersos e, incluso, contradictorios del pasado, y reconocer al niño como ciudadano del presente con derechos y capacidades para ejercerlos. Se hará operativa si hay voluntad política, pero también voluntad profesional y social.
Los movimientos sociales pueden cambiar la sociedad (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 19 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Miquel Rubio Domínguez.
2017.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Gairebé set anys després del 15M del 2011, la societat ha demostrat un fet importantíssim: si les persones es mobilitzen poden aconseguir canviar el seu entorn més immediat. Cal continuar treballant per fomentar la participació i l’apoderament actiu d’aquelles persones per qui i amb qui treballem, i com no podria ser d’altra manera, també a Internet.
Castellano: Casi siete años después del 15M del 2011, la sociedad ha demostrado un hecho importantísimo: si las personas se movilizan pueden conseguir cambiar su entorno más inmediato. Hay que seguir trabajando para fomentar la participación y el empoderamiento activo de aquellas personas para quienes y con quienes trabajamos, y como no podría ser de otra manera, también en Internet.
La educación social. también digital (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 19 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Jordi Bernabeu.
2017.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: L’ús de l’entorn digital genera nous reptes en l’àmbit de l’acció socioeducativa. En funció de com entenguem i plantegem els seus usos construirem la nostra visió professional alhora que construirem nous criteris per a la intervenció.
Castellano: El uso del entorno digital genera nuevos retos en el ámbito de la acción socioeducativa. En función de cómo entendamos y planteamos sus usos construiremos nuestra visión profesional a la vez que vamos a construir nuevos criterios para la intervención.
La identidad profesional construida desde el grado de Educación Social (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 19 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Mercedes Aceituno Castillo.
2017.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Aquest article pretén abordar com el grau d’Educació Social pot contribuir a configurar la identitat professional. Per fer-ho, partirem d’una reflexió que permeti visualitzar l’actual formació universitària com un procés d’aprenentatge de llarg recorregut, on la seva comprensió final vindrà de mans de la incursió en l’activitat professional.
Castellano: Este artículo pretende abordar como el grado de Educación Social puede contribuir a configurar la identidad profesional. Para ello, partiremos de una reflexión que permita visualizar la actual formación universitaria como un proceso de aprendizaje de largo recorrido, donde su comprensión final vendrá de manos de la incursión en la actividad profesional.
Housing First (Primero vivienda): la clave no está en el piso (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 19 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Marta Olaria Sendra.
2017.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Estem immersos en un canvi de paradigma en el model d’intervenció amb les persones sense llar. Les administracions i entitats que hi treballen necessiten fer una profunda reflexió sobre el model que han seguit fins ara en les seves intervencions per tal de poder encarar amb fortalesa aquesta revolució.
Castellano: Estamos inmersos en un cambio de paradigma en el modelo de intervención con las personas sin hogar. Las administraciones y entidades que trabajan necesitan hacer una profunda reflexión sobre el modelo que han seguido hasta ahora en sus intervenciones para poder encarar con fortaleza esta revolución.
¿Hay algo más innovador que una educadora o un educador social? (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 19 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Roger Brufau.
2017.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: L’educació social és innovació. Aquest article desenvolupa la idea que la feina de l’educació social és totalment innovadora. La innovació és una relació, una connexió entre les persones i la feina de les educadores i educadors socials. L’article defineix els quatre elements que emmarquen la feina de l’educació social i intenta unir-los amb els principis clau per a la innovació reeixida. L’aparellament dels principis d’innovació reeixida i l’educació social permet definir les eines centrals que cal utilitzar en la feina del dia a dia de les educadores i educadors socials cap a una feina centrada en la proactivitat i les persones.
Castellano: La educación social es innovación. Este artículo desarrolla la idea de que el trabajo de la educación social es totalmente innovador. La innovación es una relación, una conexión entre las personas y el trabajo de las educadoras y educadores sociales. El artículo define los cuatro elementos que enmarcan el trabajo de la educación social e intenta unirlos con los principios clave para la innovación exitosa. El emparejamiento de los principios de innovación exitosa y la educación social permite definir las herramientas centrales a utilizar en el trabajo del día a día de las educadoras y educadores sociales hacia un trabajo centrada en la proactividad y las personas.
Número especial. 20 años y más
2017.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Aquest any, el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya celebra el seu 20è aniversari. Una bona manera de celebrar-lo és recordant i avaluant aquests 20 anys, reflexionant sobre aquells elements que han estat més rellevants en la nostra professió.
Per això es presenta un Quaderns d’Educació Social diferent, exclusiu per a aquests 20 anys, que utilitza la cronologia temporal (des de l’any 1996 fins a l’actualitat) com a pretext per poder introduir diversos temes clau relacionats amb l’educació social, com ara la mediació, la legislació marc, la formació dels professionals, la deontologia professional, entre molts d’altres, i per conèixer la seva evolució al llarg d’aquests anys.
Hi trobareu articles en diferents formats que aporten elements històrics, reflexions actuals i visió de futur; és a dir, volem deixar per escrit el nostre passat (d’on venim, per a què estem aquí…), entendre el que estem vivint (el present de la professió) i aportar pinzellades de cap a on anem (futur).
Des dels Quaderns seguim compartint el saber per afavorir la difusió i l’aprofundiment de temes d’interès per a l’Educació Social.
¿Identidad colectiva? El ‘nosotros’ antagonista (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 20 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Richi Giménez.
2018.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: En un món que cada cop més apunta a fomentar una identitat individualista i despolititzada, proposem pensar si és possible construir una identitat col·lectiva polititzada en el sentit que aporti un pensament cr´ític que generi pràctiques antagonistes davant del discurs homogeneïtzador capitalista.
Castellano: En un mundo que cada vez más apunta a fomentar una identidad individualista y despolitizada, proponemos pensar si es posible construir una identidad colectiva politizada en el sentido de que aporte un pensamiento crítico que genere prácticas antagonistas frente al discurso homogeneizador capitalista.
La identidad: gobierno y resistencia en los límites intersubjetivos de la modernidad neocolonial (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 20 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Grecia Guzmán Martínez, Margot Pujol i Llombart.
2018.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: La identitat és un procés psicosocial en què s’articulen relacions de poder intereseccionals que, en el context de la modernitat neocolonial europea, generen desitjos, vincles i possibilitats d’acció asimètriques. Aquesta qüestió pot ser analitzada des d’una mirada crítica als imaginaris inclusius que en la pràctica continuen sent excloents, especialment quan es tracta d’aproximar-se a la joventut racialitzada.
Castellano: La identidad es un proceso psicosocial en que se articulan relaciones de poder intereseccionals que, en el contexto de la modernidad neocolonial europea, generan deseos, vínculos y posibilidades de acción asimétricas. Esta cuestión puede ser analizada desde una mirada crítica a los imaginarios inclusivos que en la práctica siguen siendo excluyentes, especialmente cuando se trata de aproximarse a la juventud racializada.
Desde la cuna hacia la identidad líquida (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 20 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Núria Riera Fusté, Alicia Mesas Parra.
2018.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Els atemptats del passat 17 d’agost a Barcelona i Cambrils han causat un alt impacte social i han posat en dubte els conceptes bàsics i el model de polítiques socials aplicades fins aleshores. Aquest fet fa necessària la construcció d’un nou paradigma social basat en l’acceptació de les identitats líquides.
Castellano: Los atentados del pasado 17 de agosto en Barcelona y Cambrils han causado un alto impacto social y han puesto en duda los conceptos básicos y el modelo de políticas sociales aplicadas hasta entonces. Este hecho hace necesaria la construcción de un nuevo paradigma social basado en la aceptación de las identidades líquidas.
Cuerpos extraños para una educación social decolonial (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 20 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Asun Pié Balaguer, Jordi Planella Ribera
2018.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Aquest text aborda una reflexió sobre el cos en la pràctica de l’educació social. La perspectiva trans, així com altres resistències produïdes pels cossos no normatius, ens mostren la necessitat d’introduir la dimensió simbòlica i subjectiva dels cossos de l’educació social. Aquesta narrativitat dels cossos es presenta com a essencial per (re)pensar les pràctiques de l’educació social.
Castellano: Este texto aborda una reflexión sobre el cuerpo en la práctica de la educación social. La perspectiva trans, así como otras resistencias producidas por los cuerpos no normativos, nos muestran la necesidad de introducir la dimensión simbólica y subjetiva de los cuerpos de la educación social. Esta narratividad de los cuerpos se presenta como esencial para (re) pensar las prácticas de la educación social.
Estimulando la emprendeduría digital femenina entre las adolescentes (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 20 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: María Parga Blanco, Anna Rubio Carbó.
2018.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Quan els ulls brillen d’emoció… L’experiència del Technovation Challenge.
Participar en grup en el disseny i programació d’una app que resolgui un problema social i defensar-lo en anglès davant d’un jurat ha estat un repte real, tecnològic, de disseny i de negoci per a més de 15.000 noies d’entre 10 i 18 anys d’arreu del món. Us n’expliquem els aprenentatges conscients i inconscients en un projecte enriquidor molt extrapolable a milers de situacions educatives de contextos molt diferents.
Castellano: Cuando los ojos brillan de emoción … La experiencia del Technovation Challenge
Participar en grupo en el diseño y programación de una app que resuelva un problema social y defenderlo en inglés ante un jurado ha sido un reto real, tecnológico, de diseño y de negocio para más de 15.000 chicas de entre 10 y 18 años de todo el mundo. Os explicamos los aprendizajes conscientes e inconscientes en un proyecto enriquecedor muy extrapolable a miles de situaciones educativas de contextos muy diferentes.
Historias que dejan huella (digital): El webdoc HEBE como metodología / herramienta de investigación sobre el empoderamiento (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 20 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Manel Jiménez Morales, Alan Salvadó Romero
2018.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Aquest article exposa la metodologia aplicada al projecte HEBE sobre l’apoderament juvenil. A través de la creació d’un documental interactiu, HEBE proposa un instrument per a la recerca col·laborativa que vol destacar els relats personals i introspectius al voltant del concepte d’apoderament.
Castellano: Este artículo expone la metodología aplicada al proyecto HEBE sobre el empoderamiento juvenil. A través de la creación de un documental interactivo, HEBE propone un instrumento para la investigación colaborativa que quiere destacar los relatos personales e introspectivos en torno al concepto de apoderamiento.
Tensegridad en las relaciones sociales. Una mirada mosaico (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 20 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Ferran Trinidad, Carme Trinidad.
2018.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: L’article neix de la reflexió per una inquietud: el tractament integral de la salut de les persones, que inclou la salut en les seves relacions. Per explicar la necessitat d’aquesta mirada, fem un paral·lelisme entre un concepte arquitectònic (la tensegritat) i una persona i les seves relacions.
Castellano: El artículo nace de la reflexión por una inquietud: el tratamiento integral de la salud de las personas, que incluye la salud en sus relaciones. Para explicar la necesidad de esta mirada, hacemos un paralelismo entre un concepto arquitectónico (la tensegridad) y una persona y sus relaciones.
El acompañamiento profesional en el sinhogarismo: un trabajo artesanal (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 20 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Estefanía Araguás Medina, Andrés Molina Pacheco
2018.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: El nou posicionament professional que proposa el model Housing First ens ha dut a la necessitat d’un gir substancial, a una feina d’artesania humana. Un treball centrat en el procés de millora de les persones, prenent consciència que apoderar implica reconèixer i cedir poder a l’altre.
Castellano: El nuevo posicionamiento profesional que propone el modelo Housing First nos ha llevado a la necesidad de un giro sustancial, a un trabajo de artesanía humana. Un trabajo centrado en el proceso de mejora de las personas, tomando conciencia de que apoderarse implica reconocer y ceder poder al otro.
La ciudad y el urbanismo como herramientas educativas (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 20 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Andrés Martínez de la Riva Díaz.
2018.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Aquest article vol explorar les possibilitats educatives de la ciutat apropant-se a les seves dimensions educatives i situant-la com a escenari per al desenvolupament d’actes educatius en relació amb processos de transformació urbana, on el paper de l’urbanista és d’agent transmissor o transmissora de coneixements.
Castellano: Este artículo quiere explorar las posibilidades educativas de la ciudad acercándose a sus dimensiones educativas y situándola como escenario para el desarrollo de actos educativos en relación con procesos de transformación urbana, donde el papel del urbanista es de agente transmisor o transmisora de conocimientos.
Educación social en prisión … ¿y por qué no? (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 20 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Núria Llopis Roca.
2018.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: El reportatge ens aproxima, a partir de la veu d’onze professionals, als ritmes i als espais de l’educació social dins d’un espai privatiu de llibertat. A la vegada, pretén dibuixar algunes pinzellades sobre l’evolució de la professió des de l’inici fins al moment actual amb una consigna comuna: tot és possible fins que no es demostri el contrari.
Castellano: El reportaje nos aproxima, a partir de la voz de once profesionales, los ritmos y los espacios de la educación social dentro de un espacio privativo de libertad. A la vez, pretende dibujar algunas pinceladas sobre la evolución de la profesión desde el inicio hasta el momento actual con una consigna común: todo es posible hasta que no se demuestre lo contrario.
Identidades (Original en catalán)
2018.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
L’entrada al nou mil·lenni ha comportat una sacsejada a la condició humana. La visió de la globalització econòmica, la irrupció de les noves tecnologies virtuals, la hiperconnectivitat, la robotització del món laboral, les bombolles i crisis sistèmiques, el canvi climàtic, la mobilitat geogràfica, l’extensió de la guerra, les diferències entre continents, la irrupció de nous moviments socials igualitaristes i d’extrema dreta a Occident o les noves dinàmiques laborals.
Tots aquests factors han estat en constant evolució al llarg dels anys i, d’alguna manera, el canvi forma part de la humanitat. Però podem coincidir en el fet que ens trobem en una paradoxa d’època: mentre estem connectats i podem explorar la condició humana amb quotes de llibertat mai vistes, també ens trobem amb els límits d’un sistema que produeix grans desigualtats i consumeix el planeta, fent necessària una aturada per pensar-nos com a éssers dependents.
Aquest context fa mutar les concepcions i les maneres de construir la identitat, una de les grans preocupacions de les disciplines socials. En tant que duem a terme una pràctica socialitzadora, les educadores no podem mirar aquesta realitat de reüll.
La identitat la construïm a partir de l’experiència, entre allò que està establert i la capacitat de transgressió i recreació que tenim com a éssers culturals. És en aquest “entre” on l’educació se situa i pot pensar en la seva tasca.
L’educació social és una pràctica que pot ser útil a les persones si és capaç de generar alternatives als trajectes socialment previstos i obre espais on les persones puguin desplegar les seves capacitats mentre circulen pel món social i cultural que les envolta.
Massa sovint la nostra manera de treballar es tradueix en una acció individualitzada que, sent necessària, resulta incompleta. Acostumem a deixar en un segon pla la mirada col·lectiva; és a dir, ens fxem poc en els condicionants socials i com afecten allò individual. En conseqüència, no acostumem a plantejar respostes col·lectives a problemes individuals.
Aquest número dels Quaderns d’Educació Social us proposa una aturada per pensar entorn de la identitat i la seva construcció. Ho fem des de llocs diversos i amb voluntat d’obertura. Davant el context actual, podem optar pel pessimisme paralitzador o per la incertesa que reconeix els dubtes però troba camins per explorar.
Bona lectura!
Joan Gener Barbany
Membre del Consell de Redacció
Si tú no piensas, otros lo harán por ti. La educación social como profesión reflexiva (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 21 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Esther Subias.
2020.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Conversa amb la Pilar Verdaguer, l’Asun Pie i la Marta Venceslao dinamitzada pel Joan Gener, sobre la necessitat, la possibilitat i la viabilitat de reflexionar en el marc de la professió de l’educació social. Conversa oberta i pública, en la qual es va convocar les educadores i educadors socials al diàleg, en fòrum públic.
Castellano: Conversación con Pilar Verdaguer, Asun Pie y Marta Venceslao dinamizada por Juan Enero, sobre la necesidad, la posibilidad y la viabilidad de reflexionar en el marco de la profesión de la educación social. Conversación abierta y pública, en la que se convocó a las educadoras y educadores sociales al diálogo, en foro público.
Pensar y actuar con filosofía en relación con el riesgo: la educación social en la época del Big Data (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 21 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Graeme Tiffany.
2020.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: La intervenció primerenca és rellevant en l’educació social i, des de fa uns anys, la predicció i prevenció de l’anomenat “risc social” s’encamina cap a l’ús del “Big Data” i les analítiques predictives. Són sistemes que limiten la decisió professional i els drets de participació de les persones. La “filosofia comunitària” esdevé una alternativa que impulsa el pensament crític i la col·laboració creativa per assolir el benefici mutu.
Castellano: La intervención temprana es relevante en la educación social y, desde hace unos años, la predicción y prevención del llamado “riesgo social” se encamina hacia el uso del “Big Data” y las analíticas predictivas. Son sistemas que limitan la decisión profesional y los derechos de participación de las personas. La “filosofía comunitaria” se convierte en una alternativa que impulsa el pensamiento crítico y la colaboración creativa para alcanzar el beneficio mutuo.
El deseo profesional de los educadores sociales. Maneras de estar en el ejercicio de un anhelo (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 21 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Paola Fryd Schapira.
2020.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Recorregut a través de formes de comprendre el desig professional de les educadores i educadors socials. Aquestes maneres de percebre impliquen situar on sorgeix particularment aquest anhel, quina ha estat la trajectòria en cadascun dels professionals, així com quins moviments cal efectuar perquè el desig es mantingui en el temps, es renovi en cada acte educatiu.
Castellano: Recorrido a través de formas de comprender el deseo profesional de las educadoras y educadores sociales. Estas maneras de percibir implican situar donde surge particularmente este anhelo, cuál ha sido la trayectoria en cada uno de los profesionales, así como qué movimientos hay que efectuar para que el deseo se mantenga en el tiempo, se renueve en cada acto educativo.
La reflexión en la intervención socioeducativa con jóvenes (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 21 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Carles Vila Mumbrú.
2020.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: La reflexió forma part de la intervenció socioeducativa. Cal preveure’n el temps i els recursos necessaris. Els processos de reflexió i recerca aporten coneixement, resultats i també satisfacció i millors condicions laborals a les professionals de l’educació social.
Castellano: La reflexión forma parte de la intervención socioeducativa. Hay que prever el tiempo y los recursos necesarios. Los procesos de reflexión y búsqueda aportan conocimiento, resultados y también satisfacción y mejores condiciones laborales a las profesionales de la educación social.
El arte de interrogarse (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 21 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Susana Brignoni.
2020.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Es tracta d’una reflexió basada en una experiència de treball que transcorre entre diferents pràctiques en àmbits socioeducatius. Intento mostrar el valor que té per a la feina quotidiana interrogar les certeses que són la causa de la seva impossibilitat.
Castellano: Se trata de una reflexión basada en una experiencia de trabajo que transcurre entre diferentes prácticas en ámbitos socioeducativos. Intento mostrar el valor
que tiene para el trabajo cotidiano interrogar las certezas que son la causa de su imposibilidad.
Huertos sociales ecológicos: acción educativa y soberanía alimentaria (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 21 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Silvia Lobera Serrano, Annaïs Sastre Morató.
2020.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Els horts socials ecològics són un dispositiu educatiu i una pràctica de transformació social per a la sobirania alimentària: promouen la millora de competències individuals, la cohesió social i la generació de xarxes de suport mutu, així com l’apoderament en els sistemes alimentaris locals.
Castellano: Los huertos sociales ecológicos son un dispositivo educativo y una práctica de transformación social para la soberanía alimentaria: promueven la mejora de competencias individuales, la cohesión social y la generación de redes de apoyo mutuo, así como el empoderamiento en los sistemas alimentarios locales.
Diomcoop, una cooperativa para un cambio de mirada (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 21 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Lucía Andújar Llosa.
2020.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Aquest article reflexiona al voltant de la creació d’una cooperativa d’intervenció social com a resposta propositiva davant una situació de conflicte per promoure un canvi de mirada de la societat envers un col·lectiu determinat que permeti l’aparició d’un marc d’oportunitat per a la millora de la situació de vida de les persones.
Castellano: Este artículo reflexiona en torno a la creación de una cooperativa de intervención social como respuesta propositiva ante una situación de conflicto para promover un cambio de mirada de la sociedad hacia un colectivo determinado que permita la aparición de un marco de oportunidad para la mejora de la situación de vida de las personas.
Herramientas para transformar el machismo y la heteronormatividad con jóvenes -y no tan jóvenes – (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 21 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Edurne Jiménez Pérez.
2020.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Presentem quatre recursos per prevenir violències relacionades amb el gènere i fomentar l’educació emocional amb joves i professionals. Són descarregables al nostre web i, amb llenguatges senzills i exemples quotidians, contribueixen a la transformació del masclisme i l’heteronormativitat.
Castellano: Presentamos cuatro recursos para prevenir violencias relacionadas con el género y fomentar la educación emocional con jóvenes y profesionales. Son descargables en nuestra web y, con lenguajes sencillos y ejemplos cotidianos, contribuyen a la transformación del machismo y la heteronormatividad.
El Rec Comtal: un gran equipamiento invisible (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 21 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Antonio Alcántara, Mercè Aranda, Ernesto Morales.
2020.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: La reivindicació veïnal va recuperar el tram de l’històric Rec Comtal situat entre Montcada i Reixac i Nou Barris, a Barcelona. I la cooperació entre veïnat, serveis i administracions va crear el projecte d’acció comunitària “El Rec es mou!” amb la finalitat de generar pertinença i cohesió social.
Castellano: La reivindicación vecinal recuperó el tramo del histórico Rec Comtal situado entre Montcada i Reixac y Nou Barris, en Barcelona. Y la cooperación entre vecindario, servicios y administraciones creó el proyecto de acción comunitaria “El Rec se mueve!” con el fin de generar pertenencia y cohesión social.
Adolescentes que migran solos: trabajar desde la trinchera (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 21 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Laura Sayavera.
2020.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Aquest reportatge repassa l’evolució del fenomen de la infància i la joventut migrada sola i posa el focus en el paper que té la figura de l’educador social en l’actual context de saturació del sistema de protecció. Recull també el testimoni d’adolescents que han migrat sols.
Castellano: Este reportaje repasa la evolución del fenómeno de la infancia y la juventud migrada sola y pone el foco en el papel que tiene la figura del educador social en el actual contexto de saturación del sistema de protección. Recoge también el testimonio de adolescentes que han migrado solos.
Acción, reflexión y búsqueda (Original en catalán)
2020.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
En aquest número es va apostar per fer visible la tasca intel·lectual que s’activa en el fet educatiu, dedicar-hi el monogràfic, posant la lupa entorn de projectes on la reflexió esdevé el motor de l’acció.
Així, ens interroguem al voltant de qüestions diverses que potser ens poden ajudar a prendre consciència del valor del cercle reflexió, recerca, acció, reflexió…, algunes de les quals podrien ser: es pot avançar sense saber?, quines necessitats formatives emergeixen durant la seva trajectòria i com les satisfan?, com construeixen coneixement?, com desenvolupen estratègies metodològiques adequades?, com fomenten la creativitat?, com poden alimentar el desig per seguir endavant? La idea del monogràfic no és que hi trobeu les respostes, però sí elements suggeridors per poder-les respondre.
A banda i fora del monogràfic, hi trobareu diferents continguts de temàtiques diverses, com els adolescents que migren sols, els horts socials ecològics o d’eines per transformar el masclisme i l’heteronormativitat amb joves.
Educación social y control. La pandemia del Covidien-19 como lente de aumento (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 22 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Marta Venceslao.
2020.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Al llarg de la història, l’educació social ha estat travessada per tensions que no han deixat de confrontar-la amb diferents encàrrecs de control. Aquest article presenta un treball exploratori sobre les lògiques que vertebren el camp social educatiu com a mecanisme de contenció de determinats sectors.
Castellano: A lo largo de la historia, la educación social ha sido atravesada por tensiones que no han dejado de confrontarla con diferentes encargos de control. Este artículo presenta un trabajo exploratorio sobre las lógicas que estructuran el campo social educativo como mecanismo de contención de determinados sectores.
Educación social en el siglo XXI: madurando entre crisis, retos y oportunidades. La “Casa Grande de la Educación Social” (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 22 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Carlos Sánchez-Valverde Visus.
2020.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: S’analitzen les fites de l’educació social a l’inici del segle xxi, destacant que, quan hem anat plegats, cercant consensos i espais de negociació social, han avançat les nostres posicions. I es proposa com a repte al creació de la “Casa Gran de l’Educació Social”, en la qual som tots i totes els que hi intervenim.
Castellano: Se analizan las metas de la educación social al inicio del siglo XXI, destacando que, cuando hemos ido juntos, buscando consensos y espacios de negociación social, avanzaron nuestras posiciones. Y se propone como reto al creación de la “Casa Grande de la Educación Social”, en la que somos todos y todas los que intervenimos.
Acción educativa, entre la emergencia y el aislamiento (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 22 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: João França.
2020.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: El confinament associat a la pandèmia de la COVID-19 ha generat un impacte social important que s’allargarà en el temps. Els col·lectius més vulnerables s’han vist especialment afectats. Aquest article recull l’experiència i els efectes del confinament en sis àmbits diferents de l’educació social.
Castellano: El confinamiento asociado a la pandemia de la Covidien-19 ha generado un impacto social importante que se alargará en el tiempo. Los colectivos más vulnerables se han visto especialmente afectados. Este artículo recoge la experiencia y los efectos del confinamiento en seis ámbitos diferentes de la educación social.
Allí donde no llega la institución: imaginación comunitaria en contexto de coronavirus (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 22 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Yerai S. Iborra.
2020.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: La crisi provocada per la COVID-19 ha extremat les necessitats dels col·lectius més vulnerables i ha fet aflorar, amb més força si és possible, la tensió que viuen en la seva relació amb les institucions. Però també ha aguditzat les respostes autònomes i de base comunitària.
Castellano: La crisis provocada por la Covidien-19 ha extremado las necesidades de los colectivos más vulnerables y ha hecho aflorar, con más fuerza si cabe, la tensión que viven en su relación con las instituciones. Pero también ha agudizado las respuestas autónomas y de base comunitaria.
¿Todo irá bien? Confinamientos, incertidumbres, invenciones … (Original en catalán)
2020.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
El context de pandèmia per COVID-19 que estem vivint requereix que els professionals de l’educació social ens adaptem un cop més. Presenta nous reptes, però sobretot suposa una crisi humana, social i econòmica per a tots i totes. La nostra professió s’hauria de fer més visible ara més que mai, no tant en la seva vessant tècnica i metodològica, sinó en la seva funció sociocrítica i política. Per a nosaltres no és negociable: posem la vida al centre. Optem per la defensa de la vida, la vida digna, la vida plena. Ens reivindiquem com una professió de vida.
Des de Quaderns hem volgut defugir la mirada curta i hem evitat afegir-nos al soroll de la immediatesa informativa que ha marcat el temps de confinament, aportant una mica de distància i perspectiva. Obrim una escletxa que ens faciliti elements per confrontar-nos amb aquest desafiament.
Del dret i del revés: maneres d’habitar la ciutat (Original en catalán)
Desembre (Diciembre) 2021.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Aquest número de Quaderns insisteix en dues necessitats. La primera és que la nostra pràctica professional ha de generar espais per a l’acció reflexiva i ha d’utilitzar l’escriptura com a eina. La segona, que la reflexió, l’escriptura i la lectura poden ser un espai col·lectiu.
Per això, hem volgut crear situacions de treball compartit i dialogat, i hem alternat processos de redacció i formats més habituals amb d’altres de més experimentals, amb la voluntat d’elaborar articles corals amb la implicació de diverses persones.
Així com repensem formats, anem repensant la revista, per tal que sigui cada cop més col·lectiva i esdevingui un altaveu útil, capaç de fer preguntes i experimentar respostes al voltant d’una pràctica professional que actua pels drets socials i per unes vides dignes. Volem que el Quaderns d’Educació Social estimuli el pensament crític, divergent i complex.
Educació social: habitar el conflicte per garantir drets de ciutadania (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 23 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Rafael Crespo Ubero. Montse Santolino Prieto.
2021.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Ciutadania es fa servir des de diverses cosmovisions i interessos. Des d’una visió històrica de ciutadania, del que queda per recórrer en reconeixement i exercici de drets per a tothom, ens centrem en el rol de l’educació social, en els reptes i oportunitats que afronta en una crisi estructural i de reformulació professional.
Castellano: Ciudadanía se utiliza desde diversas cosmovisiones e intereses. Desde una visión histórica de ciudadanía, de lo que queda por recorrer en reconocimiento y ejercicio de derechos para todos, nos centramos en el rol de la educación social, en los retos y oportunidades que afronta en una crisis estructural y de reformulación profesional.
Educació social, un dret de la ciutadania? (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 23 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Laura Sayavera Basón.
2021.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Aquest article recull les reflexions de quatre educadores socials que treballen en àmbits diferents. Han conversat virtualment sobre les implicacions que té per a la professió el fet de pensar l’educació social com un dret de la ciutadania, prenent com a referència la definició d’ASEDES.
Castellano: Este artículo recoge las reflexiones de cuatro educadoras sociales que trabajan en distintos ámbitos. Han conversado virtualmente sobre las implicaciones que tiene para la profesión el pensar la educación social como un derecho de la ciudadanía, tomando como referencia la definición de ASEDES.
La gestió comunitària de projectes culturals com a clau de democratització urbana (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 23 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Santi Eizaguirre Anglada.
2021.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: En aquest article s’exposen alguns dels referents comuns de la història d’autoorganització i lluita popular que representen els projectes de gestió comunitària d’espais culturals. En base a diferents exemples d’iniciatives sorgides a la geografia urbana catalana analitzem els valors i principis amb els quals promouen una aproximació a la gestió cultural de caire socialment transformador.
Castellano: En este artículo se exponen algunos de los referentes comunes de la historia de autoorganización y lucha popular que representan a los proyectos de gestión comunitaria de espacios culturales. En base a distintos ejemplos de iniciativas surgidas en la geografía urbana catalana analizamos los valores y principios con los que promueven una aproximación a la gestión cultural de cariz socialmente transformador.
Serà que no volem saber (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 23 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Chaimae Benlemchkraf, Fàtima Saman, Ana Maria Cosmina Pricop.
2021.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Aquest article s’articula a l’entorn d’una gravació en quatre idiomes –l’urdú, l’anglès, el dàrija i el romanès– de la interpretació del text Lengua o muerte, arran d’un treball artístic de Dani Zelko. Una acció articulada per tres joves que problematitzen sobre què és el que entenem per transmissió i escolta en la pràctica social.
Castellano: Este artículo se articula en torno a una grabación en cuatro idiomas –urdu, inglés, daríja y rumano– de la interpretación del texto Lengua o muerte, a raíz de un trabajo artístico de Dani Zelko. Una acción articulada por tres jóvenes que problematizan sobre qué es lo que entendemos por transmisión y escucha en la práctica social.
Control, categories socials i interseccionalitat: repensant la pràctica de l’educació social (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 23 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Cristian Carrer, Patricia Aljama.
2021.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: Les professionals de l’educació social intervenen amb subjectes que s’identifiquen amb diverses categories socials que s’entrecreuen i que poden esdevenir opressores. Aquest article reflexiona al voltant de la pràctica professional com a element d’un dispositiu governamental que incideix sobre els processos de subjectivació.
Castellano: Las profesionales de la educación social intervienen con sujetos que se identifican con diversas categorías sociales que se cruzan y que pueden convertirse en opresoras. Este artículo reflexiona en torno a la práctica profesional como elemento de un dispositivo gubernamental que incide sobre los procesos de subjetivación.
El poder dels mapes (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 23 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Andrés Martínez de la Riva Díaz.
2021.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: En aquest article es comparteixen diverses reflexions sobre una eina que s’ha tornat comuna en el nostre dia a dia: els mapes. Farem una primera introducció conceptual, sobre què són els mapes i què representen, per després abordar la seva utilitat des d’una perspectiva educativa, social i comunitària.
Castellano: En este artículo se comparten diversas reflexiones sobre una herramienta que se ha vuelto común en nuestro día a día: los mapas. Haremos una primera introducción conceptual, sobre qué son los mapas y qué representan, para después abordar su utilidad desde una perspectiva educativa, social y comunitaria.
Llenguatge no sexista i inclusiu: una perspectiva de no-discriminació (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 23 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: María Martín Barranco.
2021.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: En aquest article es reflexiona sobre l’ús del llenguatge inclusiu des d’una perspectiva de no-discriminació. Particularment, en el context de la intervenció en educació social en la totalitat de l’Estat espanyol i en la seva llengua oficial comuna: el castellà.
Castellano: En este artículo se reflexiona sobre el uso del lenguaje inclusivo desde una perspectiva de no discriminación. Particularmente, en el contexto de la intervención en educación social en la totalidad del Estado español y en su lengua oficial común: el español.
L’abordatge de la salut mental amb joves des de l’educació social (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 23 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Associació Abilis.
2021.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
Catalán: L’impacte de la pandèmia en les persones joves ha tingut afectació en diversos àmbits; entre ells, l’empitjorament de la salut mental, vinculada a la precarietat. És important, doncs, generar espais crítics que contribueixin a la salut mental col·lectiva a través de l’apoderament de tota la comunitat.
Castellano: El impacto de la pandemia en las personas jóvenes ha tenido afectación en distintos ámbitos; entre ellos, el empeoramiento de la salud mental, vinculada a la precariedad. Es importante, por tanto, generar espacios críticos que contribuyan a la salud mental colectiva a través del empoderamiento de toda la comunidad.
Mi lista de recursos