Emocio’n-ART: una proposta educativa per promoure la resiliència des dels llenguatges artístics

Número 23. MISCELÁNEA. 11/7/2016
Autor: Anna Mundet Bolós, Nuria Fuentes-Peláez i Crescencia Pastor, Universitat de Barcelona.

RESUMEN

El present article presenta una proposta educativa que promou la resiliència dels infants a través dels llenguatges artístics. Aquesta proposta neix per donar resposta a les demandes de les persones implicades a partir de l’elaboració d’una fase prèvia i diagnòstica. En el disseny d’aquesta proposta educativa hi han treballat, de manera conjunta, professionals i investigadors.

L’article està estructurat en diferents apartats. El primer d’ells explora les bases necessàries que acoten els elements del disseny del recurs educatiu. Aquestes bases es fonamenten en els elements detectats en la revisió teòrica triangulada amb les dades empíriques d’experiències prèvies al disseny. El segon apartat, fa referència a la presentació de la proposta dissenyada a partir de la descripció de la finalitat i els objectius que acoten el disseny; els continguts que s’aborden (l’autoestima i la visió d’un mateix com a factor de la resiliència: JO SÓC/ESTIC,); l’estructura que pren com a proposta a través de 3 mòduls, 11 sessions i una seqüència didàctica basada en 3-4 activitats per cada sessió. En tercer lloc, l’article presenta les bases necessàries per implementar la proposta educativa en un context concret.

PALABRAS CLAVE
Resiliència Llenguatges artístics Disseny proposta educativa Centre Obert Infància en risc


 

Introducció

Al llarg de la història de la humanitat, les facetes de l’art aplicat en els humans han estat diverses. De totes elles ens interessa emfatitzar amb aquelles facetes que han inspirat i generat un canvi en el desenvolupament integral de la persona. Piirto (2002) confirma les nostres afirmacions, afegint que, usar les arts com a mitjà d’expressió personal, és beneficiós pels humans en el seu creixement: escriure un poema, una cançó, pintar un quadre o construir una escultura és beneficiós en tant que permet explorar les emocions i els sentiments més íntims. Així doncs, es pot considerar que si una persona és capaç de connectar i identificar la seva vida emocional, estarà promovent el seu caràcter resilient que li permetrà afrontar les situacions adverses de la vida de manera positiva.

L'art es considera que permet atendre i connectar amb aquella part més íntima de les persones i servir com a vincle amb allò social (Mundet, Beltrán y Moreno, 2015). En aquest punt, permet que sentim i ens connectem amb el nostre ser, ja que crea espais on vivim i sentim qui som, posant en joc les nostres estratègies per relacionar-nos amb nosaltres mateixos i amb els altres (Lima, López i Rodríguez, 2004). L'art facilita la integració dels dos hemisferis cerebrals que permet que el nen faci, pensi i senti "en" el mateix moment i aquestes tres dimensions es consideren bàsiques per poder créixer de manera positiva.
 


Per altra banda, el concepte d'art està compost per diversos elements, per això, per poder definir-lo, ens remetem a algunes de les seves característiques que ens semblen significatives en l'àmbit de l'educació en general i l'educació social en particular:

  • Té un caràcter universal, en el sentit que tothom és capaç d'expressar a través de l'art
     
  • Permet una representació de la realitat a través dels ulls de "l'artista"
     
  • Connecta fàcilment amb les emocions i la pròpia intimitat de l’ésser
     
  • Permet expressar tot allò que no es pot dir amb paraules
     
  • És comunicació i creativitat


Per tot el que s’ha comentat, l’art i els llenguatges artístics semblen ser una via eficaç d'expressió de sentiments, emocions, sensacions i vivències en els infants en general però, amb més èmfasi, amb aquells que poden haver estat oblidats, invisibilitzats, expusalts i poc escoltats com serien els infants en situacions de vulnerabilitat social (Cyrulnik, 2009), més enllà de l'aprenentatge de tècniques i procediments (Gardner, 1994; Eisner, 1995, Arnheim, 1993; Lowenfeld, 1961).

En aquest article presentem una proposta educativa basada en els llenguatges artístics per promoure l’educació emocional dels infants, entenent que és una forma de promoure la resiliència. Partim de la base que l’art i el benestar emocional estan relacionats, considerant l’art com un mitjà eficaç per facilitar processos personals de millora amb un mateix (Chambon, 2009).

 

1. Les bases prèvies metodològiques

La proposta educativa que oferim en aquest article està basada en les demandes d’una realitat concreta a partir de la informació extreta d’una fase diagnòstica. En aquesta el que es va aconseguir va ser contrastar el coneixement teòric amb el coneixement pràctic i professional dels participants dels Centres Oberts de Catalunya. De resultes de la diagnosi realitzada es va posar en evidència la importància de considerar uns aspectes pràctics i uns aspectes de contingut. Pel que fa a les consideracions pràctiques es va emfatitzar que calia:

  • Dissenyar un programa que tingui una durada de, com a mínim, un trimestre, el que significa 11 sessions.
     
  • Afegir a la totalitat de les sessions una sessió preliminar que serveixi per introduir i conèixer-se tots els membres que participarien en el pilotatge, així com el contingut de les sessions. Es tracta d’una sessió preliminar.
     
  • Limitar el nombre d’activitats per sessió, programant entre 3 i 4 activitats.
     
  • Tenir present la necessitat de fer temporitzacions realistes de les activitats.
     
  • Començar la sessió amb una activitat d’escalfament.
     
  • El nombre de persones dins la sessió hauria de ser reduït, màxim una conductora i dos observadors per un grup de, aproximadament, 20 infants.
     
  • Donar importància a preparar la sala, fent d’ella un espai adequat per desenvolupar la sessió.

Pel que fa als continguts, en la fase diagnòstica es va considerar important poder crear una proposta que donés resposta a la promoció de la resiliència a través de fomentar l’autoestima dels infants a partir d’activitats que enforteixen l’autoconcepte, l’autovaloració i l’autoimatge, és a dir, la visió d’ells mateixos.
 


En el foment de l’autoestima, el treball de les emocions pren una importància considerable perquè és a través d’aquestes que la persona viu i sent la seva pròpia autoestima. En la proposta dissenyada es consensua abordar 12 emocions, prenent com a referència els models d’emocions bàsiques de Ekman (1999), Goleman (2000) i Bisquerra (2006) fent les adaptacions terminològiques pertinents. Així doncs, les emocions que s’aborden en la proposta educativa són l’alegria, l’amor, l’avorriment, el nerviosisme, l’odi, el plaer, la por, la ràbia, la sorpresa, la tranquil·litat, la tristesa i la vergonya.

 

2. EMOCIO’N-ART: una proposta per promoure la resiliència

Emocio’n-Art és una proposta educativa per promoure la resiliència d’infants d’entre 8 i 11 anys centrada en el treball de l’esfera emocional i a través dels llenguatges artístics.

La guia educativa que es proposa està dissenyada pensant en la seva aplicació a qualsevol Centre Obert que atengui a infants en situació de vulnerabilitat social. Malgrat som conscients que aquesta proposta és aplicable al conjunt general de la població, fem una proposta ferma d’aplicar-la especialment en els infants que es troben en situacions de vulnerabilitat social perquè ells, dins el procés de vulnerabilitat, puguin utilitzar la seva imaginació i plasmar allò que senten, donant-los l’oportunitat d’establir una atmosfera de seguretat, fomentant la participació i la reacció de xarxes humanes (Suárez y Reyes 2000). En aquestes persones l’expressió artística els facilita adonar-se de les seves dificultats, elaborar els seus conflictes, realitzar un camí cap a l'autonomia, alhora que els permet posicionar-se críticament davant la seva realitat i projectar-se en el futur d'una manera més integrada. En aquest sentit, no es pot sortir d'una situació d'exclusió social si abans no s’ha estat capaç d'imaginar-se i representar-se d’una altra manera (Moreno, 2010).
 


 

La novetat que aporta aquest recurs és la sistematització i l’estructura de les activitats proposades, així com la plasmació de les aportacions teòriques i pràctiques derivades del coneixement dels educadors que actuen en els mateixos a través d’un procés participatiu d’elaboració.

 

2.1. Finalitat i objectius de la proposta educativa

La finalitat de la proposta educativa dissenyada és poder promoure la resiliència dels infants a través d’enfortir un dels tres components que la configuren, el Jo Sóc/Estic del model de Grotberg (2003). La promoció de la resiliència té com a finalitat poder promoure les potencialitats individuals per tal de poder assolir un benestar personal.

Per poder assolir la finalitat plantejada es marquen uns objectius que guien el camí a seguir per la seva consecució i que es concreten en:
 

Objectius generals de la guia Emocio’n-ART

Fomentar l’autoestima dels infants a través de les metodologies artístiques com pilar de la resiliència


L’objectiu general es concreta en tres objectius específics:
 

Objectius específics de la guia Emocio’n-ART

  1. Ser capaç de valorar-se positivament com a ésser emocional, respectuós i afectiu.
  2. Conèixer-se en els diferents estats emocionals per poder imaginar un canvi en el futur
  3. Reconèixer les qualitats personals sense emetre judicis

 


2.2. Els continguts de la proposta educativa

Emocio’n-ART és un recurs pràctic de promoció de la resiliència amb una voluntat educativa. En referència a la seva utilitat, es tracta d’una proposta organitzada en sessions i activitats que es basen en la promoció de l’autoestima com a base de la resiliència. Significa una oportunitat pels infants de gaudir d’un espai de promoció de la resiliència, fomentant la dimensió emocional del Jo Sóc/Estic del model de Grotberg (2003). Es tracta d’enfortir la visió positiva dels infants sobre ells mateixos, és a dir, la seva autoestima a través de millorar els seus components: l’Autoconcepte, l’Autovaloració i l’Autoimatge. Tots ells són conceptes complexes i relacionats entre ells.

Quan es parla d’autoestima es fa referència a la visió d'un mateix. Es tracta d’un judici de valor sobre un mateix i les pròpies experiències d’èxit i de fracàs. Inclou els aspectes valoratius introspectius, físics i afectius lligats a la visió d’un mateix (Castanys, 2001).

L’autoconcepte és la percepció i descoberta personal. Implica un procés d’introspecció i de pensament sobre un mateix que permet millorar el coneixement personal i tenir una idea realista de qui ets (Shaffer, 2000).
 


L’autovaloració respon a la capacitat per saber valorar-se i poder sentir-se estimats (Feldman, 2002).

L’autoimatge és la imatge que es té d’un mateix. Inclou una valoració sobre l'aspecte físic, les qualitats de la personalitat i les potencialitats d’autorealització (Triadó, Martínez, Villar, 2000).

L’autoestima engloba els altres 3 constructes, és a dir, els components de l’autoestima són, al nostre entendre, l’autoconcepte, l’autovaloració i l’autoimatge. La relació existent entre aquests constructes es mostra en el Gràfic 1


Gràfic 1: Autoestima: Autoconcepte, Autovaloració i Autoimatge (Elaboració própia).

 

 


2.3. Estructura de la proposta Emocio’n-ART

A la fase diagnòstica, es va constatar la necessitat de tractar els continguts descrits anteriorment al llarg de totes les sessions per tal de promoure la resiliència i el benestar dels infants. Així doncs, de manera transversal, s’aborden activitats de treball de les emocions, però hi ha sessions específiques que treballen cada un dels factors de la resiliència. Malgrat la intenció d’especificar els temes, la interrelació entre tots ells fa difícil que no hi hagi una interferència i influència entre els treballs.

Els factors de la resiliència s’enforteixen a través de la proposta educativa dissenyada a través d’uns objectius, unes dimensions i uns indicadors que permeten evidenciar la consecució de la promoció de la resiliència. La Taula 1 presenta la relació entre els factors de resiliència aplicats a la proposta dissenyada a través dels objectius, les dimensions i els indicadors.
 

Taula 1: Relació dels factors de resiliència amb els indicadors i les dimensions de la proposta (Elaboració própia).

 

 

 

Constructe de la resiliència

Objectius específics proposta

Indicador de la resiliència

Dimensions del programa

 

 

Jo Sóc/Jo Estic

(Visió d’un mateix, autoestima)

Autovaloració

 

 

Ser capaç de valorar-se positivament com a ésser emocional, respectuós i afectiu.  

Demostrar afecte i ser un ésser estimable

Dimensió emocional

Ser respectuós amb mi

Dimensió cognitiva

Sentir i expressar emocions

Dimensió comportamental

Autoconcepte

Conèixer-se en els diferents estats emocionals per poder imaginar un canvi en el futur 

Projectar-se en el futur

Dimensió cognitiva

Identificar i comunicar les emocions

Autoimatge

Reconèixer les qualitats personals sense emetre judicis

Acceptar les potencialitats i debilitats pròpies

Dimensió emocional

Actuar sense jutjar

Dimensió comportamental

 


Per donar format a aquests continguts personals de promoció de la resiliència, es proposa organitzar-los a partir de 3 mòduls. Cada un d’ells emfatitza un dels components de l’autoestima com a factor de la resiliència. Tot i així, en tots ells es treballen aspectes que enforteixen de manera global l’autoestima i tots els seus components. D’aquesta manera, aquests ítems de contingut s’estructuren a través de tres mòduls més una sessió preliminar i una sessió de tancament. Un mòdul està configurat per tres sessions. La Taula 2 presenta aquesta organització:
 

 

Taula 2: Relació de contingut entre els factors de la resiliència i els mòduls de la proposta educativa (Elaboració própia).

 

Jo estic/Jo sóc (autoestima)

Autoconcepte

Mòdul 1

Sessions 1, 2 i 3

Autovaloració

Mòdul 2

Sessions 4, 5 i 6

Autoimatge

Mòdul 3

Sessions 7, 8 i 9

 


L’estructura proposada està constituïda per 3 mòduls i 10 sessions d’una hora i 15 minuts de durada, aproximadament. Cada sessió està estructurada a partir dels objectius de la sessió, l’índex de la mateixa, els materials i recursos i el desenvolupament de les activitats en termes de temps previst per desenvolupar-les, les estratègies i recursos necessaris. Cada una de les activitats està descrita a partir d’una introducció, el desenvolupament i la conclusió de la mateixa. A més, la globalitat de la sessió respon a una seqüència didàctica basada en el treball de rutines:

  • Rutina 1: identificació emocional (mapa emocional)
     
  • Activitat d’escalfament i situació en l’aquí i l’ara
     
  • Activitat de representació o simbòlica
     
  • Relaxació
     
  • Rutina 2: identificació emocional (mapa emocional)

El treball a través de rutines té diverses finalitats educatives. En primer lloc, permet estructurar la sessió en un marc d’espai i temps, és a dir, permet marcar un començament que transporti i ubiqui els infants en un espai determinat. A més, també facilita treballar els límits i les responsabilitats educatives, alhora que dóna continuïtat a les diferents sessions.

Cada una de les rutines plantejades té uns elements didàctics concrets. En el cas del mapa de les emocions té una finalitat didàctica de fer reflexionar els infants sobre les emocions bàsiques treballades en les sessions a través de la promoció d’un debat entre els participants. Es tracta d’un mapa on hi ha representades les 12 emocions que es treballen al llarg de les sessions. Cada infant s’ha d’ubicar en una emoció en funció del seu estat emocional. Al mateix temps, el mapa de les emocions actua com a element de permanència. Aquesta funció és rellevant i innovadora i és fonamental per donar continuïtat i sentit a les diferents sessions, com a recurs didàctic de cohesió entre els participants i com a estratègia d’integració dels aprenentatges realitzats. El treball amb objectes de permanència té un valor afectiu per les persones. Per tant, el treball amb els mateixos ens pot donar dades molt rellevants sobre el seu desenvolupament afectiu i emocional, alhora que també de la seva maduració social; una altra característica és el seu valor relacional, ja que permet a l’infant apropar-se als altres infants, intercanviar experiències o compartir materials cosa que facilita el desenvolupament de la comunicació (Arnaiz, Rabadán i Vives, 2001) .

Les activitats d’escalfament tenen una finalitat educativa de participació, d’activació, de moviment, de pensament, exploració i comunicació. Es tracta de propostes que permeten als infants assentar-se en l’espai educatiu en el que es troben i, per tant, poder conèixer i interpretar la realitat del moment, assumint el seu rol, regulant el seu comportament, exterioritzant pensaments i descarregant impulsos i emocions.
 


Les activitats de representació permeten a l’infant continuar implicat i projectat en la representació d’alguna cosa de si mateix. És una manera de possibilitar el pas de la vivència emocional a la representació cognitiva (experiència plàstica, verbal, escrita,...). Al mateix temps, les activitats basades en el joc simbòlic permeten a l’infant la possibilitat de jugar i manifestar l’expressió del seu jo profund. És una forma d’expressivitat motriu que fa referència a l’aparició del com si... En aquest cas, denota la capacitat de l’infant de posar-se a la pell d’un personatge, és a dir, deixar de ser ell per ser un altre. Això evidencia que la persona ha pres consciència plena del seu Jo i sap diferenciar-se dels altres. Al mateix temps, el joc simbòlic permet una primera operació intel·lectual que indica la capacitat de passar de l’imaginari a allò simbòlic i d’allò simbòlic a allò real. Aquesta activitat intrapersonal i interpersonal es tradueix en activitats concretes. Pel que fa a activitats intrapersonals, el joc simbòlic permet als infants expressar la seva part emocional i la seva vida imaginaria més profunda i personal, facilitar la construcció de la pròpia identitat i el continent psíquic; accedir al món cognitiu i personal. Alhora, també permet millorar en certes habilitats interpersonals com la manifestació del seu món interior a través d’una sèrie de mediadors de la comunicació com la mirada, el gest, la postura o el llenguatge; el viure situacions de comunicació amb els altres a través de situacions simbòliques; facilita la presa de consciència de la realitat (interna i externa) i afavoreix actituds d’empatia, ja que es treballa la capacitat de posar-se al lloc de l’altre (Arnaiz, Rabadán i Vives, 2001)

Les activitats de relaxació signifiquen una manera de retornar a un mateix, treballant la disponibilitat psicofísica a través de la respiració, el massatge, la tranquil·litat, el no pensar, el deixar fluir els pensaments, entre altres. Es tracta de permetre’s una estona per estar en pau amb un mateix i estar disponible a les senyals que arriben del propi cos. Una de les finalitats és intentar no mesurar allò que arriba per tal d’evitar els judicis i les etiquetes ràpides de l’experiència viscuda. Aquestes activitats connecten amb el sentir (dimensió emocional) i no tant amb la reflexió (dimensió cognitiva).

 

2.4. Estratègies i metodologies de la proposta educativa

La proposta educativa està estructurada en funció de: objectius, continguts, activitats i estratègies. Pel que fa a les estratègies, la guia està pensada per aplicar el treball de manera individual, per parella i, fonamentalment, de manera grupal. La tria entre unes o altres varia en funció dels objectius que es persegueixin en cada activitat. Així, les activitats individuals propicien el coneixement personal i la introspecció; les activitats amb parelles permeten treballar aspectes del jo amb relació a l’altre i, les activitats grupals propicien el benestar a través del foment de les relacions socials i la comunicació interpersonal.

Les metodologies escollides per la guia educativa Emocio’n-ART permeten treballar sistemàticament i de manera estructurada els aspectes emocionals, cognitius i comportamentals. La dimensió cognitiva implica fer pensar els infants, l’emocional promou fer-los sentir i la comportamental pretén buscar estratègies per modificar aquelles conductes que els fan sentir malament. En funció de la tipologia d’estratègia i de l’objectiu que es vulgui abordar hi ha diferents tècniques emprades al llarg de tota la guia. Es recomana alternar les metodologies amb l’objectiu d’evitar la repetició de les mateixes al llarg d’una sessió.

Les metodologies emprades en el desenvolupament de les activitats són les que es presenten a la taula 3.
 

Taula 3: Tipologia d’expressions i la seva correspondència amb les activitats de la proposta (Elaboració própia).

 

Tipus d’expressió

Definició

Tipus d’activitats

Expressió plàstica

L’expressió visual i plàstica és la plasmació artística a partir de l’equilibri entre l’espontaneïtat i diferents tècniques com, per exemple, l’equilibri dels colors, pintar al natural, el collage, el modelatge, les formes i els volums.

  • Collage
  • Mural plàstic
  • Representació plàstica
  • Dibuix lliure

Expressió dramàtica

 

L’expressió dramàtica és la representació de situacions reals o imaginades a través dels gestos, moviments del rostre, el cos, les paraules i els objectes en un escenari concret.

  • Treball amb objectes
  • Role-playing
  • Joc simbòlic
  • Joc imitatiu
  • Teatre

Expressió lingüística

 

L’expressió lingüística fa referència a l’ús de la paraula per comunicar els pensaments, les emocions i els desitjos de manera més o menys permanent. No és estrictament necessari que sigui la paraula oral, entenent que escriure un poema també estaria dins aquesta tipologia d’expressió.

  • Relat d’històries
  • Exercicis de paper i llapis
  • Pluja d’idees
  • Debats
  • Discussió dirigida,...

Expressió musical

 

L’expressió musical s’entén com l’expressió de sentiments a partir del ritme, la veu, la melodia i la respiració. Aquest llenguatge inclou, entre altres, el cant, l’acompanyament instrumental i els jocs musicals i sorgeix de la unió de la paraula, el so, el ritme i l’harmonia juntament amb l’emoció de cada persona.

  • Cantar
  • Exercicis d’escolta
  •  Jocs rítmics
  • Exploració corporal

Expressió corporal

 

L’expressió corporal es podria concebre com l’expressió a través del nostre cos, com el llenguatge del gest i el moviment.

  • Relaxació
  • Massatges
  • Fantasia guiada
  • Estiraments
  • Exercicis de consciència corporal
 

 

2.5. Emocio’n-ART: la proposta socioeducativa en 11 sessions

En aquest apartat es presenta el resultat de la investigació traduït en un recurs pràctic estructurat en 11 sessions que pretén fomentar la resiliència a través d’enfortir la visió positiva que els infants de 8 i 11 anys que acudeixen a un Centre Obert tenen d’ells mateixos.

La Taula 4 presenta, de manera resumida, la proposta educativa elaborada en funció de les 11 sessions, del mòdul al que pertany la sessió, el nom de la mateixa, els seus objectius, les activitats que s’hi desenvolupen, els continguts de les mateixes i les característiques metodològiques necessàries per posar-les en pràctica.


Taula 4: Presentació de la proposta educativa Emocio’n-ART a través dels mòduls, sessions i activitats de la mateixa (Elaboració própia).

Sessió preliminar: Comencem pel començament
 

Nom Sessió

Objectius de la sessió

Índex de la sessió

Continguts

Metodologia

 

Sessió preliminar

Familiaritzar-se amb el grup i la dinamitzadora

Qui és qui?

 

Jo Sóc i Jo Estic

Autoconcepte

Autoimatge

Concentració, atenció

Expressió dramàtica i lingüística

Treball grupal

20 minuts

Sentir-se còmode en el grup de treball

Pintem la presentació

Jo Sóc

Relat metafòric

Expressió plàstica

Treball individual

20 minuts

Conèixer els continguts de les sessions i la dinàmica de funcionament del programa

Presentem el programa

Visió d’un mateix

Les metodologies artístiques

Expressió lingüística

Treball grupal

15 minuts

 

Mòdul 1: Autoconcepte: Ens volem conèixer
 

Nom Sessió

Objectius de la sessió

Índex de la sessió

Continguts

Metodologia

 

Sessió 1

Posar paraules a l’estat emocional actual

El mapa de les emocions

Identificació emocional

 

Expressió lingüística

Treball individual

10 minuts

Explorar l’expressió corporal com a mitjà de coneixement personal i la correspondència entre estats físics i emocionals

La música que ens situa

La comunicació corporal

Com sóc, com em moc

Expressió d’emocions

Expressió corporal

Treball individual

10 minuts

 

Plasmar plàsticament una emoció

El color emocionat

La relació entre un estat físic i emocional

Autoconcepte

Expressió plàstica

Treball individual

20 minuts

Experimentar la relaxació com a font d’autoconeixement

Ens llevem per segon cop

La consciència corporal

Introspecció: qui sóc?

Comunicació intrapersonal

Expressió corporal

Treball individual

10 minuts

Identificar les emocions pròpies, posar-hi paraules

Donar continuïtat a les diferents sessions i ser un element de permanència

El mapa de les emocions

 

Identificació emocional

 

Expressió lingüística

Treball individual

10 minuts

 

Sessió 2

Posar paraules a l’estat emocional actual

El mapa de les emocions

Identificació emocional

 

Expressió lingüística

Treball individual

10 minuts

Generar i sentir emocions en grup a través de la música

 

La nota que denota

Activació corporal

El jo i les emocions

Comunicació intrapersonal

Expressió musical

Treball individual i grupal

  1. minuts

Identificar objectes que transporten a vivències personals i emocionals

 

Els objectes que ens representen

Records personals

Imaginació

Projecció del Jo

Autoconcepte 

Expressió dramàtica

Treball grupal

10 minuts

 

Explorar el massatge com a font de comunicació

La mà que parla

 

El massatge

Saber rebre

Deixar-se cuidar

Treball individual i per parelles

10 minuts

Identificar les emocions pròpies, posar-hi paraules

Donar continuïtat a les diferents sessions i ser un element de permanència

El mapa de les emocions

Identificació emocional

 

Expressió lingüística

Treball individual

10 minuts

 

 

Sessió 3

Posar paraules a l’estat emocional actual

El mapa de les emocions

Identificació emocional

Expressió lingüística

Treball individual

10 min

Vivenciar la consciència corporal com a element de benestar

Expressa l’animal que portes dins

Consciència corporal

Expressió dramàtica

Treball individual i grupal

 15 minuts

Plasmar musicalment una emoció

Cantant l’Alegria

 

La veu pròpia i

El meu JO i la meva melodia

Reproduir

Comunicació intrapersonal

Expressió musical

Treball individual

20 minuts

 

Prendre consciència dels efectes beneficiosos de somniar despert

 

Som ocells

Estat de benestar

Introspecció

Saber rebre

Expressió corporal

Fantasia guiada

Treball individual

10 minuts

Identificar les emocions pròpies, posar-hi paraules

Donar continuïtat a les diferents sessions i ser un element de permanència

El mapa de les emocions

 

Identificació emocional

 

Expressió lingüística

Treball individual

10 minuts

 

Mòdul 2: Autovaloració: Qui ens estima i ens valora
 

Nom Sessió Objectius de la sessió Índex de la sessió Continguts Metodologia

 

Sessió 4

Posar paraules a l’estat emocional actual

El mapa de les emocions

Identificació emocional

 

Expressió lingüística

Treball individual

10 minuts

Percebre un ambient distès, de seguretat i d’expressió                        

Mirades de reina

Espai de trobada

El JO expressiu

Valoració personal

 

Expressió dramàtica i corporal

Treball individual

10 minuts

Vivenciar la consciència corporal com a element de benestar

¡Corpore sano!

Consciència corporal

El deixar-se fluir

Comunicació intrapersonal

Expressió corporal Treball individual i grupal

15 minuts

Gaudir d’un moment de tranquil·litat a través del donar i el rebre dels altres com a element d’autovaloració

La perruqueria

Deixar-se cuidar

Respecte per un mateix

Consciència corporal

Relaxació

Treball individual i parelles

15 minuts

Identificar les emocions pròpies, posar-hi paraules

Donar continuïtat a les diferents sessions i ser un element de permanència

El mapa de les emocions

 

Identificació emocional

 

Expressió lingüística

Treball individual

10 minuts

Sessió 5

Posar paraules a l’estat emocional actual

El mapa de les emocions

Identificació emocional

 

Expressió lingüística

Treball individual

10 minuts

Explorar un ambient distès i lúdic

El caminant

Activació corporal

Imitació

Concentració

Ritme personal

Expressió dramàtica

Expressió musical

Treball individual

10 minuts

Identificar les característiques positives personals per fomentar la valoració personal

Valoro les meves qualitats

 

Fortaleses personals

Autoestima: valoració de les qualitats personals

Expressió plàstica

Treball individual

25 minuts

Connectar amb les pròpies qualitats

Respiro el meu ser

Saber valorar-se

 Imaginació

Visualització

Expressió corporal

Treball individual

  1. minuts

Identificar les emocions pròpies, posar-hi paraules

Donar continuïtat a les diferents sessions i ser un element de permanència

El mapa de les emocions

Identificació emocional

Expressió lingüística

Treball individual

10 minuts

 

Sessió 6

Posar paraules a l’estat emocional actual

El mapa de les emocions

Identificació emocional

 

Expressió lingüística

Treball individual

10 minuts

Valorar les emocions a través de la mirada dels altres

El teatre de les emocions

 

La mirada pròpia

La mirada de l’altre

El respecte

Expressió dramàtica

Treball grupal

10 minuts

 

Transformar un estat emocional en una representació plàstica

El botó emocionat

La imaginació

Expressió plàstica

25 minuts

Explorar la relaxació com a eina d’autovaloració

 

La meva dolçor

Saber donar

Respecte

Expressió corporal

  1. minuts

Identificar les emocions pròpies, posar-hi paraules

Donar continuïtat a les diferents sessions i ser un element de permanència

El mapa de les emocions

 

Identificació emocional

 

Expressió lingüística

Treball individual

10 minuts

 

Mòdul 3: Autoimatge: La pròpia imatge
 

Nom Sessió Objectius de la sessió Índex de la sessió Continguts Metodologia

 

 

Sessió 7

Posar paraules a l’estat emocional actual

El mapa de les emocions

Identificació emocional

Expressió lingüística

Treball individual

10 minuts

Jugar aprenent els factors de la resiliència

Sóc, Estic, Puc, Tinc

Alliberar tensions

Factors de la resiliència

Respecte

Expressió corporal

Treball grupal

10 minuts

Plasmar una representació de la pròpia imatge

 

La meva representació

Collage

Satisfacció amb un mateix/a

Expressió plàstica

Treball individual

25 minuts

Saber donar i rebre afecte

Volem amb plomes

Cuidar-se

Saber rebre i donar

Afectivitat

Expressió corporal

Treball per parelles

10 minuts

Identificar les emocions pròpies, posar-hi paraules

Donar continuïtat a les diferents sessions i ser un element de permanència

El mapa de les emocions

Identificació emocional

Expressió lingüística

Treball individual

10 minuts

 

 

Sessió 8

Posar paraules a l’estat emocional actual

El mapa de les emocions

Identificació emocional

Expressió lingüística

Treball individual

10 minuts

Activar el cos per començar la sessió

Estira i arronsa

Activació corporal

Imitació

Motivació

Expressió corporal

Treball individual

10 minuts

Dramatitzar i agafar perspectiva del propi jo

El meu retrat

Fortaleses personals

La pròpia imatge

 

Expressió plàstica

Treball individual i grupal

25 minuts

Experimentar la relaxació com a font de benestar

Les carícies dels pinzells

Relaxació

Consciència corporal

Deixar-se cuidar

Saber rebre

Expressió corporal

Treball per parelles

10 minuts

Identificar les emocions pròpies, posar-hi paraules

Donar continuïtat a les diferents sessions i ser un element de permanència

El mapa de les emocions

Identificació emocional

Expressió lingüística

Treball individual

10 minuts

 

Sessió 9

Posar paraules a l’estat emocional actual

El mapa de les emocions

Identificació emocional

Expressió lingüística

Treball individual

10 minuts

Comunicar-se amb els sentits ometent la vista

El tren cec

Confiança

Respecte

Comunicació intrapersonal

Expressió corporal

Treball per parelles

10 minuts

Reconèixer les pròpies qualitats

El cos de les qualitats

Seguretat amb un mateix

Qualitats personals

Expressió plàstica

Treball individual i grupal

25 minuts

Potenciar la relaxació com a font de benestar

Les petxines salades

Introspecció

Consciència corporal

Benestar i qualitat de vida

Expressió corporal

Treball individual

10 minuts

Identificar les emocions pròpies, posar-hi paraules

Donar continuïtat a les diferents sessions i ser un element de permanència

El mapa de les emocions

Identificació emocional

Expressió lingüística

Treball individual

10 minuts

 

Nom Sessió Objectius de la sessió Índex de la sessió Continguts Metodologia

 

 

Sessió 10

Posar paraules a l’estat emocional actual

El mapa de les emocions

Identificació emocional

Expressió lingüística

Treball individual

10 minuts

Plasmar el Jo

 

El fotomaton

Autoestima:

Autoconcepte

Autovaloració

Autoimatge

Expressió dramàtica

Treball individual i grupal

25 minuts

Identificar les emocions pròpies, posar-hi paraules.

Donar continuïtat a les diferents sessions i ser un element de permanència

El mapa de les emocions

Identificació emocional

Expressió lingüística

Treball individual

10 minuts


 

Si bé la proposta educativa dissenyada està basada en una estructura concreta, també pot respondre a altres organitzacions en funció de les característiques de les persones participants, acceptant flexibilitat total i canviant l’ordre, el nombre i la quantitat d’activitats a realitzar. En aquest sentit, aquesta estructura organitzativa pretén ser una recomanació per posar en pràctica el recurs, ja que s’ha tingut especial consideració en intercalar les tècniques emprades per evitar la similitud entre les sessions consecutives. Tenint en compte aquesta consideració, es poden realitzar canvis en la seva estructura en funció de les necessitats de cada context.

 

3. Les bases d’implementació de la proposta Emocio’n-ART

Per tal de poder garantir una implementació adequada de la proposta educativa Emocio’n-ART cal tenir en compte una sèrie d’aspectes de planificació necessaris pel bon desenvolupament de la mateixa. Aquests aspectes es concreten en:

  • Cal contextualitzar les activitats dissenyades en el context del grup d’infants Petits.
     
  • És necessari tenir el suport institucional a través de la disposició d’espais i recursos adequats per poder crear espais de seguretat i confiança pels infants.
     
  • Cal disposar dels materials que es necessiten per desenvolupar les activitats dissenyades.
  • És convenient poder realitzar totes les sessions de manera continuada i de manera setmanal, tal i com l’experiència pràctica i la literatura científica recomana (Amorós et al., 2011).
  • Al començament de cada sessió cal dedicar 15 minuts a introduir la sessió, connectant-la amb l’anterior i amb el contingut de la present amb l’únic objectiu d’ubicar als infants.
  • La tipologia d’infants que acudeixen, de manera general, als Centres Oberts presenta una regularitat baixa, presentant inconstàncies en la participació de les activitats proposades. Es valora la possibilitat de crear sessions que, en si mateixes, tinguin un inici i un final. Caldrà tenir-ho present a l’hora de saber com afectarà en l’aprenentatge global al final del programa i a la progressió.

 

4. Les orientacions didàctiques per posar en pràctica la guia

Un dels aspectes metodològics fonamentals per posar en pràctica la guia és que les persones que han de dinamitzar les diferents sessions tinguin clar el seu rol, la seva implicació i la manera d’entendre el treball per tal de poder avalar els resultats obtinguts. Per això, es oportú descriure unes orientacions didàctiques que han d’ajudar els educadors a actuar.
 


En primer lloc, és important que es creï un clima de seguretat i confiança perquè els infants puguin expressar el que vulguin i necessitin. L’educació emocional treballa des de la intimitat dels infants i, per tant, l’espai per fer-ho ha de permetre aquesta obertura, entenent que la seva presència és una peça fonamental en aquest espai.

Segons Bisquerra i Pérez (2012) hi ha uns aspectes que l’adult ha de considerar a l’hora de posar en marxa un programa on es treballen les emocions. Tots aquests aspectes recauen en el rol de l’educador, entenent que el mateix ha de:

  • Permetre la lliure expressió que implica el no judici de la mateixa. Es tracta de no reprimir i no prohibir.
     
  • No ignorar les emocions negatives, ja que són tant naturals com les positives.
     
  • Parlar amb naturalitat de les emocions la qual cosa ens permetrà apropar-nos als altres i conèixer-los més.
     
  • Reconèixer les seves emocions perquè ells mateixos puguin reconèixer les seves pròpies i les dels altres.
     
  • Poder respectar les emocions d’un mateix i les dels altres per tal de poder millorar les relacions interpersonals i l’autoestima.
     
  • Mostrar una presència constant, sentin l’emoció que sentin. Ara bé, si cal posar un límit s’ha de fer, però deixant clar a l’infant que aquest fet no significa que deixem d’estimar-lo.
     
  • Contemplar el llenguatge emocional a través del cos i la paraula.
     
  • Deixar que els infants es familiaritzin amb estratègies que afavoreixin el benestar emocional com, per exemple, la relaxació, la pintura,...
     
  • Ajudar els infants a entendre que les emocions es poden regular i que, per tant, una emoció no té perquè desencadenar un comportament.
     
  • Potenciar la mirada empàtica.
     
  • Ensenyar que expressar les emocions de manera assertiva és el millor per elles i ells i pels altres. Per tant, és important que l’adult permeti qualsevol emoció però que ajudi a expressar-la de forma adequada.
     
  • Per tal que l’infant pugui anar desenvolupant la seva identitat pròpia, és fonamental que se’l reconegui com a subjecte des del naixement. Dret a no participar de les propostes que es fan.
  • Organitzar les activitats a partir dels interessos i les curiositats dels participants. Per tant, és necessària la flexibilitat en les propostes i l’adequació a les mateixes.
     
  • L’educador actua com a mediador i acompanyant que ajuda i facilita l’evolució i el creixement des de les necessitats individuals. Per això, es necessita plasticitat, dur a terme tasques de contenció, crear un ambient d’acollida i sostenir les vivències emocionals. Aquesta relació aporta seguretat i implica receptivitat. Per tant, el rol de l’educador es resumeix en acompanyar l’infant a realitzar el seu propi recorregut, partint dels seus recursos i potencialitats.
     
  • La comunicació és el primer pas pel desenvolupament harmònic d’una persona.

Una altra consideració necessària pels educadors que posin en pràctica aquesta guia és que hi ha certes actituds bàsiques que haurien de mostrar. Aquestes actituds es relacionen amb l’escolta, entesa com la capacitat de parar i atendre a allò que està succeint a la sala. Segons Arnaiz, Rabadán i Vives (2001:34) el tener una actitud de escucha permitirá al educador hacer una intervención ajustada al momento del niño/a y a su conflicto para favorecer su desarrollo y su creatividad. Aquesta escolta ha d’estar contrastada per tal que s’expliciti indirectament de la diferència entre l’educador i l’educand.
 


L’autoritat és una segona actitud que s’ha de tenir present, ja que és un element facilitador de la creació de l’espai segur, ja que es tracta de desenvolupar la tasca de contenir, establir límits i acompanyar amb fermesa i claredat. Les normes permeten als infants desenvolupar-se i contenir el seu joc i, en última instància, els permet jugar. El llenguatge permet transmetre i comunicar-se. Per això, cal adaptar el llenguatge de l’educador al nivell cognitiu dels infants, alhora que es donen missatges clars i precisos. Alhora, és important emetre discursos verbals des del Jo, ja que donen informació real a l’infant del motiu pel qual s’està fent una demanda concreta. Per exemple, dir a un infant no pugis sobre la taula que em fas patir.

Ser empàtic és també una actitud fonamental en el moment d’estar amb infants, entenent l’empatia com aquella capacitat per comprendre els sentiments de l’altre la qual cosa implica estar amb la persona per comprendre-la, patir o gaudir amb ella, sense fusionar-se.

Deixant de banda el paper del dinamitzador com a element que guia la posada en pràctica d’Emocio’n-ART, l’espai és un segon element fonamental per poder aplicar la guia de manera adequada, ja que suposa el lloc on es desenvolupen les activitats i, al tractar-se d’activitats artístiques i emocionals, ha de ser un lloc de confort en termes d’amplitud, de lluminositat, ventilació i confortabilitat. Alhora, ha de ser un entorn segur, acollidor, facilitador i també estructurat, ordenat i contenidor. Per crear un ambient facilitador es farà necessària una acollida, una escolta, una comprensió, un sosteniment, una confiança i una acceptació per tal de crear una situació de seguretat i afectivitat. Perquè aquest espai sigui, a més de facilitador, estructurat caldrà desenvolupar capacitats relacionades amb la seguretat, l’autoritat, la contenció, el principi de realitat, sociabilitat, funcions, autonomia, control, normes, límits,... i promoure els conceptes de domini, conquesta, obertura a l’exterior, reflexió i continuïtat per tal de potenciar l’aprenentatge i l’autoafirmació.

Es considera que si l’espai no convida a l’expressió, difícilment es podrà evidenciar. Al mateix temps, és necessari tenir present aquest aspecte per tal d’entendre la necessitat de preparar, en la mesura que es pugui, de manera prèvia, creant aquesta amorositat per expressar emocions i estats d’ànim a través de les propostes artístiques.

Pel que fa a la temporalització, cada activitat estableix un temps de realització. No obstant, la temporalització és estimada, quedant supeditada a les característiques, dinàmiques i ritmes dels infants.

 


 

Bibliografia

Amorós, P.; Fuentes-Pelaez, N.; Mateos, A.; Pastor, C.; Balsells, M.A.; Rodrigo, M.J.; Byrne, S.; Martín, J.C.; Guerra, M. (2011). Aprender juntos, crecer en familia. Caixa Proinfancia. Barcelona: Obra Social la Caixa.

Arnaiz, P., Rabadán, M. i Vives, I. (2001). La psicomotricidad en la escuela: Una práctica preventiva y educativa. Málaga: Aljibe.

Arnheim, R. (1993). Consideraciones sobre la educación artística. Barcelona: Paidós.

Bartolomé, M. (1997). Metodologia qualitativa orientada al canvi i a la presa de decisions. Barcelona: UOC.

Bisquerra, R. i Álvarez, M. (2006). Educación emocional y bienestar (5a ed.). Madrid: Praxis.

Bisquerra, R. i Pérez, N. (2012). Importància i necessitat de l'educació emocional a la infància i l'adolescència. Butlletí Inf@ncia, 55.

Castanys, E. (2001). Adolescència i autoestima. Revista Escola Catalana, 384, 14-15.

Chambon, A. (2009). What can art do for social work? Canadian Social Work Review, 26 (2), 217-231.

Cyrulnik, B. (2009). Vencer el trauma por el arte. Cuadernos de pedagogía, 393, 42-47.

Eisner, W. E. (1995). Educar la visión artística. Barcelona: Paidós

Ekman, P. (1999). Por qué mienten los niños: Cómo los padres pueden fomentar la sinceridad. Barcelona: Paidós Ibérica.

Gardner, H. (1994). Educación artística y desarrollo humana. Barcelona: Paidós Ibérica.

Goleman, D. (2000). Intel·ligència emocional. Barcelona: Kairós Grotberg.

Lima, M., López, Z. i Rodrigo, J. (2004). La práctica educativa del arte entre niños y jóvenes marginados. entrevista con M.G. Lima. Cultura y Educación Social, 16 (1-2), 147-153.

Lowelfeld, V. (1961). Desarrollo de la capacidad creadora. Buenos Aires: Kapelusz.

Moreno, A. (2010). La mediación artística: un modelo de educación artística para la intervención social a través del arte. Revista Iberoamericana de Educación, 52/2.

Mundet, A.; Beltrán, A. i Moreno, A. (2015). Arte como herramienta social y educativa. Revista Complutense de Educación, 26 (2).

Piirto J. (2002). The question of qualitaty and qualifications: Writing inferior poems as qualitative research. International Journal of Qualitative Studies in Education, 15(4), 431-445.

Shaffer, D.R. (2000). Psicología del desarrollo. Infancia y adolescencia. Georgia: Thomson Editores.

Suárez, E. i Reyes, W. (2000). Las terapias con recursos artísticos. Su utilidad en la atención primaria en salud. Revista Cubana de Medicina General e integración, 16 (3), 295–304.

Triadó, C.; Martínez, G. i Villar, F. (2000). Psicologia del desenvolupament: adolescencia, maduresa i senectut, Barcelona: Edicions UB.

 


Comparte:

RES, Revista de Educación Social, es una publicación digital editada por el Consejo General de Colegios de Educadoras y Educadores Sociales (CGCEES). La Revista Res forma parte del proyecto EDUSO y se integra en el Portal de la Educación Social. res@eduso.net · www.eduso.net/res. ISSN 1698-9007.

Reconocimiento – NoComercial (by-nc): Se permite la generación de obras derivadas siempre que no se haga un uso comercial. Tampoco se puede utilizar la obra original con finalidades comerciales.

Lista de correo
Envíanos tu correo para recibir novedades de RES:

Código
Captcha